Canó

En 1982 es va dur a terme una neteja del fons del port i els busos van trobar uns canons, extraent-ne un d’ells de grans proporcions. L’associació “Amics de Vinaròs” el va netejar i dipositar en aigua dolça durant un llarg periode per tal d’extrauren el salitre i evitar així la seua descomposició. Va demanar a l’Ajuntament la seua restauració i construcció d’una curenya, assesorant-se de les altes instàncies, com la Diputació i el Museu de l’Exèrcit. El pressupost del preu de la curenya no va convèncer els regidors socialistes que llavors manaven així van fer una instal.lació simple i infame, soldant-lo i clavant-lo en unes bigues de ferro i situant-lo en la plaça de sant Agustí, enfront del mercat municipal. En la remodel.lació de la plaça que va fer l’Ajuntament del Partit Popular pocs anys desprès cap a 1993, el canó fou tret i deixat a terra junt a un magatzem municipal. Quan l’Associació va demanar informació sobre l’estat del canó, es va respondre des de l’Ajuntament que el canó havia desaparegut i que l’havien robat. Donada la notícia a la premsa que va fer-se gran ressó de la desaparició de la peça històrica i el clamor i sospites despertats entre l’opinió pública, va motivar que el canó finalment aparegués, deixat molt prop del lloc del que havia desaparegut, acció que es va dur a terme amb nocturnitat i esborrant-se les senyals del camió que l’havia traslladat. Joan Bover afirmà de seguida que el canó era carlí però resultava a totes llums massa antic per a utilitzar-se tant tard. Segurament la clau ens la dóna Borràs Jarque quan expressa: «La Vila aplegà a sentir la necessitat de algo que substituira a la destruida muralla contra el perill dels corsaris que seguia viu. Reconeixent tal necessitat, es crearen dos companyies de milicies urbanes en 1773; i en 1795 fon reconstruit i posat en millors condicions d’efectivitat, el Fortí de la platja de les ataraçanes fet el segle anterior, costant l’obra 1.110 lliures. Tot lo qual fon completat l’any 1799 ab la construcció de llanxes canyoneres i adquisició de canons de 24, pagats dels fondos de propi”. I efectivament, segons totes les referències aportades pels experts, el canó coincideix amb la mesura del 24 que no es refereix al diàmetre si no al pes de les bales que llançava.

Un canó dels segle XVII va ser extret de dins del port per una draga que operava en 1989. Pel tipus de canó que és no se’l pot considerar carlí encara que se sap que un vaixell va naufragar durant aquelles guerres. Es trobava emplaçat a la plaça Sant Agustí.