Letra G

Guerra de la independencia

guerra_independenciaANTECEDENTS: REVOLUCIO FRANCESA. REPERCUSIO EN ELS FRANCESOS DE VINAROS: En França, amb motiu de la Revolució, es guillotinat el seu Rei Lluís XVI, en 21 de gener de 1793 i la família real espanyola declara la guerra a la nostra nació veïna, des d Aranjuez en 25 de març següent.L’església, la noblesa i bona part del poble van coincidir amb un ànim contrari i bel.licista cap a les noves idées de la Revolució. El nostre arxiu municipal, com diu Mossèn Milián, conté una completíssima secció d impresos,, ordres i manaments rebuts en aquells anys gloriosos de la guerra contra el «francés» on es van vore les ànsies de llibertat del poble, que no va dixar-se sotmetre per un altre.Però on resulta més interessant aquella història, no és precisament en els secs escrits burocràtics, sino en els testimonis personals de l`època que replega Rafels i ens els que també transmet Isidor Oliver dels seus avantpassats. En Vinaròs llavors ja hi havia francesos degut a la forta immigració del segle precedent en el comerç del vi. En el cens de 1754, de Callehita es comptabilitzen però, només set súbdits d’aquella nacionalitat, quasi tots relacionats amb el guerra_independencia_2comerç. Eren els següents: SIMON CROZAT, negociant, 36 anys, casat amb una dona de 23, té una criada i viu al carrer Major. JAUME CAMON, negociant, 53 anys, casat amb una dona de 42.Té un fill de 14 anys i quatre xiques de 16, 10, 4, i 2 anys.Té una sola criada, es Vice-cònsul de França i viu al carrer Major. JOSEP MIRAN, mercader, de 49 anys, casat amb una dona de 34, té dos filles de 5 i 3 anys, una criada i viu al carrer Major. CARLOS MAUTHEU, tractant, 47 anys, casat amb una dona de 40 anys, té un xiquet d’un mes i viu al carrer Major. JOAN LOSTAU, negociant, 60 anys, vidu, amb un fill de 26 anys (Joan Batista), una criada. Es Privilegiat de la Junta de Comerç i viu al Carrer dels Sants Metges. PERE CASANOVA, mercader, 30 anys, casat amb una dona de 21, viu al carrer del Socors. PHELIPE (sic) LEGEUME, llaurador, 60 anys, solter; viu al carrer del Socors. Però el 24 d’abril de 1780, en un altre recompte, els francesos que hi havia a Vinaròs eren aquests: JOSEPH LABERON, vice-cònsul de França, negociant, natural de Marciac.guerra_independencia_3JOAN GUILLEUME, comerciant, natural de Geronge. JUAN CAMON, comerciant, natural d’Oloron. JUAN BACHAULES, botiguer. FRANCISCO BONAFONT, negociant, natural de Bruges. JOSEP MIRAN, Botiguer. JUAN PECHINAT, tractant. CARLOS MATHEU, botiguer. SIMON CROSAT, botiguer. PEDRO MIRAMON, negociant. JOSEPH ESCARRCO, sabater. JUAN LEGEUME, llaurador. FRANCESC DIAN, mariner. ANTONI VIDAL, calderer. ANTONI LABOIRA, calderer. Les ordres que es donaven de cara a les precaucions que s’havien d’adoptar amb ells, per la creixent xenofobia que s’anava apoderant del poble, es troba en les disposicions contínues que s’anaven emanant, així com els cassos de capellans expulsats de França, quina problemàtica augmentava els moments crítics, per carències de subsistències i pel perill que suposava un espionatge camuflat. Vegem el següent exemple que ho corrobora: DOCUMENT Nº «CARTA ANONIMA POR LA QUE UN ESPAÑOL DESCUBRE UN COMPLOT CONTRA LA MARINA ESPAÑOLA. Real Hospital, 16 Enero 1794.»(Va dirigida al Prior o Guardià del Convent de Sant Francesc). Arxiu Municipal de Vinaròs.Lligall 9-11.Full 168. «Reverendo Padre Guardián, luego que su paternidad reciba esta la manifestará al Capitan General y Governador yo estoy en clase de francés, pero soy español, hijo del Reyno de Valencia y por ciertos motivos me pasé a Francia, soy uno de los 27 que estamos juramentados para incendiar el Arsenal y la Escuadra Valenciana y Barcelona, y aunque yo me quisiera descubrir, los delitos, que en España he cometido no me permiten, pero la sangre que tengo española no me permite se ejecute tal infamia; en los barcos que no se permita cosa de franceses en ningún servicio: que son 9 los destinados y algunos hay acomodados en dichos, mas de cuatro meses en clase de criados, y son de esta convención, 6 se destinarán para incendiar todos los barcos del Puerto de Barcelona, 6 para Valencia, 6 para el Arsenal de Cartagena, no se les permita a estos relativas cosas de armas ni aun una navaja, que todos traen de palmo y medio, ni que tengan tertulia de 4 para arriba, que sé que se esta tratando el hecho que se les prevengan a los dueños de las casas en donde hay de esta canalla, observe, cuide de quitar la llave y que velen sobre este asunto, hasta encontrar otros vecinos. Padre Guardian que por omisión no tenga que después llorar, yo descargo mi conciencia que aunque soy de otra convención , soy cristiano, Apostólico Romano, Dios que amo Paternidad. Que registren todos los baules y maletas y las carteras y encontraran los mistos que son de seis dedos de largo, delgados como candelillas de cera, son de vidrio«.
