Mes: abril 2014

(Vinarós ? – Albocàsser 1816). Arquitecte. Religiòs del Convent de Sant Agustí. A Fra Pere Gonell se’l considera vinarossenc, cosa no massa provada documentalment, encara que Borrás Jarque ho afirma categòricament (Pàg. 204). També es creu que era fill del mestre d’obres, natural de Fortanete, Pere Gonel, a qui si es troba documentat en 1698 en Albocàsser treballant en l’església; en 1732 treballant en la capella de la comunió de Llucena; en 1739 visurant les obres del santuari de Lledó a Castelló i mort per fi a Llucena el 3 de desembre de 1740 i en 1772 visurant l’església d’Ares;. Fra Pere Gonell amb Joaquim Nàquer van fer un pressupost d’uns cellers en la Cases del Senyoriu de la Mensa Mestral de Montesa a Cervera i Càlig, per a la recolecció, conservació i custòdia dels fruits de dit Senyoriu, i cambra per al seu colector en 1779. Per eixe mateix temps se li encarrega pel gremi de llauradors de Vinaròs, el 26 de desembre de 1779, la direcció de les obres de l’ermita de Sant Gregori, en agraïment al sant per haver-los lliurat d’una plaga de llagosta. La primera pedra va ser posada molt solemnement el dia del sant, el 9 de maig de 1780. Per eixe temps també intervé en la revisió dels plànols per a l’església de l’Assumpció de Zorita del Maestrat. Quatre anys després, acabada l’ermita, se li encarrega a Fra Pere, la construcció del «Caminàs» per a desviar les aigues de les pluges. A tal efecte es van reunir les autoritats del poble amb el prior dels agustins en l’antiga ermiteta de Santa Magdalena el 18 de juliol de 1784, cedint aquest la mitat del sou de fra Pere en favor de dites obres. En 1786 es va proposar al Convent de S. Agustí fer una capella per a instal.lar l’urna del cos incorrupte de Santa Victoria, obres que també va dirigir. Es va posar la primera pedra sense cap solemnitat el 26 d’octubre del mateix any i es van acabar el 12 d’agost de 1788, important les obres mil cinc lliures, sense comptar les mans del mestre d’obres (fra Pere) ja que era de la pròpia casa. Cap a 1791 va supervisar els plànols de l’església de Les Coves, fets per Bartolomé Ribelles, per si es devien continuar les reformes mampreses o no (Butlletí del CEM, nº 71, pàg. 68). També va construir la sagristia nova de la Parroquial – salons parroquials actuals-iniciant les obres l’1 de març de 1810, que es van haver d’allargar per les invasions dels francesos. Fra Pere es desplaçaria segurament a Albocàsser a fer alguna obra, ja que va ser el primer soterrat en el nou cementeri dels «Collets» d’aquella població el 14 de juny de 1816, segons consta en el llibre de difunts on apareix «fue enterrado el primer cadàver que fue el de Fray Pedro Gonell, Religioso Agustino del Convento de Vinaroz«.

Carrer perpendicular al de Maria Auxiliadora, situat a la vorera d’enfront del cementeri. Es va retolar amb aquest nom en gener de 1966.

 

(Vinaròs, segle XIX). Alcalde de Vinaròs des de 31 de desembre de 1924 fins el 28 de desembre de 1926. En el seu temps de mandat es va construir el «Grup de Baix», Sant Sebastià, el mercat municipal i el transversal del port. Es va millorar el passeig marítim i es va adesentar el carrer de sant Francesc amb jardins.

(Vinaròs 9-VI-1964). Graduat Superior en Disseny Industrial. Professor d’Història del Disseny. És titular, coordinador d’itineraris curriculars i projectes de finals d’estudis de l’Escola Superior de Disseny de Barcelona “Elisava”, adscrita a la Universitat Pompeu Fabra. L’any 2003 fou coordinador de la programació dels actes de la commemoració de l’Any del Disseny dut a terme a la ciutat de Barcelona, l’acte inaugural del qual es celebrà amb gran desplegament dels mitjans de comunicació el 13 de març. Romualdo actuà amb la doble vertent de Professional i la d’antic alumne d’ELISAVA.

(Tortosa, 11-VI-1964). Actor, director i autor teatral conegut amb el nom artístic de “Tian Gombau”. Encara que nascut a Tortosa és vinarossenc. Component de diversos grups teatrals (“Xarxa Teatre” i “Conino Gurillo” i promotor d’alguns d’ells com el que va fundar a Vinaròs en gener del 92, denominat “40 de febra” que per fi no va cuallar, ha destacat finalment en el de «L’home dibuixat» que va produir i estrenar amb gran èxit «Els polls dels actors» en la campanya 1992-1994, arribant a les 150 representacions per diferents ciutats, rebent per aquest muntatge el Premi de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana a la millor versió teatral. En gener de 1994 va dirigir un programa dedicat al públic infantil de les escoles, entre elles les de Vinaròs.
Triomfa el 1996-2002 actuant per tota Espanya, Mèxic, Argentina i Cuba amb “Puja’t al carro” de Carles Pons, de la qual es van fer més de 500 representacions, amb una mitjana d’un centenar per any. Al 1999 és coautor amb Panchi Vivó de “El Món en 80 Màscares”, obra d’una gran vistositat i gran èxit sobre la història de la humanitat. En 17 de maig de 2001 s’estrena la seua obra “Mono Sapiens” a l’Auditori Municipal. La seua companyia ha participat en els principals festivals i mostres de teatre celebrats a Gijón, Madrid, Alcoi, Cerdanyola, Alacant, Tàrrega, Nenos (Vigo), Badajoz, Còrdoba, etc. Sebastià Gombau també exerceix a la Universitat “Jaume I”, com a coordinador de Teatre.