Futbol

futbolEl primer equip va ser creat en Vinarós per Bernardino Mercader en 1920. Dit senyor, que havia viscut a La Havana anteriorment, per tal de lliurar-se del servei militar i per tant haver d’anar a la guerra del Marroc, havia treballant allí de barber i va prendre contacte amb l’equip que allí s’havia format i tallava els cabells i afaitava sovint els jugadors i directius d’aquell club. En retornar al seu poble natal, va encendre la flama de dit esport, llançant des de la Revista Patria, unes consideracions sobre la conveniència de practicar el futbol. Així va nàixer el primer equip que va dur el nom de Vinarós Club de Fútbol. Les primeres époques eren molt curioses si les comparem amb el joc actual. Es va construir un primer camp en la partida de les Capçades i els mateixos jugadors, a l’acabar els partits, desfeien les porteries i se les emportaven cap a casa. Bernardino Mercader, com a promotor i primer president, actuava d’àrbitre. Es jugava contra equips de poblacions veïnes (Tortosa, Amposta, etc) i es mantenien relacions cordialíssimes entre els jugadors. La cortesia en el camp era primordial i es llançaven els penaltys fora per no trencar l’amistat. Els espectadors es duien les seues própies cadires. Un altre camp de futbol va ser el de la Granja de Maria, situat al final del carrer del Barranc o de sant Pasqual. Allí van actuar les figures legendàries invitades, com el porter Zamora i el davanter Samitier, del Barcelona. En époques posteriors es va jugar en el camp de L’Hort de Borrás, dins de la població -actual parròquia de Santa Magdalena. L’entusiasme va anar creixent i es van contractar jugadors forasters, durant els anys quaranta i cinquanta. El joc es va anar fent brut i les paraulotes als àrbitres també. En un dels partits, el capità de la guardia civil va clausurar el camp i això va representar l’estocada al futbol local que tardaria uns vint-i-cinc anys en refer-se. Va ser en gener de 1965 quan retorna el futbol oficial a Vinaròs. Des de llavors fins ara ha sofert diferents altibaixos, sent les temporades de màxima afluència de jugadors, quan militava en Segona Divisió B. A causa d’haver arribat a eixa important categoria i haver d’encerclar el camp amb unes reixes metàliques, per evitar abusos dels espectadors, i amb la popularització dels aparells de televisió, l’afició va anar decaent i la no assistència d’espectadors es va fer notòria, però sempre renaixent en altres diversos moments. Sobre la història del club s’han publicat dos importants llibres: el primer en solts dins de la revista Crònica de Vinaròs per part de Josep Esteller Arnau i després publicat amb més cura i entitat en un preciòs volum publicat per l’Editorial Antinea, amb el títol “De les Capçades al Cervol”, fet pel catedràtic Miquel A. Baila Pallarés, i amb la colaboració de l’anterior autor Josep Esteller. Vegeu Vinaròs C. de F.

Noticias relacionadas

Deja un comentario

Your email address will not be published. Required fields are marked *

4 + 3 =

VINAPEDIA

>