Drassanes


drassanesLA CONSTRUCCIO DE NAUS: La nostra industria mil.lenària. EL REI ALFONS EL MAGNANIM A VINARÒS. La importància que tenien les nostres drassanes ja en temps del rei Alfons cinqué, el Magnànim, per les cartes que desde Vinaròs va dirigir a la seua mare com la del 19 d’abril de 1420 (1), queda ben manifestada per les provisions de vaixells que el rei en persona mana fer i que va fer que es quedés quasi vint dies sencers en la nostra vila. Molts dies eren per a les moltes obligacions d’un rei tan ocupadíssim: mostra inequívoca de la importància que el rei els donava. Estes drassanes
drassanes_2molt segurament ja tindrien la seua importància en temps dels àrabs, com ho eren les de Tortosa, Denia, etc, donada la proximitat de l’excel.lent fusta de les muntanyes de Benifassà, .La carta en questió del Rei diu així: “Muy excellent e muyt cara e muyt amada madre e senyora. /Por carga de la expedición de mipassatge sobrel qual he scripto a todos los Comtes barones cavalleros e otros qui me han profierto acompanyar assin mismo todos los patrones de naves galeras e otras fustas armadas que sean aqui priestas por tal que pueda meter en execucion mi partida no es a mi possible ne expedient lunyarme daquesta partida como de cadaldia arriban de los sobreditos a los quales me conviene dar orden de spachamiento e apartarme seria causa de gran turbación e retreheria los que se apparellan venir prestamente con mi. Porque notificando vos aquesta mi intención vos suplico humilment que me hayades por scusado por quanto no soy ido a vos en aqueixa villa segund por vuestra letra me es estado notificado.E que sia de vuestra merce, prendiendo aquesto en paciente venir a la villa de Ulldecona en la qual sere con vuestra senyoria e parece que sian dos caminos el uno por Orta e Tortosa e este es el mas plano e poblado e el otro es por Peñarroya e Benifaçà e aqueste es segund se diçe mas treballoso.Vuestra senyoria elegirá el que plazient le será suplicando a aquella que por el portador de la present me avise del camino que tindrá e del tiempo de su venida. E si cosas algunas muyt cara e muy amada madre e senyora vos son plazientes scrivit mende car yo las cumpliré de buena voluntat. drassanes_3E sia todos dias vuestra guarda la Santa Trinidat. Dada en el lugar de Vinalaroç dius nuestro siello secreto a XVIIII dias de Abril del anyo de la natividad de nuestro senyor M.CCCC.vint.Rex Alfonsus“/ Des d’aquí el Rei va anar a Ulldecona els dies 14 a 16 del mes següent,amb tot el seu seguici. Poc temps després d aquesta carta trobem una altra referència: A l’Arxiu Municipal de València un document acredita que, en juny de 1430, Daniel Barceló i Francesc Pellicer manen fer una nau en Vinaròs, de 613 tones, que examinada per l’expert Francesc Joyona s’acredita després pel Consell com de “molt bella e gran, de port de be de 817 botes“. (2) Si considerem el tonatge d’aquest vaixell i el comparem amb els que donen les naus posteriors podrem imaginar quina magnificència i bellesa tindría. CALAFATS DEL SEGLE XVI. Joan Bover, arxiver local ens aporta una relació de calafats, posant a continuació l’any de la primera vegada que els ha trobat en documents: Joan Oriol, 1542. Lluís Montserrat, 1543. Lluis Lluch, 1550. Roger. 1558. Vicent Bertomeu, 1559. drassanes_4Joan Febrer, 1561. Pere Boix, 1565. Miquel Benagues, 1580. Nofre Lluís Forner, 1584. Miquel Febrer, 1584. Pere Febrer, 1586. Salvador Forner, 1587. Bonamostra de tota aquesta activitat fou la construcció d’un galeó per a l’Armada Reial, anomenat “Santiago” construit pel “mestre major” Andrea Graciano l’any 1587. SEGLE XVII: Cap a l’any 1611, l’historiador Gaspar Escolano havia escrit en el seu llibre “Décadas” (Colª 667/668) que: “la plaça situada sobre peñas llanas;y fuerte, por estar cercada de recios muros, torres, fosos y baluartes (…)su ataraçanal es de los preciados del Reyno, por la sobra de madera escogida que se corta en los bosques cercanos, y calafates de labrar vaxeles.La playa es tan honda y de tanto abrigo que convida a los navegantes con el segundo de su estancia.Todas estas comodidades juntas han llamado tantos huéspedes que buena parte de la contratación de mar que corría en Barcelona se va pasando a Binarox”. I referint-se al Boixar, diu això: “…dieronle el nombre de Boxar (…) por los espesos bosques de boxes y de toda clase de árboles silvestres como son pinos, avellanos, enebros que la tierra produce, de que se corta la mejor y más grande madera que se sabe para navíos y edificios, y los llevan a embarcar a Binaroz para Barcelona y Tortosa, por una carretera hecha para el caso.” (Colª 680/681).
GALIÓSANTIAGO. Nom d’un famós galió construit a les drassanes de Vinaròs en el segle XVI que apareix citat en els llibres. El Conseller valencià d’Agricultura, Lluís Font de Mora, el va retraure en el pregó de festes de 1986, de la següent manera: “Recordemos, entresacándolo de los libros de historia económica, el galeón Santiago construído a lo largo de dos años en las atarazanas de Vinaròs hace cuatro siglos y el nombre y apellido de su patrón Pere Rubert, que coincide con el apellido de nuestra Reina Infantil”. DADES DE L’AJUDANTIA DE MARINA. Segons constava en aquell arxiu, la primera inscripció era la següent: “Londro San José. Porte 77 1/2 toneladas construido en Vinaroz, se ignora la fecha. Este barco se ha destruído en la playa de Vinaroz en enero de 1808.” Altres naus molt antigues (de 1786) que es nomenen són els llaúds San Agustín i Virgen del Rosario, d’unes 24 i 30 tones, respectivament, però s’ignoren els noms dels constructors. Figuren en una relació fins 26 vaixells de més de 20 tones, destinats al tràfec, però sense citar tampoc nom del constructor, ni data. Destaca d’entre ells un bergantí de 100 tones de porta, construit en 1787, propietat de Josep Agustín Esperanza. Segueixen moltes anotacions de naus, sense especificar el mestre de ribera, ni l’any de la seua construcció.
SEGLE XIX. Encara que a començaments del segle es va produir la guerra coneguda com “del francés”, l’activitat, a pesar d’això i la forta emigració no es va parar del tot, i ja en aquesta primera dècada es van construir 45 naus de més de 20 tones, destacant d’entre elles la goleta Ntra. Sra. del Rosario, de 105 tones, dirigida pel Capitá Joan Bte. Roso.
APAREIXEN ELS NOMS DELS CONSTRUCTORS: A partir de 1810 ja apareixen anotades les persones que feien els vaixells.Així, tenim: Any 1810. Llaud “Las Almas”. 700 quintars. Constructor Josep Salomó. Propietari Bta. Verdera de Agustín. Any 1812. Llaúd Virgen del Carmen. 400 quintars. Constructor Josep Antoni Bas. Propietat de Agustí Viscarro de Josef (sic). Any 1813. (octubre) Llaud Virgen del Carmen. 1000 quintars. Constructor Sebastian Isarch. Propietari Serafí Pla. Any 1813. Llaüd La Divina Aurora. 436 quintars. Constructor el “Maestro Mayor” (sic) Agustí Pascual. Any 1813. Llaüd San Francisco de Paula. 700 quintars. Constructor Carlos Lluch. Any 1813. Llaüd Nta. Sra. del Carmen. 830 quintars. Constructor Josep Antoni Lluch. Any 1813. Llaüd San Francisco de Paula. 550 quintars. Constructor Miquel Fluixà. Any 1814. Llaüd San Jose.560 quintars. Constructor Pere Llanusa.