INTERROGATORI (CENS) de 1802: L’Interrogatori era un pla per conéixer la domografia de tots els pobles d’Espanya. Dit manament, emanat del Departament de Foment General del Regne i Balança de Comerç, s’havia datat en Barcelona en 14 d’octubre de 1802. Dit document, degudament complimentat, es troba a l’Arxiu Municipal i en ell consten, entre d’altres, els següents aspectes demogràfics:
Varons solters 2.064
Dones solteres 1.942
Varons casats 1.292Dones casades 1.278Varons viudos 127Dones viudes 269—————–TOTAL 6.972 habitantsAquestes xifres, donen un total de veïns de 1.626, que contrastarien amb els 500 aproximats. DOCUMENT: (Avistament d’un vaixell pirata anglès per la mar de Vinaròs). Arxiu Municipal de Vinaròs.18 de juny de 1805. «Magnificos Señores. En la mañana del dia de ayer a cosa de las nueve horas, fui avisado de que llegaba a esta Rada procedente de la parte de Levante una Bombarda mercante que desplegaba pavellon Frances, y que a la parte opuesta se observava un Barco Laud que desde el amanecer del dia llevaba una navegación muy variada, y de sus maniobras se debia tener por Buque sospechoso o, por mejor decir, Corsario Enemigo, que se dirigía a cortar la tierra a la Bombarda Francesa. Con esta noticia mandé al Agente de este Vice-Comisariato del Imperio Frances observara la navegación de los dos Buques desde la orilla del mar de la playa y tomase aquellas disposiciones que le pareciera mejor para evitar la esclavitud al Buque Frances. Efectivamente le practicó assi y por su relacion resulta que la Bombarda Francesa navegaba por frente de esta Villa con dirección a poniente, y que el Buque Corsario se dirigia a cortarle el camino; que se conoce que el Françes no tenia al otro Buque por sospechoso, pues hacia una navegación muy tranquila, y que esto podia muy probablemente depender de no haber el Françes descubierto el Corsario o no haber observado su navegación variada, y para evitar el encuentro y precaver la desgracia del Buque Mercante Françes, el único remedio era hacerle señal mediante un tiro de cañon sin bala para que assi conociera que desde tierra se le prevenia navegase con precaucion respeto al otro Buque que se descubría sobre el orizonte, y esta señal es práctica usarse en semejantes casos en toda la costa marítima y tambien en esta playa. Me acomodó la propuesta por parecerme acertada. Mandé al mismo Agente al Baluarte o Bateria de esta Villa a fin de que suplicase de mi parte al Xefe que allí encontrase para que se verificara el tiro de aviso. Pasó a cumplir la orden, halló en el Baluarte un Artillero, le manifestó lo que ocurría y este le respondió que de los dos únicos cañones que observava montados, con el uno no se podía hazer fuego, pues al primer tiro se desmontaria por falta de la Cureña, y que unicamente con el otro podria tirar el tiro, pero que era preciso buscar al Sargento y que no sabía si tenian o no municiones. En este ínterim la Bombarda Francesa desocupado habia el frente de la Villa siguiendo su ruta a poniente, y el Buque Corsario tomó borde a fuera, y assi no ha sido menester del indicado aviso. / Con esta ocasión debo hacer presente a Vuestras Magnificencias que yo me hallo con positiva noticia de haberse fletado en Marsella un numero de Buques Mercantes Franceses que deben descargar en esta Rada sus respectivos cargamentos de trigo que conducen desde aquel puerto a esta playa de cuenta del Real Posito. Tengo también noticia de que parte de dichos Buques Franceses han salido ya de los puertos de Francia y deben llegar a esta playa a descargar por instantes. / No ignoran Vuestras Magnificencias que nuestro orizonte continuamente se halla ocupado de Buques Corsarios Ingleses y que este comun enemigo tiene tal atrevimiento y hosadia de que no seria estraño que viniessen a atacar