Letra G

Guilló Barceló, Francesc

guillo_barcelo(Vinarós 1653- ?). Doctor en els dos drets, Civil i Canònic. Justicia de la vila en 1688; Síndic en 1690. El Doctor Francesc Guilló, nascut en 5 de febrer de 1653 era el germà gran dels pintors Vicent i Eugeni Guilló; casat en 3 de maig de 1680 amb Maria Guillida, Alcalà de Xivert.Va ser comissionat a Madrid per resoldre diversos assumptes que el van retindre en la capital durant prou mesos. Va recopilar en un sol volum els antics primers llibres de baptismes, ja molt deteriorats pel temps i dels que s’havien extraviat les primeres pàgines. Al final de dit volum dixa anotades també de la seua própia mà unes notes de caràcter históric molt interessants sobre diversos temes de la localitat, que pel seu interés transcribim completes, ja que el podem considerar el protohistoriador de Vinarós.
EL PRIMER HISTORIADOR VINAROSSENC: EL DOCTOR FRANCESC GUILLO. En el primer llibre de batejos de l’Arxiu Parroquial, que compren des de l’any 1539 al 1599, al final de tot, es troben unes quantes pàgines escrites sense espais en blanc com passa en els baptismes. Es una relació escrita pel copiador del llibre, qui veent el mal estat en que es trobaven, determina copiar-los de la seua pròpia mà, quedant reduïts els dos primers volums de batejos, en un sol. Aquest copista resulta ser el Doctor Francesc Batiste Domingo Guillo, germà dels pintors Vicent i Eugeni Guillo, els quals van ser famosos en la seua època per pintar en S. Pau d’Albocàsser, Sant Mateu, Tarragona, València, Castellló, Traiguera, Ulldecona, Alcanar, Vinaròs, etc. El Doctor Guillo era un lletrat reconegut per la comarca, i que apareix diverses vegades en el «Llibre dels Establiments de la Universitat de la Vila de Peníscola. 1701» (Alfred Ayza Roca. Ajunt. de Peníscola. 1984. Pàg. 132) i per alguns encàrrecs que el van fer viatjar a Madrid, on el va retindre durant uns mesos. Borràs Jarque el cita en les pàgines 125, 144, 171 i 174. Gómez Sanjuán parla d’ell en «Un escándalo público en el Vinaròs del siglo XVII». (Butlletí del CEM., nº 34, abril i juny 1991.) Vegem tot el que escriu de si mateix i de diverses coses més el Dr. Guilló, al final del primer volum de baptismes de l’Arxiu Parroquial: (ES RECULLEN ELS DOS PRIMERS VOLUMS): «fi dels dos llibres contenguts en este volumen en que esta la centuria de mil y sinchcents desde 1539 hasta 1599, se advertix, que no es tinga consideracio als numeros que estan al marge als primers añys. En este present volumen, eo llibre enquadernat, se han copiat los dos llibres de bautismes que se han trobat ser los mes hantichs en lo Arxiu de la Parrochial, iglecia de Vinaros aon se contenen los añys desde 1539 hasta 1599 advertintse que encara a les copies no son perfetament cumplides perque en alguns de dits añys, falten mesos sances, per haverse perdut algunes fulles, en lo discuit dels antichs, que sent veritat que la poblacio de la present Vila de Vinaros des de 400 añys a esta part no cuydaren de guardar los llibres de aquell temps; y perque la mateixa necesitat, o ha persuadit se han fet estes copies, ab la major claretat que se ha pogut, traent al marge los apellidos, eo llinatges de cascu, pera que ab major facilitat es copia cada qual allo que haura menester». (ADVERTENCIES DEL COPISTA): Se advertix que en lo principi del llibre se anaren posant numeros al marge, davall los llinatges, los quals numeros corresponen als bautismes del primer llibre vell; pera comprobar les copies en los originals, pero paregent que podria servir de confusio, lo que es pensava fer per claretat, se dexaren de posar y per ço se advertix que no es tinga consideracio a dits numeros./ Tambe se advertix, que los antichs, anaren molt curt en la explicacio dels bautismes; perque regularment no posaren los noms de les mares dels bategats, o solament depent; fill de juana, de Ursola, o de Maria; pero despues dels añys 1570 en avant solien posar y explicar los noms de les mares, de tal manera, que per los bautismes de estos añys aon se cometé lo discuyt de no explicar y escriure com se anomenaven» / «Tambe acostumaren los antichs afeminar los llinatges adjectivantlos quant recaien en dona, verbigracia: