Letra G

García Julbe, Vicent

garcia_julbe(Vinarós 15-VIII-1903- agost de 1997). Canonge Prefecte de Música sacra de la catedral Basílica de Tortosa. Fill Predilecte de la Ciutat. Als vuit anys apren solfeig i violí en l’Acadèmia de Música del Círcol Catòlic, tenint com a professor a mossèn Antolí. Als onze anys ingressa al Seminari de Tortosa i baix el Director de Música del centre, mossèn Josep Mª Peris, consolida el seu talent musical i apren piano, orgue, armonia i composició, sent el seu successor en el càrrec de docent musical. En 1926 completa els estudis de composició amb el professor català Cumelles Ribó, i de musicologia amb el mestre castellonenc Vicent Ripollès, canonge de València i alumne predilecte de Pedrell. En març de 1927, sent seminarista, pren part a les oposicions a Mestre de Capella de la Catedral de Tarragona, obtenint el segon lloc entre cinc opositors que van concòrrer. A l’any següent estant destinat a Cervera del Maestre, guanya les oposicions a Mestre de Capella de la Catedral de Lugo, on durant tretze anys dirigirà la Coral del Seminari i la «Coral Lucense». La revista “Heraldo de Vinaroz” en juliol de 1928 diu d’ell el següent: “El Sr. García Julbe, que actualmente garcia_julbe_2desempeñaba el cargo de Coadjutor de la parroquia de Cervera del Maestre, ha llegado a la meta por sus propios esfuerzos y con los méritos debidos al esfuerzo y al trabajo, que ha desarrollado silenciosamente, abnegadamente, que son precursores de otros triunfos (…)”. La Guerra Civil de 1936 la passa amagat dins de la seua pròpia casa on es trobava en els seus inicis passant les vacances estiuenques. El canonge i Diputat Nacional López Dóriga que l’havia presentat a l’eminent músic Manuel de Falla el va protegir en aquells perillosos temps. Per encàrrec de l’Institut de Cultura Gallega recopil.la i transcriu 2.000 pàgines de partitures de “Polifonia Jacobea”, del segle XVII de la Catedral de Santiago. Després passaria a ocupar el mateix càrrec a Lleida en 1940. Amb l’ambició d’estudiar els fons musicals del Col.legi del Patriarca de València, guanya les oposicions a dita capella, considerada musicalment com el primer centre de polifonia religiosa d’Espanya,; càrrec que ocuparà durant set anys, transcribint les «Villanescas» del mestre F. Guerrero i les Danses del Corpus de J. B. Comes. Se li publiquen dos volums d’una extensa antologia d’obres del Segle XVI, com a fruit de la seua llarga llavor investigadora: “Canciones y Villanescas espirituales”, editats en 1955-57 pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas, de la qual era membre molt valorat. En 1949 passa a ocupar el càrrec en Tortosa. L’Eschola Cantorum del Seminari adquireix gran prestigi, intervenint en totes les solemnitats litúrgiques. Continuant en la investigació, continua la col.lecció de les obres «Jacobeas» del segle XVII de la Catedral de Santiago.
En 1952 l’Institut Valencià de Musicologia “Alfons el Magnànim” li va publicar la seua transcripció de “Danzas del Santísimo Corpus Christi” del valencià Joan Baptista Comes, de 1568-1634, fundador de l’escola que Pedrell havia qualificat d’exultant. També transcriu la música barroca de la Catedral de Tortosa, especialment les dedicades a la Verge de la Cinta i de l’Assumpció. Per eixe i altres motius, la ciutat de Tortosa li concedeix la distinció «DERT ILERCA», al mèrit Pro Art. Es Membre colaborador de l’Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques, publicant dos volums en 1955 i 1957 en «Monumentos de la Música Española del Siglo XVI». Pertany a l’Institut Valencià de Musicologia «Alfons el Magnànim», el qual li va publicar un volum sobre les «Danzas del Santísimo Corpus Christi». Així mateix, és membre de l’Institut d Estudis tarraconencs Berenguer IV. Es autor de nombrosíssimes composicions i de la «Misa Jubilaris», que va ser interpretada en el 350 aniversari de l’arribada de la Relíquia de Sant Sebastià a Vinarós, en 1960, per alumnes del seminari de Tortosa. El seu «Tamtum Ergo» i el «Tota Pulchra» emanen un gran fervor i unció i el seu preciosíssim «Magníficat» (de 1950) es interpretat sovint per multitut de corals polifòniques. Mossèn Garcia proposa donar clases de Teologia en octubre de 1974, quan complits els 70 anys i ja jubilat es queda per sempre al seu Vinaròs estimat, amb la seua família. La música polifònica que ell creava per a la rica litúrgia catòlica es queda desplaçada de les cerimònies religioses. El Concili Vaticà II, en reformar moltes de les litúrgies tradicionals, apropant la llengua del pais als fidels, desplaça aquesta gran cultura musical acumulada durant segles. La nombrosa plèiade de ex-seminaristes i actuals sacerdots de la diòcesi el tenen a ell i a la seua obra en altíssima estima. La Caixa d’Estalvis de Castelló va publicar algunes de les seues obres en disc i cassete, difonent-les per tota la província. Una Coral vinarossenca duu el seu nom en son honor i a ella va dedicar mossèn Garcia diverses composicions, algunes amb lletra d’Alfred Giner Sorolla. La Diòcessi, la província i la ciutat li han rendit nombrosos homenatges; en un d’ells, el 10 de març de 1984, l’Ajuntament el va declarar Fill Predilecte de la Ciutat i en 1988 li va dedicar un carrer de nova apertura. Morí l’eminent músic el 25 d’agost de 1997. El 15 d’agost de 1999 i a iniciativa de l’Associació “Amics de Vinaròs” es va descobrir una placa commemorativa en la casa on va nàixer a la plaça Sant Valent, obra de l’escultor Agustí Roso. En l’acte, molt entranyable i multitudinari, van actuar les corals i la Banda “La Alianza” de Vinaròs, interpretant obres seues, després dels parlaments del president de l’associació esmentada, de Carles Santos, del canonge representant del Bisbe i de l’Alcalde Jacinto Moliner. Des de l’any 2001, el professor de la UJI, Antoni Ripollés Mancilla, està portant a terme la tesi doctoral sobre la vida i obra del nostre músic. A l’estiu de 2002 la Xunta de Galicia li publica a mossèn García l’obra en dos volums “La polifonía Jacobea. Los villancicos al Apóstol de José Vaquedano”, amb presentació del President Manuel Fraga Iribarne. La seua esplendent música li valgué ja en vida l’ampli reconeixement dels bisbes, sacerdots, músics, seminaristes, tortosins, vinarossencs i de tots els diocessans. En 2004 es va publicar la tesi doctoral sobre la seua vida i obra, del professor Antoni Ripollés. Mancilla, coincidint amb la festa del llibre.