y sorprender a los referidos Buques Françeses en esta Rada y sobre el ancla.En este caso no puedo menos que hacer presente a Vuestras Magnificencias lo que es de todos sabido y de nadie ignorado, la ninguna defensa que hallarian en la playa mis nacionales por el estado actual de la Batería de la misma;vajo de la misma vendran a anclar los referidos Buques Françeses confiados en la proteccion de su artilleria;en este concepto estimo participar a Vuestras Magnificencias este aviso a fin de que con la prontitud que exige la circunstancia del caso, se sirvan tomar aquellas providencias que juzguen necesarias para la seguridad, en el lance, de los Buques de mi pavellon y de sus cargamentos y tripulaciones. Con esta ocasión el Subcomisario de Relaciones Comerciales del Imperio Françes residente en esta Villa tiene el honor de ofrecerse gustoso a Vuestras Magnificencias y pide a Dios guarde sus vidas muchos años. / Vinaròs 29 Prairial año 13. (18 de Junio de 1805). Jn. Guilleume. / Magníficos Señores Presidente y Ayuntamiento de la Villa de Vinaròs. DIA 2 DE MAIG A MADRID: Pels fets ocorreguts a Madrid, davant del Palau Real, el dia 2 de maig esclata el motí i un sens fí de sublevacions populars. Si es van fer famoses les proclames de l’alcalde de Mòstoles, i de Vicent Domènech, el «Palleter», en València, en el nostre Vinaròs no va faltar qui va enardir els ànims en contra dels francesos invasors. L’ il.lustre cavaller, Baltasar Esteller, va dixar escrita aquell mateix mes la següent proclama: «VALENCIA ESTA LIBRE DE ENEMIGOS, ZARAGOZA LOS ESCARMIENTA, SE BURLA DE ELLOS Y SE DISPONE A REDUCIRLOS A LA NADA. EL EJERCITO DE DUPONT ES PRISIONERO Y MAÑANA NUESTRA DESGRACIADA METRÖPOLI TRIUNFARA DE LAS PERFIDIAS E INIQUIDADES DEL MALDITO MURAT. / EN TALES CIRCUNSTANCIAS, VINAROZ, QUE SE HA VISTO AMENAZADO TAN DE CERCA YA EN VALENCIA, YA EN ZARAGOZA, YA EN TARRAGONA, / QUE ESPERA QUE NO ACUDE A DAR LAS DEBIDAS GRACIAS AL DIOS DE LOS EJERCITOS POR HABER MANTENIDO ILESA E INTACTA ENTRE TANTOS PELIGROS A ESTA VILLA. Acudamos el domingo a los pies de nuestro invicto capitan, tributando a este glorioso santo nuestros homenajes por habernos librado del cúmulo de males que han sufrido tantos pueblos más inocentes que nosotros.» ES FORMA UNA JUNTA GUVERNATIVA: Sense perdua de massa temps, el mateix 29 de maig, en Vinaròs va quedar constituïa una Junta Guvernativa, a iniciativa dels components de l’Ajuntament, els quals s’havien reunit en sessió extraordinària.Dit ajuntament el fomaven en aquell moment, els següents membres: Alcalde: Silvestre Gassó, Regidors: Josep Miralles, Sebastià Miralles, Josep Agustí Meseguer, Salvador Llanusa, Diputats: Tomàs Esteller, Salvador Forner, Síndic Procurador General: Francesc Alsina, Síndic Personer Ignasi García, Lloctinent de Justícia, Sebastià Felip; Alcaldes de Monte: Joaquim Cervera i Josep Agustí Baila. A aquests membres es van afegir per a formar l’esmentada junta: El rector de la Parroquial: Frai Josep Rico, Prelats dels dos convents: Prior de Sant Agustí: Fra Josep Valldecabres i «Guardià» de Sant Francesc, Fra Vicent Climent; Regidor: Josep Miralles, Advocat: Francesc Escrivano, Salvador Forner, Ignasi García, Antoni Ayguals, comerciant, Advocat Josep Lassala, Cavaller Francesc Lluís de Julian, Francesc Alsina, Cavaller Gaspar Esteller.
PRIMERES DISPOSICIONS DE LA NOVA JUNTA: Com a mesures precautòries es va determinar que dos rondes vigilarien per les nits i serien una per a dins de la població, composta per un caporal i quatre homes armats, i una altra vigilaria les afores i les platges, estant integrada per un caporal i sis homes. Així mateix es va disposar, baix pena de tres dies de presó, que e ls joves que tenien per costum eixir per les nits a cantar en rondalles, s’abstingueren de fer-ho.
