Garrofes

Producte agrícola introduit pels àrabs en Espanya, que no resulta útil a més de 500 metres d altura. Va ser producte agrari importantíssim en la nostra ciutat i comarca, exportant-se pel nostre port. La garrofa vinarossenca i de la comarca era més apreciada i aconseguia millors preus en els mercats que les d’altres comarques. L’historiador Martí de Viciana, en el seu llibre publicat en 1564 CRONICA DEL REYNO DE VALENCIA, DIU AL RESPECTE: “Se recogen en el término de la villa de Vinaroz trigo, maiz, legumbres y otros frutos. Pero de lo que más recoge son cien mil cántaros de buen vino y ciento cincuenta mil arrobas de algarrobas”. La garrofa va alcançar el màxim de producció a finals del segle XIX i principis del XX. A partir de les cançons dels collidors es van formar els balls típics vinarossencs de «Les Camarades». El botànic Cavanilles, tractant dels nostres garrofers, afirmava, però, que els vinarossencs no sabien distingir els garrofers mascles dels garrofers femelles, per la qual cosa la producció no era tant bona. El preu de la garrofa va alcançar les més altes quotes acabada la primera Guerra Mundial en 1918 i així llegim en la Revista “San Sebastián” que: “La algarroba que no son pocos los que recuerdan haberla vendido a 0,80 se paga ahora a 3 pesetas arroba”. Encara que el seu valor nutritiu resulta molt gran, la pèrdua de les cavalleries al variar els actuals mitjants de transport ha fet decaure el preu de la garrofa i per tant del cultiu del garrofer, ja que d’una extensió de 2.000 ha. dels anys cinquanta s’ha reduït a unes 400 en la década de 1990 en el nostre terme, que ha vist transformar la gran majoria de les finques en rics tarongerals.