Letra M

Montesa, Orde de

montesaSenyoriu. Extinguida l’Orde dels Templers, el rei Jaume II va voler d’immediat fundar una nova orde militar d’àmbit exclussivament valencià, que substituís la disolta i que passés a a posseir els seus bens i senyorius. Després de diferents negatives del papa Climent V, s’aconseguí que el següent papa Joan XXII l’aprovés. L’orde naixia baix la regla del Císter. La Casa solar seria la vila de Montesa amb el seu castell. En presència del rei i amb la col.laboració de l’abat de Benifassà, Bernat Pallarés, i del comanador d’Alcanyís, aquests dos serien els encarregats de rebre els juraments dels cavallers en solemne pontifical celebrat per l’abat de Santes Creus a la capella del palau reial de Barcelona el 22 de juliol de 1319. Onze alts cavallers amb noblesa provada foren investits i Guillem d’Eril fou nomenat gran maestre. Els hàbits eren molt semblants als de Calatrava amb la mateixa creu florllisada per emblema. Els senyorius foren agrupats en batllies i Comandes, depenet les primeres directament de la Mesa Maestral. La Batllia de Cervera estava centrada a Sant Mateu i agrupava Cervera, Sant Mateu, Traiguera, Sant Jordi, Xert, Canet, La Jana, Rossell i Càlig. Hi havia altres Batllies i Priorats per al clergat. Les Comandes eren Ademús, Alcalá de Xivert, Ares, Benassal, Culla, Montroi, Onda, Perpuxent, Vilafamés i Vinaròs.
El primer mestre, Fra Guillem d’Eril no va arribar a prendre possessió del càrrec per morir repentinament en el castell de Peníscola el 4 de setembre del mateix any. Li succeí Arnau de Soler qui va rebre a Vinaròs el primer homenatge dels seus dominis quan des de Tarragona anà a prendre possessió, després de la interinitat de Erimau d’Eroles. Els següents mestres foren Pere i Albert de Thous. Adonats els primers mestres que el nucli principal de l’Orde es troba al Nord del Regne, encara que mantenen la seu de Montesa,montesa_2.JPGtraslladen la seu efectiva a Sant Mateu que passa a ser així el cap i casal de l’anomenat “Maestrat”.
Pere de Thous va atorgar a Vinaòs el mateix dia de sant Sebastià de l’any 1359, terme i jurisdicció pròpies. Amb la qual cosa obté l’autonomia respecte a Peníscola. El terme, de 96 quilòmetres quadrats coincideix plenament amb el que determina la Carta Pobla signada per Jaume I i que seguéix sent l’actual. En 1399 es va canviar la creu flordellisada en negre per la roja de Sant Jordi al fundir-se la de Montesa amb l’Orde de Sant Jordi d’Alfama, segons concessió del papa Benet XIII (Papa Luna). En 1587 el rei Felip II va incorporar a la corona el títol de gran maestre de Montesa. El darrer gran mestre fou Pere Lluís Galcerà de Borja i Castro Pinós. Durant cinc segles havia permanescut Vinaròs baix el senyoriu de l’Orde de Montesa, contribuïnt en tot amb els serveis i impostos, i desenrotllant la seua vida civil, jurídica, económica i religiosa baix el seu signe.
A causa de la incorporació de l’orde a la corona se li va donar una nova organització jerárquica i la casa central va continuar en el castell de Montesa fins l’any 1748, en que el 23 de maig un espantòs terratrèmol va assolar-lo, morint molts dels monjos. Els supervivents van passar a la ciutat de Valencia a l’edifici del Temple que va haver d’éssermontesa_6.JPGampliat amb l’adquisició de 17 cases. A causa de la desamortització de Mendizábal, l’orde va quedar reduïda a una corporació nobiliaria de carácter merament honorífic. Encara que el rei Alfons XIII va voler revifar-la, la constitució de la segona República la va suprimir com totes les demés. En octubre de 1989 uns dos-cents cavallers de les ordes de Montesa, Alcántara, Santiago i Calatrava en commemoració del VIIé aniversari de Montesa van retre honors a D. Joan de Borbó, pare del rei Joan Carles, a la sala capitular de l’Orde del Temple, a València.Vide: Bover Puig «El Lugarteniente de Montesa aprueba la forma de diezmar en Vinaròs en 1667». (Setmanari “Vinaròs” 12-X-1991).

 

 

 

montesa_3 montesa_4 montesa_5

 

Comment here

− 3 = 6