ROGATIVES ALS SANTS PATRONS. El dimarts, dia 31 de Maig de 1808, segurament en acabar la festa del mes de la Mare de Deu i passats pocs dies del diumenge de la Misericòrdia,té anotat l’historiador Rafels G, que amb l’assistència de l’Ajuntament, es fan Rogatives als Sants Patrons en l’Ermita, implorant l’èxit de les armes espanyoles sobre els francesos.S Acorda baixar les imatges a la població al dissabte següent, dia 4 de Juny, allargant-se llavors les rogatives oficialment durant tres dies més, i fent-se una novena pels particulars. Al cap de 36 díes d aquesta baixada de les imatges, entrarien els francesos per primera vegada. PERILLEN ELS FRANCESOS DE LA VILA: Els aconteixements es van succeïnt sense interrupció i els francesos o vinarossencs de pare o mare francés, molt mal mirats, són traslladats a Peníscola, per evitar cap derramament de sang innocent. Amb aquesta mateixa data del dia 1 de juny i pel mateix motiu, dimiteix Joan Baptista Miran del seu càrrec de secretari de l’Ajuntament, ja que es considerava molt malmirat pels veïns.Es va fer constar la seua honradesa en l’acta i va ser nomenat per ocupar el seu lloc, Nicolau Doménech, escrivà de l’Ajudantia de Marina i Auxiliar de Rafael Piñol.Cas semblant era el de l’advocat Joan Batista Crozat, el qual també va dimitir, sent substituït per l’advocat Josep F. Escrivano. ESTAT DEFENSIU DE LA VILA. Segons Borràs Jarque, s’havia encomanat al tinent d Artilleria Valero Villar, l’estudi de les possibilitats defensives de Vinaròs, en cas de tindre que repel.lir qualsevol atac enemic. Segons aquest, la situació no podia ser més deplorable, ja que per a una defensa com calia de una població sense muralles i oberta amb molts arravals nous, eren necessaris uns vint-i-cinc mil homes, cosa impossible en aquells moments, per no tenir-ne tans la vila, i ser escassos els qui eren aptes per a un cas d emergència.A més a més que s’havien de defensar també els pobles veïns de tan poderòs enemic. CONTRIBUCIONS EXORBITANTS: La Junta Suprema va senyalar a Vinaròs com a contribució de despeses la quantitat de 188.903 reals; l’enorme xifra era impossible de sufragar, per la qual cosa, l’Ajuntament i la Junta Guvernativa vinarossenca van respondre que no podien pagar-la. COSTES D’ORPESA: Seguint les Efemérides de Rafels G. el dia 14 de Juny de 1808,D. Baltasar Esteller, cap de les forces de somatens del districte, embarcats en quatre falúes es dirigix cap a Orpesa per a unir-se allí amb altres tropes i poder interceptar el pas dels francesos.L’il.lustre cavaller Baltasar Esteller era l’autor de l’encesa proclama antifrancesa abans comentada. PROHIBICIÓ DE L’EMBARC DEL VI: La Junta Suprema d’Hisenda va manar suspendre els embarcs de comestibles i vins locals, el 16 de juny de 1808, produint-se un disgust general en la població, amenaçat amb repetides desgràcies, a les que s’afegirien ara la misèria que produiria la paralització del comerç del vi, i per a remeiar el mal acudix l’Ajuntament i Junta de Govern a Sa Magestat (?), deixe sense efecte l’esmentada orde, que tan perjudicial era per a la nostra població. (Rafels. Efemérides). En aquell temps, les existències de vi en Vinaròs, documentades a l’arxiu municipal (lligall 25/8), eren les següents: 405 pipes d’aiguardent, 16.200 arroves d oli, 16.000 cànters de vi ranci, 100.000 cànters de vi.( ) J. Romeu. Va ser el dia 23 que Vinaròs va dirigir una exposició a la Junta de València per a que dixés sense efecte la prohibició i es va aduir que el vi existent en la Vila seria sempre superior a les necessitats de proveiment de l’Exercit de Catalunya, motiu pel que s’havia donat l’orde.( ). Finalment, el 2 de juliol, la protesta va sortir efecte, sent revocada la prohibició, amb la condició de no proveir de vi ni a França ni a Anglaterra. A BENICARLO CONTRA ELS FRANCESOS: En 23 de Juny de 1808, surten de Vinaròs quatre falutxos armats cadascun d’ells amb un canó, del calibre de 8, més 53 homes, baix les ordes de D. Agustí Ballester, cap a Benicarló per esperar i interceptar el pas de les tropes franceses, segons ho havia dispost la Junta Guvernativa. ASSASSINAT DE MIRAN: Al cap de tres díes, el 26 de juny de 1808, segons ens narra Rafels (Efemérides) va ser assassinat el secretari de l’Ajuntament, víctima de la furiosa fóbia antifrancesa de la població. (Vide Mirán). ES PERD DOCUMENTACIO DE L’ARXIU: Molts documents d eixa època pareix que es van perdre en eixe acte de barbarie que ens fa posar la carn de gallina, comentat abans, de l’assassinat de Miran.En efecte, pareix ser que en l’ajuntament falten papers precedents a eixa època, pel que suposava Borràs Jarque, que sent Miran el secretari, tingués en sa casa moltes comunicacions, despatxos, etc.perteneixents a la Casa de la Vila: «Els revoltosos (…) van pegar foc als papers