Aquesta antiquíssima confraria, anomenada també Confraria del Santíssim o Majoralia de la Sang, apareix ja documentada l’any 1594 amb motiu de la benedicció de l’església nova de Vinaròs. Posseïa un palis de deu vares i un estendart; referia el document: «Tots confrares de dita Confraria del dit Santíssim Sacrament tornaren amb dita processó a la Esglesia nova amb grans cants y melodies així de ministrils com de altres músiques y cantars y ab banderes y tirar de gambardes y mascles y escopetes«. La majoralia estava adscrita al convent de sant Agustí i amb motiu de la desaparició d’aquest, per la desamortització en 1839, l’Ajuntament va acordar en sessió del 26 de març, demanar-los als majorals de l’antiquíssima confraria que aceptessen fer-se càrrec de les obligacions tradicionals que eren pagar les llumenàries i altres despeses de les celebracions del dijous i divendres sant, «i des d’allavons, les famoses processons de setmana santa corren a càrrec d’ells, amb el consegüent dret de presidir tals solemnitats«, diu Borràs Jarque. Sent alcalde Demetri Ayguals de Izco, aquest va trencar l’antiquíssima tradició d’elegir els majorals del Santíssim que era un privilegi compartit entre aquesta màxima autoritat municipal i el clergat. Davant la dificultat de trobar voluntaris per a formar part d’aquesta antiquíssima confraria dels majorals ha desaparegut en la dècada de 1990 i s’ha format una altra integrada per membres antics, presidida pel pastisser Pere Suquet Sala.
Comment here