Letra C

Chillida Nos, Jaume

1938 JAIME CHILLIDA NOS(Vinaròs 1896 – 1979). Llicenciat en Dret per la Universitat de Múrcia en setembre de 1921. Apareix citat anteriorment en 1920 en que es dirigeix a Madrid a l’acadèmia Reus per a preparar oposicions per a advocat de l’estat. Va ser nomenat Alcalde de Vinarós pels militars franquistes a l’entrada de les tropes nacionals durant 13 dies (16 d’abril de 1938 fins al 29 del mateix mes). Havia debutat com advocat en un plet a Castelló en novembre de 1922. Estava casat amb Teresa Roca Vives. Durant la República havia participat en mitins per diferents poblacions de la comarca pel Partit Republicà Conservador amb el paisà i advocat Alvaro Pascual Leone. A l’entrada de les tropes nacionals a Vinaròs va presentar-se a la oficialitat, amb la que es va fotografiar, la qual el va dessignar alcalde, però davant la denúncia de que havia militat en un partit republicà, el van cessar als tretze dies. Va donar conferències en diversos llocs i en la nostra mateixa ciutat, com en 30-I-1930, a l’Ateneo Mercantil en que va dissertar sobre «Visión sintética de España. Por las rutas del Arte y de la Historia«. Medalla d’Or per mèrits a la Justícia en 1971. Va morir a Vinaròs el 15 de desembre de 1979, als 83 anys.

 

Chillida_Nos_2El Sr. Chillida tenia la qualitat de fer uns senzills retrats de perfils de persones que feia en uns instants i com a exemple s’aporta en aquesta obra és el del mestre Sanchiz. Altres que va fer molt coneguts són el de l’escultor Folia i el de Ramon Redó.
Con a cas anecdòtic s’envià a ell mateix des de Madrid una carta a Vinaròs en que en lloc de l’adreça, figurava el seu retrat fet així per ell i sols el nom de “Vinaroz”. Dita carta li fou reclamada pel Museu Postal de Correus de Madrid per a tenir-la exposada en les seues vitrines.

 

 

 

 

 

 

Chillida_NosChillida és l’autor de l’encesa poesia a Vinaròs en forma de sonet:
“Tierra Vinarocense” “En el prefacio del Génesis divino el Sumo Hacedor imaginó el remoto emplazamiento de un pueblo levantino en este rincón del universo ignoto.
Y aquí sus gracias derramó sin coto,Y gozóse en infundir su noble sino Al naciente Vinaroz, que hiciera voto De ser digno de tal don y tal destino…
Que si al crear Dios, del mundo, la grandeza, No se hubiera, en tu hermosura, recreado, Para brindarte este trono de realeza
Deshiciera, insatisfecho lo creado. ¡Que no hay tierra que te iguale en la belleza, ni otro pueblo de los Cielos tan preciado!”

Comment here

30 − = 28