de secretaria que allí encara estaven, perdent-se qui sap els documents de importància que tanta falta fan a l’arxiu Municipal per a la reconstrucció de la Història de la Vila».VINAROS SOL.LICITA AJUDA A ANGLATERRA: Un paper destacat va tindre la nostra Vila en la sol.licitut d‘amistat amb Anglaterra. En efecte, un anglès resident en Vinaròs, Enric Galwey, comerciant, va ser comissionat per la Junta Guvernativa de Vinaròs, el mateix dia 4 de juny, en que es va baixar la imatge de S. Sebastià, per dirigir-se cap a les Illes Balears i demanar ajuda a Anglaterra, contra els francesos. Se li havia confiat un plec que devia entregar al Comandant general de l’Esquadra Anglesa. Amb un passaport signat per l’alcalde Silvestre Gassó, Galwey va anar embarcat en un falutxo de diligència, pagat pel tortosI Joan Batista Estrany. Va arribar en 48 hores a Mallorca, i es va dirigir a la residència del Capità General, donant-li a conéixer l’assumpte que portava.Aquest el va enviar acompanyat del Comandant de Marina al consulat anglès. Allí es trobava en felís coincidència el Comandant de la fragata anglesa Hind, el qual va recollir el plec de Galwey i fent-se a la mar i a tota vela es va dirigir en busca de l’esquadra anglesa; havent aconseguit el que es proposava va retornar a Galwey la resposta de l’Almirant, qui responia en aquell moment a Vinaròs que seria trasmesa al govern anglès la seua petició d’aliança i amistat. El 10 de juny, la Junta de Defensa de Valéncia agraïa a la de Vinaròs les meritòries gestions portades a cap. La comunicació estava signada pel Comte de la Conquesta i demés membres de la Junta. Galwey va atendre en Mallorca noves ordres de Vinaròs. Se li va enviar un ofici per sol.licitar fusells a l’Almirant britànic, i per estalviar temps, Galwey es va dirigir de Palma a Mahó, llavors port anglès, viatjant amb els Diputats d’Aragó i de Catalunya, que també gestionaven l’aliança amb Anglaterra. El 3 de juliol, se li respon a Galwey pel Vis-Almirant anglés Jordi Martin, des de la nau britànica CANOPUS la impossibilitat d’enviar fusells a Vinaròs, però que atendría la seua petició cursant tal necessitat al Comandant de l’esquadra. Aquesta comunicació -original en anglès- que es troba (trobava?) a l’Arxiu Municipal; havia estat transmesa pels Diputats de Catalunya, Baró d’Eroles i Josep Antoni Cot, els quals li van donar curs cap a la nostra Vila. Galwey va comunicar a la Junta de Vinaròs que el govern anglés havia admés la petició d’aliança i ja havia manat a l’Esquadra que ajudara a Espanya, i que les tropes de l’illa, formades per uns cin-mil homes, anaven a passar a la Penísula. El 14 de juliol Vinaròs va comunicar a la Junta de Defensa de València l’agradable notícia, encara que el tractat definitiu de l’aliança no es va signar fins set mesos després (14 de gener de 1809), però sent ja efectiva des d’aquelles gestions. ALTRA VEGADA A ORPESA: L’1 de juliol, des de Tortosa es va ordenar pel General D. Francesc Salinas de Moñino a les nostres autoritats que s’auxiliés en tot el que pugués necessitar a Joan Persiva, comissari de Guerra, per a cobrir les costes d’Orpesa, per a aturar el pas als francesos. I ja aquest mateix dia, va manar Joan Persiva que s’aprovisionés un falutxo amb queviures i pertrets de guerra. DIVERSES ORDRES I RECOMANACIONS: Les Juntes Guvernatives de tots els pobles van ser suprimides, el 10 de juliol, exceptuant les del Cap de Partit, quedant Vinaròs baix la de Peníscola. Per una sèrie d’ordes successives, el 28 del mateix mes es manava construir forques i els cadafals de garrot per ajusticiar tots els lladres i bandolers que afegien encara més malestar pels camins.També es recomanava als rectors que prediquessen la doctrina cristiana tots els diumenges i festes, i que els religiosos prediquessen en les places la moral cristiana per a salvar al poble i a la Pàtria. Com diu O’ Callaghan, en Tortosa, consta en el seu arxiu catedralici, que el 23 d’agost, es va acordar pel cabilde que es posessen tres mil duros a disposició de l’Administrador de rendes de Vinaròs, segons ordes emanades de la Junta Suprema de València. PRIMERA ENTRADA DELS FRANCESOS: Trenta sis dies després de baixar les imatges dels sants patrons de l’ermita,- cap al 15 de juliol- van entrar els francesos per primera vegada, sent la població víctima de la seua rapacitat, ja que es van emportar 300 cavalleries, deixant la majoria de veïns (que llavors eren llauradors) sense l’element imprescindible per a conrear els camps. També van saquejar les esglésies, enduent-se tot alló que de més valor trobaven. Moltes de les persones riques havien emigrat a les Illes Balears i a Peníscola, sent llavors saquejades les seues cases i hisendes particulars.