Letra E

Edificis civils

Poc a poc van desapareixent baix la demoledora piqueta les poques restes de pedra i edificacions civils i militars de temps passats, dignes de consrvar-se. Els alcaldes que són els qui ens governen i que són designats per a que entre altres coses, es fassen les coses bé, sovint han anat deixant fer i deixar tombant. Ja en 1961, en el setmanari “Vinaroz” del 24 de setembre, s’ordena pel gobernador:: “Se conservarán en su estado actual, pero limpias las fachadas, edificios o parte de ellos, que sean de piedra o sillería, como igualmente aquellos otros elementos que por su ornamentación y sentido histórico o arquitectónico poseen valor artístico que merece ser respetado en su forma primitiva”. “(Habla el alcalde D. Juan Carsi Giner”. Setm. Vinaroz, 24-VI-1961)” Entre els edificis civils dignes de destacar que existeixen encara o han existit fins els nostres dies debem fer constar els següents:
25 CASA DE LA VILA MUY ANTIGUACasa del Consell o primitiu Ajuntament. Segle XIV. Carrer Major. En ell es reuniren les Corts de Vinaròs per tractar el problema de la successió del Rei Martí l’Humà. Manté l’escut heràldic en la finestra gòtica tardana.
Aula de Gramàtica. Segle XVI. Carrer sant Joan. Queda d’ella la finestra renaixentista, representant les cultures grega i llatina en els medallons i l’escut amb la Creu de Montesa i la lletra “S” de “Studium”.
Casa de la Comanda de Montesa. Segle XV aprox. Situada al Bar Rosales de la plaça Jovellar. En reformar la portalada als anys 70 van aparèixer les grans dovelles que la conformaven, tapant-se amb la ceràmica moderna que la cobreix.

 

 

 

 

 

6 AteneoCasa del “Palacio” del carrer Socors. Segle XVII. De dimensions extraordinàries i amb espariós hort. Madoz diu:“…entre las cuales se cuenta la llamada Palacio, sit. en la calle del Socorro, en cuya puerta se conservó hasta hace poco tiempo la argolla y cadenas, como signo de haberse hospedado en ella alguna persona real”. Casa senyorial dels Julián. Va pertànyer o passar als de Ramdeviu, o del Baró d’Herbers, amb el seu escut heràldic que es conserva al Museu Municipal. L’adquirí la família dels Querol que construí el Teatre Ateneu dins del seu hort i després els Carsi de Morella que promocionaren el Cine (Palacio del Cine). L’edifici fou habitat darrerament per Joan Carsi Giner i la seua família.
2  A Ñ O   1 . 9 3 9Torre de Ballester, situada a l’hort del centre de la població. Principis del segle XVII. La primitiva torre fou construïda en 1609, en mig d’un gran quadre que serviria segurament eixe mateix any per acampar tots els moriscos preparant-los per a l’expulsió que es portà a cap al nostre port. Convertida en 1909 en torre “d’opereta”, coincidint amb l’art del modernisme.

 

 

12 COLEGIO DE LA CONSOLACICasa Noble dels Febrer de la Torre. Segle XVII. Estava situada al carrer del Socors. Amb escut heràldic que encara conserva, traslladat d’emplaçament. Fou a finals de segle XIX seu del Casino d’Artesans. Des de 1923 es residència i col.legi de les monges de la Consolació.

 

 

