Letra P

Perengil

Nom d’una elevació veïna a la muntanya del Puig de la Misericòrdia, de 114 metres d’alçada, que li dóna nom a una de les partides de terme. També es coneixia amb el nom de Puig Vert, segons afirma Cavanilles. El seu nom que sense dubte s’originà de: «D’EN PERE GIL», un nom i cognoms molt corrents i populars en tots els temps. Borràs Jarque cita a un Pere Gil a la pàgina 130 de la seua Història de Vinaròs. Aquest nom que va pèrdurar fins acabar el segle XIX, actualment és més conegut per «La Parreta» per haver-hi allí una gran finca plantada de vinya que s’ha transformat en temps més moderns en enorme tarongeral.

130 PERENGILHi ha un assentament ibèric al seu cim: segons l’arqueòleg vinarossenc Arturo Oliver que el va estudiar en les quatre campanyes en les que va operar durant la seua excavació als anys noranta, gràcies al suport econòmic de la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana, el jaciment ocupa una extensió de 350 metres quadrats i està ja totalment descobert.
Aquest jaciment està format per un gran edifici rectangular de 18’5 per 11’2 metres, amb unes parets de 1’75 d’amplada. Les parets són de mamposteria d’època ibèrica i per damunt de la seua banqueta que tindria una dimensió de 1’35 estaria formada per tapial. S’accedeix pel cantó est, on comença un passadís fins l’altre extrem de la construcció cap a l’entrada de l’estança principal que té una sèrie d’elements de difícil interpretació, com una escala de mamposteria i un gran fogar. Hi ha una rara construcció en forma de paralelepíped i una altra cilíndrica, i una altra semicircular. Tocant a l’escala s’hi troba un accès a una estança que ocupa la part nord de l’edifici. L’escala li fa suposar a Oliver l’accès a una part superior elevada. Les restes de ceràmica molt fragmentada localitzats donen una datació del segle III a. C. per a la ceràmica ibèrica ja que també hi ha abundant ceràmica d’importació, com àmfores púnic- ebusitanes i greco-itàliques i gerres de ceràmica gris ampuritana, destacant com a més interessants les de vernís negre, podent identificar produccions de Roses i ceràmica campaniense que facil.liten una cronologia entre el 210 a. C. i el 180 a. C. Oliver destaca que sols s’ha trobat un tros de punta de llança de ferro i fa notar una total absència de fauna. La funcionalitat de la construccció, totalment aillada, donaria en principi l’idea d’un lloc de culte, com els temples ibèrics d’època tardana, però la manca de materials que ho puguen testimoniar, fan dubtar si també es podria tractar d’una torre de vigilància estratègica, utilitzada en eixa època en la segona guerra púnica que es va desenvolupar en part en aquesta zona. Tot això recordant la batalla d’Hibera, a la desembocadura del riu Ebre, favorable als romans, estant en actiu en eixe moment l’assentament de la “Moleta del Remei” a la veïna població d’Alcanar.

Comment here

86 − = 76