De 1810 al 1820 es van construir 92 naus per a la nostra matrícula.
De 1830 al 1840 es van construir 40 naus per a la nostra matrícula.
De 1840 al 1850 es van construir 31 naus per a la nostra matrícula.
De 1850 al 1860 es van construir 59 naus per a la nostra matrícula.
De 1860 al 1870 es van construir 14 naus per a la nostra matrícula.
De 1870 al 1900 es van construir 8 naus per a la nostra matrícula.

BON COMENCAMENT DEL SEGLE XX. A començaments de segle l’activitat constructora de les nostres drassanes retorna i es febrosa.En molts pocs anys, es considerava que s’havien batut rècords, ja que s’havien fet 122 barques de pesca, amb un total de 733 tones.La distribució dels constructors i les naus era així:
JOAN VERDERA, 33 embarcacions amb 263,75 tones, figurant entre elles la parella de mes tonatge que era propietat de Baptista Meseguer: 22, 28 tones. PEDRO SOROLLA BANASCO, va construir 21 barques, amb 238,14 tones. FRANCESC LLUCH va construir 24 barcos amb 113,83 tones. CRISTOBAL FRAILE, va construir 18 vaixells amb 72,67 tones. GASPAR CABALLER, va construir 14 barques amb 28,21 tones.
SEBASTIAN MARTINEZ PORTALES va construir 12 vaixells amb 17,40 tones. S’ha de fer notar que aquesta relació es refereix solsament a naus fetes per a la matrícula de Vinaròs, ja que les que en realitat es van fer eren més del triple. Per posar de exemple al mestre de ribera Pedro Sorolla, ell sol va fer 21 naus per a la nostra matrícula i 40 naus per a fora.