edificis-Casa de Membrillera o del Marqués de Gironella. Segle XVII. Amb escut heràldic d’època posterior que encara conserva. Situada a la raval o carrer del Socors. Coneguda en un temps com “Casa de las Coronelas”. També van viure en ella els Huguet. En contestació a una petició de Ramon Redó, se li va donar la següent resposta: “Federico G. Membrillera. Aparato Digestivo – Rayos X. / Plaza San Bartolomé, 3 / Valencia. Valencia 16 de Septiembre de 1975 / Sr. D. Ramon Redó Vidal / Vinaroz / Muy Sr. Mio: Por mi hija Inmaculada me he enterado de su interés por saber la historia de la casa de nuestra propiedad, sita en la calle de Socorro nº 66, de esa. / Voy pues a satisfacer su curiosidad, dentro de los datos que yo conozco. Esta casa perteneció a la familia FEBRER DE LA TORRE, eran varios hermanos y poseían la casa que hoy es convento de las monjas de LA CONSOLACIÓN, derribada hace tres años y en cuyo zaguán han colocado un escudo de piedra que es el de los Febrer de la Torre; la nuestra los antecedentes que tenemos es que perteneció por entroncamiento con una Febrer de la Torre al General de Artillería D. FRANCISCO CALDERÓN Y ANSUATEGUI, (antiguamente la gente la conocía por la casa de LAS CORONELAS), una hija de este señor casó con D. Estanislao Huguet, que fue ALCALDE DE VINAROZ, al terminar su mandato como Alcalde, se retiró a vivir a Barcelona, donde falleció; su esposa falleció en dicha casa, mientras veraneaba en Vinaroz, estando enterrada en esa en el cementerio en un panteón que pone Familia Huguet-Febrer y Gómez de Membrillera. Una hija de este matrimonio fue mi abuela Dñª PALMIRA HUGUET Febrer, que contrajo matrimonio con un INGENIERO DE CAMINOS D. JOAQUIN JIMENO, que falleció en Barcelona, siendo Jefe de Obras Públicas de esa capital y su esposa Dª Palmira, falleció en Madrid, siendo trasladada posteriormente al mencionado panteón de Vinaroz, este matrimonio tubo (sic) una hija Dª MARIA JIMENO HUGUET, que contrajo matrimonio con un Ingeniero de Caminos D. Federico Gómez de Membrillera y Piazza (mis padres) ambos enterrados en elmencionado panteón, al fallecimiento de mis padres por ser el hijo mayor varón, pasó a propiedad mia el primero y segundo piso, y el tercero a la de una hermana mía Palmira. De ahí que no encuentre Vd. el apellido mio en nada de Vinaroz, puesto que la familia de mi padre procedía de Badajoz, y es por parte de mi madre, descendiente siempre por linea femenina de los Febrer de la Torre, ha perdido dicha casa, su apellido, pasando al nuestro. / La casa se conserva dentro de su estilo el primero y 2º piso, la guerra civil, nos la vació y poco a poco, la hemos ido, reconstruyendo con más o menos fortuna, primero mis padres y luego yo; en la temporada que estemos en ella, con mucho gusto, si Vd lo desea, se la mostraré. / Esto que le escribo, es todo lo que puedo sobre la casa notificarle. / Quedo suyo affmº, con deseo de conocerlo personalmente”. La visita a la casa de Membrillera la van realitzar bastant temps després tots els membres de l’Associació Cultural “Amics de Vinaròs” i fou molt diferent la impressió amb motiu de la següent visita que els mateixos membres van realitzar l’any 2002 quan la Caixa Rural havia adquirit l’immoble, ja que es trobava en un estat de total abandonament i deplorable, amb la majoria de manises antigues de l’escalinata arrancades o trencades i algunes parets assolades.
Casa dels Brusca. Segle XVII. Situada al carrer de l’Àngel. La seua façana apareix fotografiada en part en el llibre de Sarthou Carreres. L’escut heràldic es conserva a l’antic col.legi “Sant Sebastià”, adosat a una de les parets del corredor. Fou donat per Santiago Falcó als anys 20 al Museu de l’escola.
107  (  )  IDEM.Casa Palau d’Ayguals de Izco. Situada al carrer de l’Àngel. Segle XVIII. A la casa es van hostajar diferents personalitats com molt bé ens ho descriu el propi Wenceslao a la seua revista “Guindilla”: “¿Con que en mi cama blanca? Oh, sepan mis lectores que mi cama blanca es una preciosidad. Donde ha dormido mi descamisada persona precisamente en camisa, han dormido también el famoso ELIO, EL GENERAL ORÁA,

