EL PEIX I EL CANVI CLIMATIC
Els estocs de peix estan caient globalment com a resultat del canvi
climàtic col·locant un origen basic d´aliment humà, i de
rendibilitats econòmiques, en una situació compromesa en termes
d´incomptables milions, segons informa un estudi publicat a la
revista Science (1 Març 2019).
La quantitat d´aliment d´origen marí disponible per humans, y que
es podria extraure de manera sostenible, ha disminuït en 4,1 %
des.de 1930 fins 2010, segons aquesta investigació, en la que s´han
examinat 235 poblacions de peixos en 38 regions ecològiques marines
per tot el mon. Aquest 4,1 % sembla poc, però es pot traduir en 1,4
milions de tones mètriques de peix.
Les elevades temperatures oceàniques poden arribar a malmetre no
sols aquestes poblacions de peixos sinó també altres poblacions
biològiques de les que aquests depenen per nodrir.se (zooplàncton i
fitoplàncton). Aquestes poblacions de peixos han caigut fins un 35
% l´Atlàntic nord.Oriental i al mar del Japó.
Controlar la sobrepesca i millorar el maneig de les pesqueries
haurien ajudat sobre manera, però no es va fer. Ja sabem d´estudis
realitzats en aquesta costa de la Mediterrània occidental entre els
anys 1961-1966. Aquelles investigacions del “Plan Experimental de
Pesca de Arrastre de Castellón” varen estudiar l´influencia de
diferents factors que condicionaven els resultats de pesca en aquest
litoral: a) duració de la jornada de pesca, diària i setmanal, b)
amplària o llum de la malla del cop, c) aturada biològica
primaveral, d) veda fins 50 m. de fondària d´el 1º d´agost fins
el 15 de novembre, segons quines espècies a afavorir, e) prohibició
de pesca a menys de 30 m. de fondària, etc, etc.. Al final del
“Plan” i un cop aplicades les recomanacions suggerides, els
resultats varen ser molt positius en comparació als períodes previs
abans de la seva aplicació, en termes de pes de peix desembarcat (+
21%), de captura de les espècies principals per unitat d´esforç
(+47%), rendiment mitjà per barca i per sortida (+67%). Però no es
varen continuar aquestes practiques.
I ara, per complicar encara mes l´estat de la qüestió, ens trobem
amb el problema del canvi climàtic, i també sabem que limitar o
detenir aquesta situació proporcionaria realment resultats i
beneficis molt millors. El calentament global provocarà enormes
pressions en les disponibilitats d´aliment a escala global en les
properes dècades, i les noves troballes en estudis com el referit a
dalt, que intenten separar els efectes del calentament de les aigües
oceàniques d´altres factors, com la sobrepesca, suggereixen que el
canvi climàtic ja està provocant seriosos impactes sobre els
aliments d´origen marí. La Mediterrània no s´escapa dels efectes
d´aquest calentament, doncs a Europa s´observa el desplaçament
d´espècies habituals com el moll de roca, el seitó i la sardina,
cap a latituds mes altes o cap a majors fondàries cercant
temperatures mes baixes.
L´augment de temperatura dels mars freds, àrtic i austral, el
desglaç dels gels àrtics i antàrtics, estan provocant l’enrariment
de la disponibilitat del “krill”, aliment essencial no no més
per pingüins i balenes, sinó per el creixement de les formes
larvàries de moltes especies d´interès comercial. I la seva
captura o pesca en l´actualitat, per al consum humà, encara posa
mes en compromís l´adequada gestió en termes de sobrepesca de les
seves poblacions, que s´han reduït en un 80% des.d´els anys 70,
tot i que encara es pot calcular la presencia d´entre 100 i 500
milions de tones en l’oceà Austral.
La seguretat en la disponibilitat d´aliments, el canvi climàtic i
les seves interaccions complexes, al temps que difícils de predir,
son un dels reptes actuals mes importants per les societats i
l´ecologia. Les avaluacions globals dels canvis que es preveuen
sobre les collites sotmeses a canvi climàtic, combinades amb la
dinàmica del comerç internacional, fan pensar en que les grans
disparitats entre les nacions en la producció i disponibilitat
d´aliments augmentaran enormement.
De fet el canvi climàtic ja ha afectat la productivitat en l’àmbit
agrícola, doncs ha fet disminuir la producció global de panís
(blat de moro) i de blat en 3,8% i 5,5%, respectivament, entre 1980 i
2008. S´ha de tindre en compte que el 60% de l´energia nutritiva
(carbohidrats) en que avui dia (any 2019) es basa la humanitat a
escala global, s´obté exclusivament de 3 especies de cereals:
arròs, panís i blat. Això constitueix una greu manca de
biodiversitat alimentaria, que difícilment faria front a qualsevol
tipus de pesta que ataqués seriosament qualsevol d´aquestes
especies.
I si encara no en teníem prou, ara començan a posar.se en evidencia
les conseqüències de l´increment de la concentració del diòxid
de carboni (CO2) atmosfèric (gas d´efecte hivernacle) en
l´augment de l´acidesa de l´aigua de mar…..i la pressió que
provoquen els plàstics de tots tipus sobre els ecosistemes terrestre
i marí,…….però de tot això ja en podrem parlar mes endavant.
Francisco Amat
Biòleg.
Bibliografia consultada
Eva Plagánvi et al. 2019. Climate change impacts on
fisheries. Science, 2019. Vol. 363., Issue 6430., pp: 930-931.
DOI. 10.1126/science. aaw 5824.
Emily S. Klein et al. 2018. Impacts of rising the temperature
on krill increase risks for predators in Scotia Sea. PLoS One.
2018. 13 (1).
F. Amat. 2011. Vinaròs i la recerca marina a Castelló. Fonoll
nº 8. Gener 2011: 44-48.
J. Lleonart i F. Amat. 2002. La recerca marina a Castelló. Institut
d´Estudis Catalans. Secció Ciències Biològiques. Barcelona.
25 pp.
A. Gordoa (CEAB-CSIC). 2010. Canvi climàtic i pesqueres. El sistema litoral. Documents de treball. Diputació de Barcelona: 153-160.
A.V: 7 De Junio de 2019
