Letra C

Carbonell Soler, Antonio

Carbonell(Cartagena 28-XI-1911 – València 18-VIII-1998). Excel.lent dibuixant i caricaturista. Mestre Nacional amb oposicions a Magisteri en gener de 1931. En gener de 1932 va ser nomenat director d’una de les escoles d’Alcalà de Xivert; va exercir després successivament a Vinaròs en el Col.legi de Sant Sebastià, en les Escoles d’Orientació Marítima (del Pòsit) de Vinaròs i a Barcelona. Es feren diverses exposicions dels seus dibuixos. Colaborador del setmanari “Vinaròs” des de la seua fundació, amb articles signats com O’ Neil, O’ Nell, o Don Antonio, etc. Va publicar novetats i llibres en el camp pedagògic, il.lustrant-ne moltíssims més. En el camp humorístic han publicat els seus acudits il.lustrats en moltíssimes revistes d’àmbit nacional, com La Codorniz, Dígame, Madrid, Lecturas, Hola, etc., sent els seus temes preferits els referints als «caníbals». Va ser utilitzada durant molts anys en les escoles de tota Espanya la seua publicació «Rotulación Escolar». Fou Premi Prima Luce en 1965, pel llibre d’iniciació a la lectura «Antorcha»; autor de «El Evangelio en dibujos» i «Esquemas» per a la il.lustració dels quaderns escolars.
Des de Madrid va treballar com a director artístic de la Editorial Prima Luce. Ha colaborat també en “Crònica de Vinaròs” amb articles humorístics, poètics i amb unes «Sonrisas», pensaments divertits molt semblants a les «Greguerias» de R. Gómez de la Serna i que han sigut recollides en un llibre publicat per Editorial Antinea en març de 1996. Va morir als 86 anys. Tant el lloc de naixement com el de la seua mort es poden considerar de ser-ho “per accidens”, ja que Vinaròs fou on va viure i residir, totalment enamorat. Carbonell era molt senyor, sempre impecablement vestit; afable, agradable i respectat, tant per amics com per coneguts. El seu caràcter humil era l’antítesis del caràcter egòlatra d’una bona majoria de vinarossencs. Com ha passat amb tantíssimes diferents personalitats locals, Carbonell fou desaprofitat per la seua gran categoría profesional d’artista. De les seues acurades i bellíssimes poesies, destaquem la següent:

Carbonell_2

ROMERA
“En cuanto llegaste tú,   Tú no sabes, romerita,   cómo despertó, qué guapa    se puso entonces la ermita.

Llegabas como la luz    Del alba, hermosa y sencilla;    Contigo venía el sol,    Trajiste el sol y tu risa.

Los besos de la alborada    Encendían tus mejillas    Y aún brillaban tus ojos    Con la escarcha de su brisa.

Al espliego y al tomillo    Que te escoltaron, olías    Y unos rizos en tu frente    Se abrazaban de alegría.
Fue entonces, cuando empezó    La fiesta, mi romerita;    Cuando la mañana azul    A tu alrededor se abría”.

Comment here

− 5 = 2