Letra C

Cantereria

En 1889 es realitza el pou denominat de Mangrano, el qual proveiria a través de canonades tota la ciutat, i no solament les cases sinó també les fonts públiques com la coneguda amb el nom de la Font del barri de Sant Pere, l’assortidor de la Mera, l’escorxador i l’hospital. Vinaròs va ser dels primers pobles que va comptar amb aigua corrent. Aquest pou va proveir a la població fins a mitjan dècada dels setanta en què va entrar en funcionament l’actual. La ràpida construcció de l’avançat sistema de subministrament d’aigua per canonades ha sigut el motiu que no trobem referències fotogràfiques dels anteriors sistemes de proveïment d’aigua de la població.

El transport d’aigua amb cànters a Vinaròs es va usar especialment per a portar-se el líquid quan s’anava a treballar a les finques de secà encara que a vegades es construïen els anomenats cocós que eren les cisternes que aprovisionaven als llauradors en les pròpies finques. En alguns dels principals camins trobem també els aljubs , que igual que l’anterior construcció esmentada recollia l’aigua de pluja. En aquest cas a més d’aprovisionar aigua per a les persones, al costat d’ell hi havia un abeurador per als animals, ja siguen els de tir o el bestiar. En les cabanyes construïdes en pedra en sec que trobem en el terme municipal solien guardar-se els cànters dels agricultors, posseint aquestes construccions en alguns casos vasares per a depositar els recipients, que com és lògic, a causa de la proximitat provenien quasi sempre de les terrisseries de Traiguera. També d’aquest centre els llauradors vinarossencs es proveïen dels catúfols que es posaven en les sénies per a traure l’aigua, els quals van perdurar fins que la llanda o els plàstics els van substituir al mateix temps que els motors elèctrics arraconaven a les sénies. També van ser i són emprats els catúfols pels mariners per a la pesca del polp. De Traiguera provenien les peces denominades cánters o canterells segons la grandària, que servien per al transport, i els marraixons o marraixonets, atuells semblants a les anteriors però pel fet que posseïen un pitó, i eren de menor grandària, servien per a beure.

Un tema de gran interés relacionat amb Vinaròs i especialment amb el seu port, era que a través d’ell entraven a la comarca els carregaments d’atuells ceràmics, especialment les destinades a la cuina, i encara que aquestes no es feia a Traiguera. En efecte, provinent de les terrisseries de la població de la Bisbal, les embarcacions que havien eixit de Vinaròs direcció al port de Palamós amb la finalitat de portar garrofes per als mercats catalans, tornaven amb carregaments terrissaires d’aquesta població gironina. Aquesta travessia primer es realitzava a vela, com així ho va fer el balandro «María Dolores» matriculat en Sant Carles, i després a motor, és el cas de «Fernando Gasset» propietat del benicarlando J.M. Fibla. Una vegada desembarcat el carregament es repartia a diversos pobles limítrofs, com a Sant Carles i Benicarló.

Aquesta activitat va relacionar la nostra població amb la terrisseria fins a ben entrada la primera meitat del segle XX, com sempre el hui moribund port vinarossenc tenia un important paper econòmic no solament per a Vinaròs sinó també per als pobles de la seua comarca.

ARTURO OLIVER

https://www.amicsdevinaros.com/app/download/5814019115/c%C3%A1ntaros+nuevo+ocr.pdf

Comment here

60 − 58 =