(Xàtiva 1813-València 1880). Estudiant a Vinaròs. La formació humanística que va rebre Vicent Boix a Vinaròs durant la seua infància va ser determinant per a la seua gran carrera de lletres com anem a vore a continuació. Sabiem de la seua estada a la nostra població per un article publicat al setmanari “Vinaroz” el 21 de novembre de 1959 (Rincón). Ara, la publicació d’Eduard Ortega de la Torre, dins de les Edicions d’Alfons el Magnànim, ens apropa més dades sobre la seua permanència a Vinaròs. Vicent Boix és considerat un gran escriptor i historiador erudit. Cronista Oficial de la Ciutat de València, va escriure la «Història del Pais Valenciano» en sis volums, en els que cita sovint a la nostra població. Sent la seua infància un periode que el marcaria profondament, donat que, com recordaria cinquanta anys desprès, gràcies al seu vell mestre que li va inculcar les ànsies de saber, en el cor d’una ermita destartalada – la antiga de de Santa Magdalena en el barri mariner. Va girar de conducta radicalment, sent cada vegada més afeccionat a l’estudi i transformant-se el seu caràcter. El mestre de l’aula de Llatinitat o de Gramàtica, del qual parla, seria segurament Manuel Martínez, qui va prendre possessió en 1823 i exercí també en 1843; els pares ja no el volien perquè ensenyava poc i era massa vell. Vicent Boix era fill de pares molt modests. El seu pare, que ja havia exercit diversos oficis, va ser nomenat com encarregat del «Resguard» del nostre port. La seua arribada a Vinaròs la recordaria anys després d’aquesta manera: «Desde el corral de nuestra casa se descubrian las rejas y ventanas de una que entonces me parecía grande; hacía unas horas que habíamos llegado a Vinaroz, y ya de noche, oí unos gritos, frecuentes, lastimosos, horribles, arrojados por una mujer en medio de los mayores dolores, que pedía la muerte, y enseguida resonaba una carcajada estrepitosa. Aquellos gritos doloridos me parecieron horribles, me aterraron y empecé a temblar. No pude dormir de miedo. Al día siguiente salí al corral y casualmente mis miradas se fijaron en una reja de la casa grande, y vi una figura vestida de blanco, alta, pàlida, sin cabellera, y oí una voz que me dijo: «Niño, niño, busca a uno que me corte la cabeza…búscalo, búscalo.» Aquella figura y aquella voz áspera, pero suplicante, me helaron de espanto. Era una pobre loca». Llàstima que l’autor s’ature aquí i sols ens deixe aquesta referència macabra, però que narren tots els seus biògrafs perquè pareix que va ser determinant per al xiquet. Pocs anys després la seua mare també es va tornar folla. La seua família s’havia traslladat posteriorment al Grau de València per a ocupar un càrrec similar, però l’estada de Boix Ricarte a Vinaròs com estudiant, encara que breu, va ser molt fructífera com ell mateix afirmava.
Comment here