Letra B

Béjar Novella, Pablo

Bejar Bejar_2 (Barcelona 1869- Londres 1920) Pintor de cambra de Sa Magestat, casat en primeres noces amb Cecilia López van néixer Conxita i Llorens, i en segones noces amb Maria Calbé Segura van néixer Alfonso, Mª Teresa, Pablo i Carmen”. Sols Pau era nascut a Vinaròs. Les persones majors recordaven que el pintor passava bones temporades a l’estiu en el seu xalet de la partida de les Llevateres, celebrant moltes vegades grans festins amb molts invitats amb motiu dels batejos dels seus fills i també quan no venia al cas. Els seus fills eren deixebles de les nostres escoles. El pintor Béjar va ser deixeble de Vega i Luis Madrazo. Havia viscut i començat a pintar en Cuba en la seua joventut, morint allí el seu pare i després es va traslladar a Londres, on estudiaria a consciència l’escola anglesa del segle XVIII, especialment a Ronney i Reynolds, d’on li va vindre la fama de pintor dels xiquets, i després a Barcelona per ingressar en l’Acadèmia de Belles Arts. Es va perfeccionar viajant i estudiant per Madrid, on més tard Bejar_3va obrir taller (1907), Roma (1891), Cuba (1909), Londres, etc. Destacava pels seus retrats de xiquets, en les tècniques del pastís o a l’oli, indiferentment. El quadre que li donaria en un principi més fama “Guifré el Pilòs”, el va presentar en l’Exposició de Belles Arts de Roma i de Barcelona (1895), premiat amb menció d’honor, Exposició Nacional de Madrid i en Roma en el mateix any. Entre els retrats que faria a la familia Reial espanyola destaquen els dels propis Reis, de la Infanta Isabel i de la Reina Victoria Eugenia, duquesa de Fernan Núñez i marquesa viuda de Batzán.
Va presentar exposicions en Barcelona, Madrid, Roma i Londres, on gràcies a la princesa Beatriu se li van obrir les portes de l’aristocràcia anglesa. Des de Madrid, l’any 1917, es va encarregar d’encomanar a un prestigiòs escultor la làpida de Safon que encara es troba en la seua travessera. Obres darreres seues foren la composició decorativa “La Dolorosa” i “Insomnio”, presentada a l’última exposició del Palau de Belles Arts de Barcelona. Va organitzar a Vinaròs una tómbola per ajudar els pobles italians de Messina i de la regió de Catania que havien patit un terratrèmol, revent-se donatius de les Infantes Isabel de Borbó i Maria Teresa. Va morir de repent a Londre als 51 any, el 12 de desembre de 1920, a causa d una angina de pit i va ser traslladat i soterrat a Vinaròs. Quan les seues despulles van aplegar a Barcelona des de Londres, se li va tributar un caloròs homenatge. En Vinaròs, les revistes “Patria” i “San Sebastián” van fer gran ressó de la sentida mort del pintor, sent també l’acte del sepeli multitudinari. El seu fèretre havia reposat al despatx de l’advocat D. Joaquin Sanjuán Pascual, el seu apoderat, a la casa del carrer de Càlig, (Casino).

 

 

 

 

Comment here

81 + = 84