Rei d’Espanya des de 1810 fins 1833. Va passar per Vinarós en diverses ocasions. Sent encara príncep, en 1802, van aplegar a la nostra població tots els membres dela família reial: Carles IV, el seu pare; la Reina i els prínceps amb els promesos que acabaven de desembarcar en Barcelona. Van estar vuit dies (Vegeu Carles IV). Ja com a Rei d’Espanya, el 26 de setembre de 1827, del que Borrás sols diu que anava amb la reina des de València i l’acompanyava Calomarde per anar «a vore d’apaciguar les revoltes que en Catalunya ocasionaven les sues famoses versatilitats i desacerts en la governació de l’Estat», sabem ademés pel llibre «Cartas de Fernando VII a Grijalva» altres detalls. Així, escrivia el propi Rei: «VINAROZ. Hoy he descansado aquí porque no te puedes imaginar lo molido que quedé anoche, y también para asegurarme si el camino que haré mañana estará libre«. Per les mateixes lletres del monarca, no sols va passar la nit com tenia previst en el seu itinerari, sinó que, segurament, recordant la grata estança anterior al nostre poble, va quedar-se tot el dia següent descansant i tota la nit, com diu el propi Rei, «para asegurarme si el camino que haré mañana…». El viatge de Ferran VIIé, que anava, com s’ha dit, acompanyat del ministre de Justícia, Francisco Tadeo Calomarde, tenia tot el seu itinerari previst, i així, precedint la Reial persona, es va rebre a l’Ajuntament uns dies abans, l’escrit del Secretari d’Estat, de 18 de setembre, amb el següent text: «El Rey N. S. animado del paternal deseo de acelerar la pacificación de Cataluña, ha resuelto salir en posta para Tarragona desde este Real Sitio el sábado 22 del corriente, siguiendo el itinerario de que se acompaña copia rubricada de mi mano; y debiendo hallarse cubierto el camino en toda su extensión con la competente fuerza, me manda S. M. notificarle a V. E. para que sin pérdida de tiempo diese todas las providencias necesarias al efecto, valiéndose de los Voluntarios Realistas, si no hubiese a su disposición tropas del Ejército con que llenar este servicio, y disponiendo que durante los dias que ocupen en él dichos voluntarios se les abonen los haberes de reglamento de los fondos existentes en cada pueblo. / Asimismo quiere S. M. que V. E. no permita que se haga en los pueblos ningún festejo al transitar por ellos su Real Persona, pues satisfecho del amor que le profesan, no es su soberana voluntad que se distraigan de sus ocupaciones ni que se causen gastos. / De R. O. lo comunico a V. E. para el más exacto cumplimiento, acompañándole el adjunto itinerario para su conocimiento para que lo haga saber a las autoridades de esa Villa y vecindario por la satisfacción que debe haberles de tener en ella a N. amado Soberano para quien y su comitiva deberán preparar el correspondiente alojamiento i tiros de reserva por si necesita bagajes para continuar su marcha«. Comenten altres historiadors, com Pirala, que el Rei es va entrevistar aquella nit aquí a Vinarós amb el Tinent Coronel, Joan Rafi Vidal, sediciòs català, el qual va exposar al Monarca les queixes dels sublevats. El militar havia presidit la Junta de Reus, declarant la sublevació en favor de la Religió, de l’absolutisme i de la Inquisició, al mateix temps que proclamava l’extermini de maçons, comuners i carbonaires. Els sublevats, amants del Rei i de la Religió eren ara perseguits pel monarca. Rafi Vidal havia ocupat el Coll de Balaguer per tallar-li el pas al batalló de San Fernando que precedía al Rei, però quan sa Magestat se li va aproximar, va deposar les armes i se li va presentar a Vinaròs. L’entrevista no va ser gens cordial, però Rafi Vidal, encara que es va mostrar amenaçador, va ser dixat en llibertat. L’historiador Pirala asegura que Vidal li va exposar amb respecte però amb franquesa les queixes dels sublevats que s’havien aixecat a Cervera, Manresa, Vich, Girona, Solsona Lleida, Tarragona i Reus. Amb arrogància i amb cert to amenaçador li diguè al Rei: «Señor, aún tengo tropas, y puedo mucho«. El monarca va retrocedir per a guardar amb el sediciòs les distàncies i li va respondre amb dignitat: «Marcha a ponerte a la cabeza de tus sublevados: voy a pasar el Coll de Balaguer…espérame allí si te atreves. Marcha». La pacificació d’eixa part de Catalunya va resultar-li al Rei un poc més que un passeig militar. Rafi Vidal, encara que es va oposar i lluitar amb les tropes del batalló del monarca, no es va enfrontar amb el Rei, a qui era lleial de totes maneres, però se li va obrir expedient i va ser condemnat a mort. El 29 d’octubre va tornar a passar el Rei, ara de retorn cap a València i altra volta li va precedir la missiva amb instrucción per al nostre Ajuntament, amb el següent contingut: «El Rey N. S. ha resuelto trasladarse a Valencia para salir al encuentro de su Augusta Esposa la Reyna Nª Sª y ha tenido a bien señalar el dia 29 de este mes para este viaje, cuyo itinerario remito a V. E. y habiéndose servido S.M. mandar que se verifique en iguales términos que el que hizo a su venida a este Principado, quiere que V. E. tome las mismas medidas que en aquella ocasión y las demás que le dicte su celo para la seguridad de la Real Persona en el tránsito. / Lo traslado a V. S. para su conocimiento incluyendo la copia del itinerario a fin de que procure cuanto sea dable para la comodidad y demás necesario aS. M. y como será probable que oscurezca el dia durante la jornada por la estación actual, tambián dispondrá V. S. se pongan hogueras en el camino de trecho en trecho./ Lo traslado a las Justicias de los pueblos de la carretera real previniéndole a la de Vinaroz, Benicarló Peñíscola, Alcalá y Santa Magdalena tengan a prevención la leña necesario para encender hogueras a proporcionado trecho, unas detrás de otras, en el caso de obscurecer el dia que está designado por S. M. para su tránsito…también iluminarán las calles de la carretera, adornando las fachadas de las casas en todas las de ella«. Sols cal recordar al lector que la carretera real passava llavors per dins de la nostra població i que la referida sublevació es coneix com la «Guerra dels Malcontents». Se’n ocupa extensament del tema Vicent Meseguer Folch en l’estudi “Los realistas de Vinaròs” del butlletí del CEM, nº 25, del gener i març de 1989.
Comment here