(Vinaròs, 1960). Professor de Música. Resident a Helsinki. Nascut al carrer de sant Vicent un 28 d Octubre de 1960 és germà del Professor Pedro Barceló. La seua família es va traslladar a Alemanya buscant aprofitar al màxim els estudis del germà gran que els prometia molt bons, com així ha sigut. Francesc, son germanet, que va anar-se’n d’aquí quan tant sols tenia dos anys, va estudiar en Alemanya. El primer curs que va anar a l’escola com sols entenia el valencià no va dir en tot el primer mes ni una sola paraula: s’havia quedat com a mut. Després del batxillerat, pels seus contactes amb gent jove en campaments juvenils alemanys i francesos i de estades amb xiquets deficients mentals, es va inclinar per estudiar Educació Especial, en contra dels desitjos de la seua família. Va fer els estudis en Uberlingen (Konstanz), presentant la seua tesi en 1985, sobre «Desenrotllament de la moralitat en el xiquet» (preferentment en l’infant autista i en l’aspecte psiquiàtric en el que no existia bibliografia). Francesc és un autèntic políglota: parla perfectament alemany, francès, anglès, finlandès i el castellà. El valencià l’entén perfectament però no s’atreveix a parlar-lo seguit; de quant en quant solta frases fetes o xocants que sent dir a sa mare. Els seus contactes en Vinaròs no els ha perdut mai ja que periòdicament ha anat venint. Ara, per raons de donar cursets i conferències en la mateixa Alemanya, Leningrad, (Russia) Escocia (Anglaterra) i estar un curs complet a Helsinki (Finlandia), va quedar-se definitivament allí com a professor d’Educació Especial, investigant la teràpia musical, es a dir, l’influència de la música en els xiquets deficients mentals. Destaca el professor Barceló l’enorme distància que hi ha en aquest aspecte entre l’ideal i la realitat, que al final es queda en rutina, rutina, rutina… Per això s’investiga fins trobar un punt de llum. Abans molts xiquets que presentaven problemes d’eixe tipus els mateixos pares els amagaven i se’ls tenia a casa tancats, sovint per vergonya. Ara s’estudien cas per cas. S’investiga constantment. En xiquets grans i menuts, casos vertaderament de psiquiàtrics, d’infants impossibles, agresius, de manicomi, etc. Tractar-los sempre bé, sense pegar-los mai. En dos ocasions se li han mort alumnes per fallides del cor i casos epilèptics. Es fa treball en conjunt amb metges de tot el món, escocesos principalment, sobre medicines homeopàtiques. Que moltes d aquestes investigacions es duen a la pràctica i com cada cas es diferent, fallen 99 vegades i sols una vegada surt bé, i aquella és la que produeix satisfacció.
Comment here