ANY 1917. RETORN DE LA MARINA MERCANT: En l’any 1917, a més a més de noticies soltes de construccions de vaixells, trobem en la Revista “San Sebastián” del mes de maig un article sense autor amb el títol significatiu de: VUELVE AL ANTIGUA MARINA MERCANTE. Per oferir la notícia de primera mà, la transcribim integra: “Resulta saneado ingreso el producto de los barcos de ésta que transportan naranja a Francia. Por término medio les cuesta quince dias un viaje, y como cobran alrededor de 80 pesetas la tonelada, a cada marinero corresponden más de 20 duros, y teniendo en cuenta que de Vinaroz hay unas 70 embarcaciones prestando esa carrera, tenemos miles de pesetas afluyendo diariamente a nuestra ciudad. Como la escasez de patronos es grande, se ha recurrido hasta a marineros de 70 y más años, como D. Juan B. Comes “Carrasquet”, que hace más de cuarenta años no había prestado servicios. Veleros que nadie quería ni aún por la madera se han cedido a un precio fabuloso. Pedro Meseguer “de bigot”, vendió por 5.000 pesetas una barca que le costó 300″. Joan Verdera va construir en 1916 el vaixell “Joven Elena” per a Emili Nicolau de la Ràpita i ell mateix, també per a la Ràpita i el mateix any el vaixell de pesca “Montsianell”. El vaporet K-Lele construit als “Astilleros Sorolla” va ser botat en 19 de febrer de 1916.
PAILEBOT “VINAROZ“: Un altre pailebot és el “Vinaroz”. Transcribim íntegra la notícia: “El pailebot últimamente botado al agua, construído por los Sres. Sorolla, de una capacidad de 160 toneladas, titulado “Vinaroz”, es para el comerciante de Valencia, hijo de ésta, don Lino Pla, que lo dedicará a exportar vinos a Cette.” (Rev. “San Sebastián”. 1 d’abril de 1917, pàgina 169).
PAILEBOT “VILLA ALÓS“: De la mateixa revista “San Sebastián”, recollim el següent: “El dia 8 bendijo el Rvdo. Sebastián Verdera el pailebot “Villa Alós” (sic), propiedad de D. Luis Pla, siendo padrinos doña Josefa Periols y D. Sebastián Ginesta. Después de tan cristiano acto, fueron obsequiados los concurrentes sobre cubierta del barco con un refresco, no faltando el champagne, en abundancia. Entre los que asistieron, además de las familias indicadas, estaban las de D. Domingo Esteller, D. Juan Costas, Srta. Liduvina Barrachina y Señores Landete y Aragonés. La referida embarcación ha partido hacia Valencia para conducir vino a Cette, mandada por el patrón D. Santiago Aragó Martínez, de Cullera. Enhorabuena.” (15 d’abril de 1917, pàgines 187-188). El mateix mes d’abril, el dia 11 es botada una altra nau, que havia estat construïda als tallers de “Verdera”, per a don Manuel Simó, i es comunica que ja està prestant servei transportant taronja, i que la benedicció es realitzaría quan s’acabés una altra similar que li construeixen al mateix amo.
EXAMENS DE PATRÓ: En la mateixa data del 2 de setembre troben que s’han examinat a l’Ajudantia de Marina d’aquí, sent aprovats, els patrons de pesca Antoni Albiol Doménech, Josep i Manuel Cervelló Martí, Domingo Vidal Martín i Agustín Valls Sancho. DEL VAIXELL “K.L.L.” Trobem aquesta sola referència: “Ante la sala del supremo ha incoado el pleito doña Elvira Busqué, contra la Real Orden de fomento sobre constitución de un depósito por la embarcación K.L. ele.” Antoni Sorolla ens diu en 1962 que també era una de les embarcacions més importants fetes en els tallers vinarossencs.
“El MONTSIANELL” I ALTRES: “El lunes pasado fué botado al mar el laúd “Monsianell con la mayor facilidad.Es de 115 toneladas y construído por el afamado maestro nuestro amigo D. Juan Verdera para los Sres. Lucas Beltrán y Vicenta García de San CarlosPara la misma consignación ha principiado un “pailebot” de 140 y construye también para Vinaroz un laúd de 70. Al disponer el Sr. Verdera de una sierra mecánica puede con seguridad admitir la entregade esos buques dentro de un escaso plazo. Se le felicita.” I en la mateixa pàgina “También los astilleros “Sorolla” han dado al mar un falucho que tiene de eslora 20,50;6,10 de manga y 2,15 de puntal, para 90 toneladas de carga. Pasa a Barcelona y en los talleres de Bosch y Dumenjo se le colocará un motor de 30 HP., construcción nacional“. (Revista “San Sebastián”. Pàgina 403. 9 de setembre de 1917.
LA DRAGA “VINAROZ“. Europa es trobava en guerra, i en la nostra mar apareixen restes de naufragis produits per la gran conflagració mundial, es senten fortes canonades en la població, i s’ha d’intervenir dintre de la neutralitat, socorrent als necessitats. Així apareix també una referència a un altre vaixell vinarossenc: “Contratada por mediación del Gobierno de Italia, ha marchado anteayer la draga “Vinaroz” al puerto de San Carlos de la Rápita para continuar la extracción de los bidones de gasolina, lingotes de hierro y carbón que contiene el vapor “Fert” que embarrancó allí hace algunos meses.” (Vide Vaixells).

Noticias relacionadas

Deja un comentario

Your email address will not be published. Required fields are marked *

38 + = 41

VINAPEDIA

>