BIOGRAFIA RESUMIDA
Naix a Vinaròs (Castelló) el 15 d´agost de 1903. Als 8 anys estudia solfeig i violí a l´ “Academia de Música del Círculo Católico” amb el professor Mossèn Antolí. Als 11 anys ingressa al Seminari de Tortosa i, sota l´orientació i tutela del Director de Música del centre, Mossèn Josep Maria Peris, que descobreix el seu talent i coneixements musicals, estudia piano, orgue, harmonia i composició. En els seus darrers anys de Seminari, va ser-ne el continuador en la tasca docent musical.
Al 1926 completa els seus estudis de composició amb el mestre català Cumelles i Ribó; i de musicologia amb el mestre castellonenc Vicent Ripollés, canonge de València i deixeble predilecte del mestre Felip Pedrell.
En el mes de març de 1927, sent encara seminarista, participa en les Oposicions per cobrir la plaça de Mestre de Capella de la Catedral de Tarragona, quedant classificat en 2n. lloc, entre cinc opositors.
Al juny de 1928 guanya les Oposicions a Mestre de Capella de la Catedral de Lugo. Durant tretze anys dirigeix la Coral del Seminari i la Coral de Lugo.

Per encàrrec de l´Institut de Cultura Gallec recopila i transcriu 2000 pàgines de partitures de “Polifonía Jacobea” del segle XVII, de la Catedral de Santiago.
L´any 1940 ocupa el càrrec de Mestre de Capella de la Catedral de Lleida.