( ) ACABA L’ANY 1808 A finals d any, en novembre es van fer les propostes per a la terna d alcalde i demés càrrecs per al següent.Devien ser aprovades per l’Apoderat de Comanador de Montesa, Bertomeu Igual Izquierdo. En eixa terna figurava l’advocat Joan Batista Crozat, qui ben diferent sort tenia de la del desgraciat Miran, per tenir sang francesa. Això deuria pesar en el seu ànim i va renunciar, posant-se en el seu lloc a un llaurador anomenat Joaquim Cervera. ELS MILICIANS HONRATS DEL POBLE. LES GUERRES DE GUERRILLES: Cap al 20 de febrer es va manar l’allistament de tots els homes, mossos i viudos, d’entre 16 i 40 anys. El 17 de març ja es va creure convenient dirigir cap a les muntanyes de Benifassà una divisió de soldats, els Milicians honrats del Poble, que precisament havia d’estar dirigida entre d’altres pel Tinent tantes vegades esmentat, J. Bta. Crozat, però creent-se que aquest feia més falta en la Vila pels seus coneixements, se’l va posposar. Per segona vegada, el dia 25 de març, els Comanants d’Armes i Milícies, Baltasar Esteller i Juan Sànchez Cisneros, van resoldre que unes tropes del sometent de Vinaròs comanades per Nicolau Béccar, es dirixquessen cap a Vallivana i Morella, que ja estava ocupada pels francesos. També part del somatén al que s’havien allistat molts voluntaris vinarossencs es va dirigir cap allí capitanejat per Manuel Febrer de la Torre. Es va disposar fer pagar uns impostos prudencials per a atendre tots eixos gastos. HOSPITAL AL CARRER TRAVAL: Segons Rafels G. el 6 de març de 1809, s’establix un hospital en un magatzem del carrer Traval, per als dolents i ferits d’Aragó i Catalunya .(Segons Borràs Jarque la data era del 14 de març.) ABRIL: NOU AJUNTAMENT: Des de gener no s’havia pogut constituir el nou ajuntament, dirigint-lo interinament l’Alcalde Major de Sant Mateu, Ignasi Lazcano Gusmán; per fi el 9 d’abril van pendre possessió de la següent forma: Alcalde: Joaquim Cervera, Regidors: Cristòfol Bordes, Carles Lluch, Batista Gombau, Josep Roca, Síndic Procurador General: Sebastià Pons, Lloctinent de Justícia: Pere Vicent Polo, Escrivà-Secretari: Ramon Ayza Roda, Assessors: Dr. Sebastià Forner, Dr. Joan Batista Crozat, Alcaldes de Monte: Vicent Miralles i Sebastià Roda. L’ ESTALSIM DELS FUMERALS: El Capità General de València, Caro, li va demanar a Flòrez, Governador de Peníscola, que per falta del material necessari per a templar les armes, els veins de la seua Governació recullgueren l’estalsim dels fumerals i que l’enviara a la fàbrica d’armes de València, on se ls pagarien al menys les sàries i el transport. Dita ordre es va rebre en 12 de desembre, també en Vinaròs. SORTIDES DE MILICIES: Durant eixe any de 1809 es van efectuar per les tropes vinarossenques poc abans esmentades, les següents sortides: a Benifassà, S. Mateu, Morella, baix les ordres dels Capitans Nicolau de Bécar, Manuel Febrer de la Torre i Tomàs Esteller, ascendint totes les despeses a un montant de 10.439 reals. AJUNTAMENT DE 1810: Ara si que per cap d’any es va nomenar a temps el nou ajuntament, segons estava establert. El formaven els membres següents: Alcalde: Pasqual Soriano; Regidors: Cristòfol Bordes, Manuel Costa, Miquel Forner, Batiste Forner, Síndic Procurador General Francesc de Paula Mayó, Lloctinent de Justícia Francesc Gil, Síndic Personer: Francesc Lluís de Julian, Diputats: Agustí Roca i Manuel Esteller. SORTIDES DE MILICIES. LES MONEDES DEL «TIO PEPE». Després de la victòria espanyola sobre les tropes del rei Josep I en juliol de 1809, va arribar al nostre Ajuntament una nota amb data del 4 d’octubre, cursada per la Junta de Defensa del Regne de València, en que es manava: «…que cese la admisión y reintegro de las monedas que tienen el busto del intruso rei Joseph Napoleón, y que se declaren por monedas falsas y que todas las que se presenten se corten, entregándose después a los interesados para que hagan después el uso que tengan por conveniente.» Per reforçar dit manament, el Governador de la plaça de Peníscola, Antoni Flores, acompanya el paper imprés, amb un escrit de la seua pròpia mà i en el que afegix el denominatiu de Tio Pepe, referit al rei Josep: «Un impreso (recibido) del Intendente en que se declaran falsas las monedas de bulto del tio Pepe, y de quedar en cumplimentarlo quanto se manda en certificación dando al veredero (correu de vereda) Ramón Ayza lo acostumbrado. Peñíscola,16 de Octubre de 1809.Flores. Rubricat«.