febrera, Domenega, Meseguera, Brava, Quexala, etc per lo que no es deu duptar en que tals apellidos son febrer, Domenech, Meseguer, Brau, Quexal, (…)etc.» (Aquí s’aclarixen també algunes abreviatures que s’empren) / (PORTALADA DE L’ESGLESIA): «Cent anys cabals, se han discorregut desde el original a esta copia pues si aquell tingue son fi, el any 99 de la centuria pasada de 1500. Esta copia se ha fet en lo añy 1699 en lo qual se esta fent la portalada de la iglecia major de esta Vila que vuy consta de 600 vehins de la devocio dels quals, se acapten totes les semanes en los forns unes nou lliures en diner dels trosos de pasta que arrepleguen les dones almoyneres, a titol de la Mare de Deu del cap de laltar, de la qual subvenció, se van pagant los mols gastos que se oferixen a la iglecia; i les 2.100 lliures que es donen de mans de dita portalada als Mestres canteros de Valencia Juan Batiste Viñes, que ha fet lo campanar de Stª Catharina Martir de Valencia y a Berthomeu Mir que es lo que porta y executa esta fábrica. També sels dona tota la pedra y demés materials al peu de la obra. Se asentà la primer pedra de dita portalada lo dia …(..) de Octubre del any 1698, esent Pontifice Innoscencio XII, bisbe de Tortosa lo Ilm y Rvm Sr. Dr. Fr. Thomas Cervera Auter, fill del Real Convt. de predicados de Valencia qui antes fonch Bisbe de Girona; Retor de esta Iglecia lo Dr. Frey felix Vicent,» (REFERENCIA AL REI): «Rey de España lo Señor Don Carlos segon, que ab mes de 20 anys de matrimoni, havent tingut dos mullers, no ha tingut successió; falta que te mol desconsolada esta monarchia;»/ » Virrey y Capita Gl. de este Reyne Dn Alfonso de Guzman del habit de Sn Juan, Llochtinent General de Montesa lo molt Ilustre Sr. Conde de Cardona, Comanador de esta encomanda lo molt excm. Sr. Dn (…) Folch de Cardona Almirant de Arago, que es mort sens dexar sucscessio a la Casa en 5 de Agost 1699,; lloctinent de este lo Mgho Pere Pons mercader; justicia Hisidro Vilar, jurats Joseph Berthomeu Not(ari) y Francesc Gombau; Mustasaf Thomas Bonet nota(ari) lloctinent de justicia Sebastia Gallen (?) y escriva de la Sala Jaume Pujalt y de Monfort not(ari); sindich Batiste Cruz.»/ (QUARTO DE L’ERMITA): «En lo any de 1699 se fa també o se acaba, en la hermita de Nª Srª de Misericordia lo quarto que estava comensat sobre la cisterna de part de dalt, arrimat a la Sala del Jurat Major; fa dita faena Berthomeu Mir, Mestre de la portalada de la iglecia Major per preu de 222 lliures donantli tot lo pertret al peu de la obra; a diresió de Dn. Antoni Mas y Borràs Cavaller del habit de Montesa, Clavari de la dita Casa Nra. Señora de Misericordia.» / (AUTOBIOGRAFIA DEL COPISTA): «La present copia fonch feta per mi Francisco Guillo D.D., natural de esta villa; consta de mon bautisme en 5 de Febrer de 1653, essent al present conseller de la present vila y altre dels elets pera el negosi y pretenció de les aygues del Riu de la Senia contra les Viles de Ulldecona y Alcanar, sobre la qual materia y altres, diria llargament en esta nota, a no tenir intencio de recopilar les coses singulars que han succeit en la centuria de 600 en esta Vila y fer de elles un tractat pera memoria en lo esdevenidor; pero perque poria succeir dexarse de fer, no vull dexar de notar una cosa tan memorable com la que succehi lo añy de 1687 y 1688.» / (LA PLAGA DE LLAGOSTA): «Per lo mes de Setembre de l’any 1687 vingue de la part de Cataluña tal multitut de llangosta que no dexava fulla en los camps ni crosta verda que no devoras; al ple del sol volava tan espesa que el cubria, com un mal nuvol.Posada en consternació la gent per ser plaga que nunca havia vist, recurrí al favor de Deu, pues forces humanes no podien extinguir-la.Per aquell any de 1687 exovà en lo present terme y durant lo hivern no paregué. Per a arruinar-li la cria que havia fet en los camps, se discurri per lo govern fer una dula de bacons de cascu dels vehins, que portant-los al puesto a on estaven los canons sels mengaven; de forma que entenguerem haver acabar en aq (paper trencat) la similla, quant a la primavera de l’estiu, en mars y abril de l’any 1688, en que yo, dit Dr. Guillo, em trobà Justicia, se avivà en tal