Letra S

Salaberria Ipenza, Josep María

salaberria(Vinarós 1873-1940). Escriptor assagista d’origen basc. Funcionari de Tabacalera. Va nàixer a Vinaròs, on el seu pare exercia de farer al port. Va nàixer el 28 de maig de 1873. Els seus pares eren Josep Maria Salaberria y Arana i Catalina Ipenza Aguirre. Josep Maria Gregori serán els noms que se li imposaran en el seu baptisme al futur escriptor, sent el cinqué fill del matrimoni basc. Jugaria pels voltants de la casa de xiquet amb els seus germans Maria Clara, Gregoria, Florencia i Mariano. No recordaria mai més a Vinarós l’escriptor, ja que als quatre anys retornaria la seua família a San Sebastian d’on era originària, destinada al far del Monte Igueldo (1877). Ell mateix escriu en la seua autobiografia el següent: “Mi padre era torrero de faros. Yo nací en el faro de Vinaroz, a orilla del mar. Como un vagabundo mi padre había recorrido las costas de Asturias y de Galicia, de Cataluña y de Valencia, alumbrando siempre con su lámpara nocturna, tan cara a los navegantes. Cuando yo nací (1873), la guerra carlista hacía estragos en España. Mi padre era de abolengo carlista; en una de las frecuentes algaradas populares, ciertos desaforados demócratas de Vinaroz trataron de arrastrar a mi padre. Mi padre atendió a tiempo la amenaza y salió como pudo de Vinaroz; quiere decirse escapando. De ahí que yo conserve pocos piadosos recuerdos de mi tierra natal. Fue trasladado mi padre a las islas Columbretes, y allí vivimos, en un peñón salvaje, un año justo. Después pasamos a San Sebastián. Tenía yo entonces cuatro años. He vivido, pues, en San Sebastián lo más importante de mi vida, y por eso considero aquella dulce ciudad mi pueblo nativo. Todos mis entepasados fueron vascos. Traído y llevado desde niño, viviendo al margen del mar, tengo la ambición de los viajes y una verdadera alma de viajero. Pero no a la manera corriente; mi propensión viajera es entusiasta , emocional, profunda; el acto de ponerme en viaje es una extraña exaltación. He viajado mucho, y espero viajar más si antes no me llaman para el gran viaje decisivo. Empecé a escribir a los quince años. Naturalmente empecé rimando versos…(…)”. Després d’exercir diferents oficis per Espanya i Amèrica (telegrafista, delineant, empleat…), va colaborar en periòdics amb articles, contes, cròniques i novel.les curtes. Destaquen entre elles “Vieja España” (1907), “Tierra Argentina” (1910), “Sevilla y el andalucismo” (1929), “Alma vasca” i “Viaje a Mallorca” (1920), “Loyola, “La Virgen de Aránzazu”, etc. San Sebastián li va erigir un monument en els jardins d’Alderdi Eder amb motiu del primer centenari de la seua mort i li va dedicar un carrer amb data de 6 de març de 1957. Un altre vinarossenc, Francesc Caudet Roca, escriuria la seua tesi doctoral, sobre la vida i obra de l’escriptor (1969), i Agustí Delgado Agramunt dedicaria després molts anys i esforços en coleccionar tots els seus llibres, dispersos per llibreters d’antics de tot l’Estat Espanyol. Com que aquests escriptor famós va nàixer a la nostra ciutat però com quasi no la nomena ni una sola vegada en els seus llibres, (sols en la seua autobiografia, com s’ha vist) ens abstenim de fer-li més cas que el que ell en va fer de Vinaròs. Segons ens comentà un vinarossenc resident a Barcelona durant una exposició que organitzà “Amics de Vinaròs” en els primers anys de la seua singladura, Salaverria, quan passava en tren per la nostra ciutat, es girava d’esquena per no vore’l ni recordar-lo.

 

Comment here

− 3 = 6