(.) ENTRADA DEL GENERAL ARISPE: Segons referix Ràfels García, el dia 10 de juliol de 1810 es va produir la següent entrada dels francesos (Efemérides Històricas): «La División del General Arispe, compuesta de 5.000 soldados franceses, entran en Vinaroz, presa de la mayor indignación, por haberles interceptado las tropas españolas y algunos paisanos, entre Alcanar y Ulldecona, gran cantidad de raciones. Los pocos vecinos, que no han podido emigrar, al tener conocimiento de la próxima llegada de los franceses, recíbenlos aterrados, y al penetrar por la calle del Puente toda la división, con su general y Estado Mayor, caen sobre éstos algunas piedras que desde las azoteas de varias casas les arrojan algunos paisanos temeraria e irreflexivamente, alcanzando un fragmento de teja a uno de los Edecanes del General, producièndose una herida en la mano. Furioso éste, mandó tocar a degüello, y el venerable anciano, presbítero, reverendo don Agustín Esteller, con algunas distinguidas personas de la Villa, pues el Alcalde y el Cura Párroco estaban ausentes, se arrodillan a los pies del General y, los brazos en cruz y arrasados en lágrimas sus ojos, piden piedad y compasión para un pueblo indefenso y sumiso, librando así a la Villa de que se cumpliera la terrible orden que se acababa de dar. Si bien se evita el degüello de los habitantes de Vinaroz, no se escapan sus casas de horrible saqueo y sus templos de profanaciones.» La mateixa entrada, narrada en aquesta ocasió pel cavaller Baltasar Esteller, un dels que l’any 1808 formava part de la Junta Governativa, fa escriure aquesta nota, que ens aporta Isidor Oliver (“Revista San Sebastián”.1908): «Gracias a Dios y al Santo (S. Cristòfol), el maldito dia 10 de Julio no fuimos todos pasados a cuchillo, pues, según voces dijeron, tocaron dos veces a degüello, si bien yo no lo entendí;y aunque paseé toda la Villa hasta entrar en casa del doctor Fonellosa, no hallé ningún francés y a la una de la tarde marché a la villa de Alcanar, habiendo antes escondido el Globo lleno de formas con toda decencia y luz, con su ara y corporales, pues gracias al santo no lo hallaron; pero lo que hurtaron fue mucho y lo pongo a continuación: Nueve cálices, la custodia del dedo de San Sebastián, el relicario de la Custodia del Corpus, la lámpara mayor, una cruz de las procesiones, la corona de la Virgen de la Misericórdia y 53 duros del fondo de San Sebastián, con otras piezas menos importantes y toda la ropa de uso que encontraron, como albas, casullas, dalmáticas, etc.» Per altra banda, segons escriu Oliver en la «Mesa revuelta», manuscrit que es conservava a l’arxiu parroquial (fins a l’any 1936), dia que els francesos havien entrat a les deu del matí, i que molts veïns van deura la seua salvació de vides i hisendes perquè el seu abuelo, Agustí Giner Capella, va donar-li un got d aigua a ul oficial francés, captant-se la seua simpatia. PRÈSTEC FORÇÓS EN DESEMBRE: El mateix Isidor Oliver en l’article mencionat abans, diu: «Horroriza tan grande sacrilegio y parece que los franceses se habían de dar por satisfechos; pero unos meses después, en el préstamo forzoso decretado en 7 de diciembre, sacaron de Vinaroz la cantidad de 196.662 reales. Enorme es esta suma;pero multiplícase la gravedad que en sí entraña la axacción de tanto dinero, si se tienen en cuenta las circunstancias que Vinaroz atravesaba con los saqueos anteriores, con el robo de las trescientas caballerías que imposibilitava el cultivo de los campos, con los 25 doblones diarios que pagaba al ajército español, con el pedrisco que asoló lo poco que quedaba en pié y que ocasionó la pérdida de un millón de reales, y con otras contribuciones menos importantes, pero que sangraban al contribuyente.Añádase a esto que [eran quinientos veinte vecinos! las víctimas de tanta desgracia”. IMPORTANT ACCIÓ ENTRE ULLDECONA I VINARÒS: 26 de Novembre de 1810. DOCUMENT Nº Gaceta de Madrid. nê 12. Sàbado,12 de enero de 1811.pp 48-49. (Acció totalment desastrada per al exèrcit espanyol, per improvisació, poca preparació i superioritat i professionalitat de l’exèrcit imperial napoleònic). Zaragoza 8 de Diciembre. Cuartel General de Móra a 1º de Diciembre de 1810. Orden del Ejército: «Después de haber buscado el General en Jefe por tres veces aunque inútilmente, al ejército valenciano, para empeñarle al combate, había encargado al General de División Musnier le atrajera a Ulldecona, y maniobrara en aquel paraje. En uno y otro tuvo este General el éxito más feliz. El 26 de Noviembre, una hora antes de amanecer, el General Bassecourt, al frente de 8.000 hombres y 800 caballos, se presentó formado en tres columnas y a favor de las tinieblas de la noche penetró hacia el frente del Segundo Batallón del 114ê. Recibiólo el capitán Laloge a boca de jarro, y sólo con una descarga derribó una porción de hombres y caballos e hizo retroceder a la columna, quedando herido y prisionero el Coronel de Dragones de la Reina. Los enemigos atacaron al mismo tiempo la derecha e izquierda y se apoderaron de la Torre de Ulldecona, mas el Coronel Esteve al frente del Batallón del 14ê, los desalojó a bayoneta calada y arrojàndolos de toda la altura comenzó a perseguirlos, mandando a sus soldados que