abundància que pensabem estar perduts; no obstant se donà providencia a que tots los dies eixqués molta gent, per barrios, y cozint quatre llansols, aL mig se posava un saquet o coixinera y estenent los llansols, en los sombreros y rams la anaven aoxant poch a poch perque encara no tenia ales, y en haver-ni molta la feyen caure al sach y de allí la posaven a un clot, la cremaven y posaven terra damunt. Altres persones la anaven cremant en arguilagues, y uns y altres entenien matar-ne molta; pero no si coneixia mes que en traure una escudella de aygua del mar. En esta gran aflicció es veya esta vila, quant arribat lo dia del gloriòs Pare Sant Vicent Ferrer, fill y Patró de este Reyne, improvisament se desaparegué y extingué tanta multitut y afaram de llangosta que gamay se na paregut rasa alguna. Alguns digueren que del mar ixqueren copia de aves no conegudes, blanques y negres, que anant per los camps se la tragaren. Lo sierto fonch que es desaparegué y no podia ser volant, perquè encara no bolava lo dia del dit gloriòs Sant vicent Ferrer, que com a Patro de este Reyne intercedi en Deu nostre Sr. per a que el lliuras de tan gran plaga.»/ (INTENCIO HISTORIADORA): «En 3 de febrer del any 1694 se celebra la primer centuria de la nova Iglesia; y perque ya entonces, apenes se troba cosa certa, de les coses pasades, segons lo que es predica en los semons, fiu proposit de fer estudi en recollir noticies y memories de les centuries pasades, en materies pertanyents y propies de esta Vila, y ferne un tractat, perque los venideros no visquen con olvidar de los principis, com han fet los pasats, que com se ha dit, ni encara papes tan principals com son los bautismes no han guardat, pues son los mes antichs del any 1539″ / Y perque en esta desgraciada centuria vivim en esta Vila, ab inponderable desunió de voluntat, sent tanta la emulacio es patix no he pres resolucio de aplicarme a fer lo pretes treball perque necesito de veure los archius, y a yo no podria conseguirse, ser nota y persecusio de alguns mal intencionats pero per ultim si Deu me dona salut y vida no dexaré de emplear alguns ratos en notar coses curioses pera la memoria, pues lo retiro de ma casa, que la tinch propia, al raval y carrer del Àngel ab son hort, que cau detras el Convent dels frares agustinos, me dona ocasió pera fer deport de lo que altri tindria molt enfado.» / (ROBATORI DE LES CORONES): «En desembre del corrent any 1699; un galeot milanés, de edad de 20 anys que per inutil lo havien llansat de galera; a les dotze hores del dia, roba la diadema de plata a la image de la purissima Concepcio quedan en lo seu altar; y luego pasant a la Capella de Comunio puga sobre lo altar y Sacrari y roba la Corona de plata a la image de Sn Sebastia; A les quatre de la tarde fonch vista la falta y arribant al ospital, fonch trobat lo lladre, sobre un llit, coixo sens poder anar; perque confesà que San Sebastia lo havia castigat pues donantli una empenta lo havia llançat de la qual caiguda se li deslocà un peu, que no li dona lloc a fer viatge, y fonch trobada la Corona de Sn Sebastia en son poder; de la Sda image de Sn Sebastia de la hermita». / (ALTRES LLEGENDES SOBRE LA IMATGE DE SANT SEBASTIA): » y constant la tradició que no permet estar cuberta y de la que esta en la capella de Comunio es probat lo mateix pues haventse pintat la seua image en un quadro; a fi de que estiguera ajustat al nicho pera obrir y tancar la image de bulto; jamay se pugue ajustat be de forma que los que aprocuraven acomodar de veres obligaba a dexar la image patent, y lo quadre pengarlo a la pilastra de la Esglesia entre els Sans Metges, y la Concepcio»; » Coronant a la diadema de esta no es troba aquell dia; pero al mati seguent, confesa lo lladre; que despues de haver fet lo robo; en que tal cert que acudint a beure al pou del ospital, la diadema que chafada se havia posat al pit; al voler pendre lo poal se li havia caigut al pou i aixi fonch trobada baix dit pou.»/ (1).-Aquí es deixa un espai en blanc, però en el full 143 r. apareix a peu de pàgina i en lletres majúscules la següent inscripció: “ESTE DIA 31 MARS 1586 SE POSA LA PRIMERA PEDRA A LA IGLESIA NOVA”.

Comment here

+ 24 = 29