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

edificis_2EL DIVINO ARGÜELLES, EL MALOGRADO BORSO, EL ACTUAL GOBERNADOR GRASSES, EL GENERAL AZNAR, EL GENERAL SEGUERA, FERNANDO VII Y LA REINA AMALIA Y PARA COLMO DE FELICIDAD ACABAN DE HONRARLA LOS AUGUSTOS RONQUIDOS DEL INVICTO ESPARTERO. ¡Que honor tan grande es éste para Guindilla!”. La casa va passar a la viuda d’Ayguals, segona esposa de l’escriptor, casada i vidua al mateix temps del director del Museu del Prado, que va sostenir un llarg plet amb la neboda d’Ayguals, Isabel Mondéjar i el seu marit, que la habitaren pareix que llarg temps i no la volien soltar. Passà a ser Lògia Maçònica i després casa particular. (Els quadres pintats per Isabel Mondéjar passaren en 1929 al col.legi de “Sant Sebastià” antic). Més tard fou Residència Oratori de les monges “Sierves de Jesús” fins als anys 60. Finalment fou Acadèmia de Confecció depenent de la parròquia, quedant després totalment abandonada. S’han robat d’aquest edifici, per desidia del rector arxiprest Enrique Porcar, la campana, el passamà o barana de l’escalinata de ferro forjat i rajoles fines de l’Alcora, sel segle XVIII, de gran valor. Avui està totalment irrecuperable. Sobre la casa va escriure molt el malograt Pepito Llàtser Brau, texte que deuria publicar l’Associació “Amics de Vinaròs” amb il.lustracions que encara es conserven.

 

 

 

 

 

9 IDEM.Casa de Prima o de Gil Cortina. Segle XVII. Hi van viure els Miralles d’En Jaume. Ara és l’edifici de la Caixa Rural.
Casa d’Etxevarria. Segle XVII. Residia en ella el famòs Sancho de Echevarria, Governador de Peníscola. Casa que segurament estava tocant a l’anterior, amb grans lloses de pedra a l’entrada. El cognom d’Echevarria el seguirien continuant encara que en la rama femenina fins els nostres temps (segle XX).

 
Escuelas nacionales-“EDIFICO ENSEÑANZA”. Situat a la plaça Jovellar, enfront de l’esdifici de l’Ajuntament, era coneguda com Escola D’Alt, en contraposició de les escoles que estaven als baixos de mercat vell. Desprès ha sigut Casa del Pueblo, Correus, etc. El 30 de juny de 1807 el tinent d’Arquitectura de la Real Acadèmia de València D. Juan Lacorte, va presentar a l’Ajuntament el projecte, plànols i pressupost del “Edificio Enseñanza”, el cost del qual era de l’interior “cuyo coste, excepción hecha de las quatro paredes forales…” Pareix ser que les quatre parets es deu a que anteriorment dit edifici era la capella del primitiu cementeri.

 

edificis_3Casa dels Huguet o “Ca Pixa”. Segle XIX. Amb una preciosa façana modernista, desapareguda en 1991. Situada a la raval del Socors; cantonada al passatge Doctor Santos.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

5 Pilar CASA LOPEZ DORIGA-Casa de l’Arquebisbe Meseguer i Costa o de sa germana Dª Hilària i després del seu fill, D. Luis López Dóriga. Situada al carrer del Pilar. Façana i hort notables. Assolada i convertida en “Hogar del Jubilado” .

 

 

 

 

37  (27)  ANTIGUA CENTRAL TELEFONICA . CALLE SAN FRANCISCO, 16Casa Escribano. Carrer de sant Francesc. Es situà en ella l’edifici de la Telefònica fins els anys 70.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

SOCORRO, Calle del  -Chaflan Dr. Fleming--Casa dels Mayó. Casona noble situada junt al carreró conegut de Mayó. Fou la seu del Casino (Círculo Mercantil i Cultural); propietat del militar Comanant aviador Alfredo Gómez de Arce i després per la seua vídua Donya Loli.

 

 

 

 

30  (11) FAMILIA BALLESTER - SAN FRANCISCO, 121-Casa noble dels Ballester. Situada al final del carrer de sant Francesc, però dins de la muralla. Anteriorent era dels Abària. Durant la guerra civil s’instal.laren en ella les oficines militars i de Jutjat Militar i de censura prèvia de la correspondència.

