Prima

1. Pastís molt dolç, fent amb «merengue», típic de les festes escolars de «sant Nicolau» i «santa Catalina». Més modernament s’ ha adoptat el nom de «pastísset i encara que actualment ja no es va al riu, moltíssimes famílies segueixen la tradició d’ obsequiar i obsequiar-se amb els referits dolços. Moltes «copletes de picadillo» que es creuaven els escolars, xiquets i xiquetes, feien referència a ella, com les que citem, entre moltes de les que es cantaven:
Santa Catalina,
la rosa divina,
anirem al riu
a menjar-mos la prima
–
Les catalinetes
ne tenen una prima
tota rodada
de polls de gallina.

2. Llinatge vinarossenc, d’origen català, que ja no apareix en els segles XIX i XX. Uns Prima s’ establirien posteriorment en Benicarló. El més antic dels Prima que apareix nomenat en la Història de Borràs correspon a Bernat Prima, qui en 1359, apareix amb molts altres prohomes de la Vila signant el document en que el mestre de Montesa dóna jurisdicció pròpia i mana amollonar el terme a Vinaròs. En el segle XV es nomena a Nadal Prima com un dels signants del document de concordia entre les viles de Vinaròs i Benicarló amb Peníscola, el 14 de nov. de 1460. (Borràs, pàg. 300). Entre altres Prima destacats trobem a Joan Prima i Onofre Prima del segle XVI.