(Sant Mateu?, segle XVI). Escultor retaulista, probable deixeble de Damià Forment. Autor dels retaules majors de Sant Mateu (de 1553-1554, conservat sols en part) i de l’antic de Vinaròs construit per a la primitiva església entre els anys 1560 i 1565, totalment desaparegut. Estava casat amb Anna Amargós. En 1586 ja era vidu. Dorpa era sogre de l’escultor benicarlando Vicent Redorat, qui també va intervindre molt activament en la nostra arxiprestal i en La Mata de Morella. Borràs Jarque diu (Pàg. 85 i 88) que se li va pagar el 23 de novembre de 1566 «a mestre Pere Dospa (déu dir Dorpa) per lo assentar del Sacrari i fer la trasa de la custodia y fer lo banch del retaule«; posteriorment un altre pagament «per portar lo sacrari de Sent Mateu a la present Vila». El 29 de març següent se li donen 100 lliures «pa la custodia»; i el 2 d’abril, consten 14 lliures més «per sentar lo retaule». Va ser co-autor també del retaule de Sant Mateu, construit anteriorment, en 1553. El retaule vinarossenc, en paraules del nostre historiador, era una «joia del Renaiximent». Contenia el sagrari, la Mare de Déu de cap d’altar, l’Assumpta, Jesús en la Creu i el Pare Etern amb l’Esperit Sant. Totes les escultures eren de talla, de diferents dimensions, enquadrades en nítxols bordejats en columnes àtiques. Diversos llenços pintats de la Ressurrecció i Ascenssió; la vinguda de l’Esperit Sant i la mort de la Verge, al segons cos. A més a més de dotze capelletes per als apòstols. Dalt de tot els llenços dels quatre Doctors de l’Església, en gran harmonia i unitat de concepte. Va ser daurat pels germans pintors Josep i Joan Moreno, de Vinarós, posteriorment. Va ser destruit a la Guerra Civil de 1936. Es deia que li havien oferit a mossèn Bono tornar-lo a daurar, sols a canvi de l’abundant or que ja tenia, a la qual cosa l’arxiprest es va negar. També se li atribueix a Pere Dorpa una escultura del Salvador, policromada per Joan de Joanes l’any 1555, en l’ermita d’aquesta advocació a la població d’Onda.
Comment here