 

 

 

 

 

 

 

 

-Alfolí de la Sal. Segle XVII. Vinaròs era establiment estanc d’aquest producte molt controlat i per això comptava amb el “Real Salero” que regentava un personatge molt important i repartia la sal portada de La Mata a uns 80 pobles de l’interior i de la comarca, com bé ens diu Cavanilles en les seues “Observaciones”. Estava situat a l’entrada de la platja-port. Ara és la casa dels “Cañeros”.

edificis_4Farmàcia Santos. Carrer del Socors. Amb façana un tant modernista, estava considerada en la part de la seua entrada de despatx de medicines com la de més interés de la Província, encara als anys 80

 

 

 

 

 

 

 

 

19  (5) IDEM.Casa d’Angel Giner. Modernista. Principis del selge XX (1914)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Casa Sendra-Casa Sendra. Segle XX. Façana modernista. Plaça de Jovellar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

26  (12)  CASA DR. SALVADOR - CALLE M AYOR, 33-Casa del metge Ramon Salvador Corrau, del carrer Major. Amb façana modernista.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

42  (34)  CASA DON SIXTO -CALLE SAN FRANCISCO, 22Casa “Don Sixto” (d’Amadeu Vizcarro). Al carrer de sant Francesc. Passà a mans del Registrador de la Propietat D. Sixte Miralles Gallén. En ella ressidí finalment la senyora Regina, i la nevoda de D. Sixto, Amparito. En eixa casa s’aturava sempre en els seus viatges el cotxe oficial que transportava al bisbe Enrique i Tarancón quan procedent de Solsona se’n anava cap a casa a Vila-Real, o al revés, anant de retorn.

 

 

 

 

 

 

 

 

Clínica del Dr. Pino. Carrer de sant Francesc. Modernista. Conserva sòcol a l’entrada de rajoles fines de Manises. Convertida en Perruqueria de Fruto.

edificis_5

Casa de Dozal al carrer de sant Francesc. En ella es van instal.lar les monges de l’asil. En ella va estar la Legió Còndor Alemanya durant la guerra. Va passar a ser hotel i “Clínica de la Virgen Fuente de la Salut”.

 

 

 

 

7 AÑO 191O - MERCADOCasa de les Mesegueres. Segle XVII. Junt al Mercat Municipal a la plaça de Sant Agustí. En ella va morir el Duc de Vendôme.

 

 

 

 

 

edificis_6Casa de les Colxes. Situada a mitan del carrer de Costa i Borràs. Tenia unes reixes impressionants en la façana. L’entrada redona i moderna a l’interior era enorme i espectacular, com de pel.lícula, amb una gran escalinata que pujava per la dreta, amb la qual s’accedia a les habitacions del pis superior, com les cases que surtien a les pel.lícules nordamericanes similars a “Lo que el viento se llevó”. El metge vinarossenc Romualdo Vizcarro Prat en la seua “Memoria Médico Topográfica de Vinaroz”, de 1893 assenyalava entre la industria destacada del moment que entre elles hi havia: “Fabricación de colchas, destinadas la mayor parte á la exportación á América del Sur.” En 1970 la casa era propietat del Sr. Joan Mayor Mola i de Pepita Giner Vidal. El gran solar que ocupava va sucumbir a la piqueta a principis de la dècada de 1980 per construir pisos grans de luxe.

 

153 IDEM.Casa Xalet “La Sultana”. Principis del segle XX. Exterior modernista. Fou construit per Hilarió Talavera. Passà a mans de Tanita i Rogelia Esteller, nebodes de l’Enginier Esteller. Es convertí en hotel als anys 60 i ara actualment prostíbul. De la mateixa època foren les mansions construïdes a la finca Balanzá i al Corralet d’Higinio Roca, pujant pel camí del Portell

 

 

 

3 Quiosco Buenavista– Quiosc Buenavista. Situat a l’entrada del moll. Anys 20. Modernista.

Comment here

39 − 32 =