(San Sebastián). Pintor, especialitzat en aiguaforts. Escriptor. La seua estança a Vinaròs va ser recordada pel seu caràcter amable per molts vinarossencs de la seua època. Va escriure en part a Vinaròs el seu llibre “La Nao Capitana” que va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura en 1934. El motiu de la llarga estada fou en part per la reparació en les drassanes “Astilleros Sorolla” del vaixell d’uns amics, el “Trinidad Parodi”, en el que viatjava com a convidat amb la seua esposa. Aquesta era americana i fumava, cosa que llavors feia xocar molt al sexe femení local de l’època. De caràcter molt obert i afable, Ricardo va fer aquí moltes amistats, entre elles el vinarossenc Manolo Bover Pastor, el qual després va ser invitat a anar a Madrid a visitar-los coneixent allí el seu famòs germà Don Pio, i el seu nebot, Julio Caro Baroja, també escriptor molt afamat. El llibre que Ricardo va escriure, va ser redactat en part en la Pensión Torres, lloc on estava hostatjat el matrimoni. Alguns homes grans vinarossencs recordaven que sent xiquets es tiraven sotes a l’aigua dins del port des del vaixell que ells anomenaven de «Pio Baroja”. Eixos records estan recollits en part del que va els va escriure Miralles Selma al setmanari “Vinaròs”.
Comment here