Resulta molt curiòs que aquest ofici antiquíssim no estigués quasi representat en Vinaròs a principis de segle, ja que així com apareixen 346 mariners, 51 boters, 59 sabaters i 24 pastors en el cens de 1910, sols hi ha un únic carnisser per a tota una població de més de déu mil habitants. Clar que les dones no es citen en el cens perquè encara no tenien encara el dret a vot. L’única explicació que es podria donar seria que la gran majoria de les famílies, en un mig eminentment rural com era el de llavors i amb poc poder adquisitiu, criaven conills i gallines en els terrats de les cases per al propi consum. Costum aquesta que ja va desaparèixer a partir dels anys seixanta del segle XX. En aquella època costava tant la cansalada i les botifarres com el llomello i el pernil, donat que la majoria de la gent llauradora patia fam i gràcies a que es podien fartar amb un bon plat de sémola i una sardina de bota o “ de casco”, treballant al camp de sol a sol.
Comment here