Letra M

Música

musicaLa cultura musical de la població sempre ha tingut un nivell molt elevat. Ja és tradició que en el convent dels Agustins es celebraven antigament unes competicions entre els alumnes de llatí i música que elevaven la seua categoría comparant-la a la d’una catedral. Tots els actes religiosos de la setmana santa s’amenitzaven cantant obres pels cors del fidels, a diverses veus i destacava i es ressaltava sempre un famós Miserere i una missa solemne. Així llegim: En poco tiempo que estuvieron en ésta, no cesaron en alabanzas a nuestro pueblo, por su situación topográfica y por su religiosidad que pudieron apreciar asistiendo a la novena del Nazareno, recordando muy bien el tono del miserere que se canta al final, así como la misa solemne que en el mismo tono todos los días se celebra, propia de los religiosos Agustinos de nuestro amado pueblo.” (De “In illo tempore” article que explica la visita de Vidal i Barraquer, Arquebisbe de Tarragona a Vinaròs. (Rev. “Patria”, 17-IV-1921). Borràs Jarque també va publicar una preciosa “Leyenda de una misa del Nazareno” corroborant tot el que significava aquesta gran tradició vinarossenca. Recuperant i … insistint: En el segon llibre de “Cançons i costums de Vinaròs” (pàgina 169), ja va ser publicada amb la música recollida pel musicòleg Ricardo Olmos aquella famosa missa del Natzaré. Ell escriu al peu de la pàgina:“Antes de la unificación del canto religioso adoptando las normas universales dictadas por Roma, unos frailes llevaron al pueblo una Misa llamada del “Nazareno” y que se hizo celebérrima. De factura sencillísima se solía cantar a dos o tres voces con estas únicas frases para todas las partes del divino oficio”. La noticia que la precedeix ens descobreix que la referida missa tenia la mateixa música que el famós “Miserere” que es cantava antigament durant la Setmana Santa i que apareix citat en diverses ocasions com a molt peculiar i solemne, propi de Vinaròs. Bover Puig en el seu pregó de setmana santa, en 1996, ens afegeix que es cantaven aquestes dos peces (missa i miserere), a quatre veus i en “fa bordón”. Per altra banda, els mestres d’orgue i capella havien d’aprovar unes dures oposicions contra els demés pretenents al càrrec. Recordem els grans músics que ha tingut Vinaròs en la seua història: Els germans Gavaldà Bel, Daniel i Josep; el canonge Juan Redó Guimerá, «Sochantre» en la Catedral de Zamora, en la Primada de Toledo i com Ardiaca de la de Toledo. Mencionem també a Francesc de Assís Argemí Mustic, mestre d’escola i gran músic que va fundar la Banda en el Godall i va reorganitzar les de Traiguera i de Villafranca del Penedés, autor de l’antic Himne a Santa Victoria, moltes misses, motets, etc. A principis de segle teniem a diversos pianistes. De més actualitat, podem citar les grans personalitats de Leopold Querol, Juan Fressinier, Vicent García Julbe, el violinista Cervera i sobretot Carles Santos. En els temps mès recents s’està formant una gran plèiade de joves músics, molts dels quals s’han format amb estudis en els Conservatoris de Valencia, Castelló, Benicarló o en l’Escola de Música de Vinaròs i s’ha augmentat el nombre de professors, al ser imposada la Música com a assignatura obligatòria a totes les escoles d’Ensenyament Primari i Secundari, per la llei de la Logse.

Comment here

53 − = 52