A principis de segle es va promoure en 1907 una vaga de treballadors per discrepàncies amb els membres de la Cambra de Comerç de Vinaròs, que recordem va ser de les primeres d’Espanya i la primera i única de la Provincia en aquelles dades. Esclatà un amotinament i es va fer ressó tota la Nació. Cada dia era seguida pas a pas i es penjaven notícies de com es desenvolupaven els fets al popular café de Set Portes de Barcelona. Segons recordava el canonge García Julbe moltíssims anys més tard va ser considerada la primera vaga general de la província. L’encariment del pa en la dècada de 1920 provocà manifestacions de dones davant de l’ajuntament. Vaixells carregats de blat procedents d’Argentina que venien al nostre port i es molia al Molí Carsi, paliaven momentàniament les situacions d’emergència. Unes altres mobilitzacions foren les que van protagonitzar els treballadors de l’empresa “Desguaces Martítimos” en abril de 1980 que es dedicava al desballestament de grans petroliers. Quasi tots els treballadors eren immigrants 
d’Andalucia i principalment vinguts de la població cordobesa de Santaella. Els homes es van tancar durant prop d’un mes en una seu sindical de la plaça Jovellar, mentre les dones i fills es manifestaven pels carrers, tallant el trànsit i escridassant. No van aconseguir res perquè les empreses de dit ram ja es traslladaven quasi totes a l’Extrem Orient per raó de que la mà d’obra era allí moltíssim més barata.
Un altre conflicte es promogué quan l’Ajuntament va aprovar el tancament de la fàbrica Foret, en que es quedaven sense feina molts treballadors de la principal empresa local que arribà a tenir-ne prop de 400. Molts treballadors van ser invitats a traslladar-se a altres localitats on l’empresa tenia altres fàbriques, però quasi tots van preferir prejubilarse o la indemnització econòmica. Un dels conflictes el va promoure el constructor Miguel Viana, per construir uns pàrquings fora de l’aliniació permesa, al començament del carrer del Pilar i recaents en el denominat Hort dels Escribano. L’alcalde Ramón Bofill va enfrontar-se amb el constructor i els citats pàrquings van estar tancats i els seus usuaris afectats, amb escriptures a la mà, no podien fer-ne cap ús. Desprès d’anar passant a diferents tribunals de Justícia, els més alts de la Nació, es va resoldre derribar-los però cap alcalde posterior s’ha atrevit a fer complir la sentència.
Comment here