(Vinaròs, 6-XII-1941). Germà de l’Orde Hospitalària de Sant Joan de Déu. Va vestir l’hàbit en novembre de 1968. Resideix en el Centre Assistencial de Sant Joan de Déu a Almacelles, Lleida. És diplomat en Enfermeria. A Sant Boi va estar 7 mesos com a postulant; any i mig de noviciat a Calafell, 7 mesos en Carabanchel i desprès a Sant Vicent de Raspeig, en Alacant des 1985 fins al 1998. És autor d’un bon grapat de poesies entre les quals destacarem les dedicades al seu poble, com la que segueix:
Conteu-me, copets de mar
Roques, aigua, sol i arena
Cops de mar…
Escampats com un vental
lQue saludeu nostres platges
Portant les aigües de llunyI de lluny missatges.
Cops que en parleu en silenci
Dels misteris de la mar.
Cops, conteu-me els secrets
Que jo els sabré guardar.
Conteu-me copets de mar!
Conteu-me històries del poble;
D’aquells vaixells que arribaven
Tots prenyats de fusta i sal,
De sofre, farina i sucre.
D’aquells mariners fornits
D’aventura picaresca…
Llops de mar empedernits
De sol, vent i aigua curtits
Homes de molta sabiesa.
Conteu-me copets de mar!
Conteu-me d’aquella història
Del Comte de Pimentel
Que la tempesta inaudita
Va portar-nos a l’ermita
El millor tresor que té.
I, aquell gran
Duc de Vendom
En que ansiòs de llagostí
Se’n va anar a l’altre món
Deixant el seu cos aquí.
De la platgeta dels Cossis
On facturaven el vi
De l’Alt i Baix Maestrat
De l’Aragó i del confí
On baixaven les carretes
Donant-li nom a un camí.
Recordeu copets de mar…
De quan anàvem a escola?
Jo volía ser fadríI torejava els copets
Per la platja del Fortí,
Fent “safrà” justificat
Amagat entre les roques
Buscàvem caragolets,
Estrelletes i petxines,
Gambes i capellanets
Eren les millors joguines…
Roques, aigua, sol i arena,
Aires iodats del matí
Quants records que a mi em porteu!
Trobant-me tant lluny d’aquí!
Conteu-me copets de mar…
blau intens i misteriòs.
Conteu-me perquè era festa
Quan estaven junts els dos!
Francesc Agramunt Redó
Almacelles, estiu de 1993.
Comment here