Però la seua aspiració es treballar en la transcripció dels grans fons musicals del segle XVI existents en la Capella de l´Esglèsia del Patriarca de València. Oposita i guanya la plaça de Director d´aquesta Capella, considerada musicalment com el primer centre de Polifonia d´Espanya.
Fruit d´aquesta tasca investigadora són dos volums de “Canciones y Villanescas espirituales” de F. Guerrero, publicats els anys 1955-57 pel Consell Superior d´Investigacions Científiques, del qual era un membre molt valorat.

Al 1952, l´Institut Valencià de Musicologia “Alfons el Magnànim” li publià la transcripció de “Danzas del Santísimo Corpus Cristi” del valencià Juan Bautiste Comes (1568-1643), fundador de l´escola que Felip Pedrell qualificà d´exultant.
Cap a la fi de 1949 es nomenat, per una butlla del Papa Pius XII, Canonge Prefecte de Música Sacra de la Catedral de Tortosa.

En aquella època, quan encara no es cantava en cap catedral espanyola, són encara recordats aquells solemnes pontificals cantats a la Catedral de Tortosa per l´”Schola Cantorum” del Seminari, amb obres de T.L. de Vitoria, Palestrina, Peris, etc., que eren l´orgull del propi prelat Dr. Moll i Salord, que tant estimà i distingí sempre el Mestre García Julbe.
Va transcriure unes 3000 pàgines de Música Barroca de l´Arxiu Capitular de la Catedral de Tortosa, una de les col.leccions més importants de Cantates i Nadales del segle XVIII, entre les quals hi han més de quaranta obres de grans proporcions dedicades a la Mare de Déu de la Cinta, obra de Mossèn Josep Escorihuela, que fou Mestre de Capella d´aquesta Seu.
Al 1970, i en reconeixement als seus mèrits, el Patronat Municipal de Música de Tortosa li concedeix la distinció “Derta-Ilerca” al mèrit Pro Art.
Fou membre fundador del´”Institut d´Estudis Tarraconencs Berenguer IV”.

El 10 de març de 1984, amb motiu del Concert-Homenatge que li va oferí la Coral “Vicent Ripollés” de Castelló a l´Esglèsia Arxiprestal de Vinaròs, la “Coral Vinarossenca” va passar a dir-se, amb el consentiment del homenatjat, Coral “García Julbe”.
El dia 2 d´abril de 1989 la Coral “García Julbe” juntament amb la Societat Musical “La Alianza” de Vinaròs van homenatjar-lo amb un Concert, al final del qual va rebre el nomenament de “Monsenyor” del Papa Joan Pau II, per iniciativa i mediació del seu amic i company, el Cardenal Vicent Enrique i Tarancón.

I el dia 25 d´agost de 1997, als 94 anys i 10 dies, mor a Vinaròs. La Coral “García Julbe” participa en la Missa funeral, acompanyada al orgue pel músic vinarossenc Carles Santos, deixeble del gran musicòleg.
La vessant musical del mestre García Julbe es pot observar sota quatre aspectes:
-Com a compositor, va ser molt prolífic en obres polifòniques religioses. Destaca la “Missa Jubilaris” a 6 v. m. i orgue, estrenada per l´”Schola Cantorum” del Seminari de Tortosa, amb motiu del 350 aniversari de l´arribada de la Reliquia de Sant Sebastià a Vinaròs.
-Com a director, posseïa singulars dots d´interpretació, de geni i de domini sobre les corals. Així aconseguí els millors efectes d´expressió.
-Com a mestre, era un gran pedagog. Va formar gran nombre d´excelents músics (Carles Santos, Juan Ramón Herrero, Rossend Aymí, etc.), que avui donen prestigi al seu nom i ens recorden que ell va crear la seua pròpia escola.
-Com a musicòleg, hem de destacar els treballs d´investigació i de transcripció de F. Guerrero, de T.L. de Vitoria, i de J. B. Comes, a l´Esglèsia del Patriarca de València; la “Polifonia Jacobea” de la Catedral de Santiago; obres de fons de música barroca de la Catedral de Tortosa, etc.
(A.C.A.V.)

Comment here

− 1 = 3