dejaran las mochilas; y ayudado de un destacamento del 4ê de Húsares mandado por el Subteniente Pilot, alcanzó los fugitivos en la orilla del Rio Cenia, hizo de ellos una carnicería terrible y cogió 300 prisioneros y 11 oficiales del Regimiento de Saboya. En este intermedio el General Montmarié con su brigada y un escuadrón de húsares contenía a la columna que desembocaba por el camino de Alcanar, con la cual procuraban reunirse los que ya habían sido batidos. Aprovéchase el General Musnier de este momento y se dirige a los coraceros, húsares, el regimiento 14 y algunas piezas de artillería al camino de VINAROZ con intención de cortar a aquella columna, que se retiraba poco a poco de delante del General Montmarié, disputando el terreno:y en efecto por este medio se halló cortada y cargada por el frente y por la espalda en VINAROZ y en el camino de Benicarló. La derrota fue entonces completa: el General Boussard, al frente de la caballería, acuchilló o arrojó al mar la mayor parte de los enemigos. Las cargas de infantería sembraron los campos de cadáveres y heridos: más de 2.000 hombres, entre ellos 80 oficiales quedaron prisioneros, los soldados enemigos arrojaron al suelo millares de armas. ESTA ACCION BRILLANTE SE REALIZO SOBRE EL SEPULCRO DE VANDOME, MUERTO EN EL MISMO VINAROZ HACE UN SIGLO. En el mismo dia se presentaron en la Rápita 27 barcas con tropas de desembarco, amenazando atacar la torre en que estaba nuestra guarnición. El General de División Harispe, destacó desde Amposta al Capitán Sièyes con artillería, con la cual este oficial rechazó el ataque.Muchas granadas y balas de cañón dieron en las barcas, por lo que se vieron estas precisadas a largarse y a tomar el derrotero de Peñíscola. Los ingleses han sido testigos de esta derrota de sus aliados. La guarnición y población de Tortosa, que parece esperaban el éxito de este doble ataque se dejaron ver todo el día, e hicieron un vivísimo fuego de artillería, pero no se atrevieron a salir. Nuestras pérdidas en esta jornada no pasan de 20 muertos y 40 heridos, las tropas se han portado con el denuedo y valor que anima siempre al 3er. Cuerpo, y el General en Jefe hace un elogio particular de los Generales Boussard y Montmarié, del Coronel Aigremont, del Jefe del Escuadrón Saint Georges y del Coronel Esteve. El Sr. General Musnier que mandaba la acción ha dirigido con el mayor acierto todos los movimientos y ha tenido la felicidad de hallar ocasión en que probar a S. M. su reconocimiento por los beneficios con que le ha honrado. El General en Jefe tiene una satisfacción especial en recomendar al Emperador los militares que más se han distinguido: y cita al Ejército los nombres del Capitán Laloge del 114º Regimiento, del Subteniente de Húsares Pilot y Bonecame, del Capitán Agregado Fouschard, del Edecán del General Boussard M. Bourdenave y de los Capitanes Buirette y Saint Hilairies, Edecán del General Musnier, todos los cuales han dado pruebas de su valor y denuedo. Firmado el General en Jefe del Ejército de Aragón. Conde Suchet. Es copia, el Ayudante Jefe de Estado Mayor Saint-Cir-Nuges«. LA MATEIXA ACCIÓ VISTA PEL BAN CONTRARI. DOCUMENT Nº Gaceta de La Regencia de España e Indias, nº 3, dissabte, 5 de gener de 1811, pp 20-22. (Vide Bassecourt). Aquesta acció que com hem vist es va produir en 26 de novembre de 1810, es discutida en la seua data per diversos historiadors. Perales acerta quan diu que va ser el 27 de novembre. Borràs Jarque, desconeixedor dels anteriors textes, sintetitza l’acció amb aquestes frases: «El dia 25 del mateix novembre, Bassecourt tornà a avançar des de Peníscola, passà per Vinaròs, i a l’endemà donà batalla a Suchet en Ulldecona. Casi victoriòs Bassecourt, en lloc de proseguir la lluita fins destrossar l’exércit francés, s’arreplegà a Vinaròs; i, aquí, mentre descansava, aprofitant el descuit, el va sorprendre Suchet com una tromba passant a sang i foc a la Vila, i causant una gran mortaldat a l’exèrcit espanyol que quedà desfet. Els que es pugueren salvar fugiren cap a Peníscola. Bassecourt, desprestigiat com Caro, també fon destituit de la Capitania General de Valencia. «Tal fon el segon saqueig que sofrí Vinaròs», acaba dient Borràs. S’INTENTA SUAVITZAR LA DESGRACIADA ACCIÓ: DOCUMENT Nº Gaceta de la Regencia de España e Indias.10 de gener de 1811. «Se informa que los franceses perdieron en Ulldecona 400 muertos y 500 fusiles. Los franceses muertos desde La Jana y Traiguera hasta el rio Cervol y, camino adelante, hasta Ulldecona llegarían a 250; recogiendo los paisanos muchísimas armas y mochilas. Durante el ataque iban las mujeres por entre las balas repartiendo pan y vino a nuestros soldados y animándoles a la victoria. Después de la acción de Ulldecona, los enemigos trabajan en aumentar las fortificaciones que tienen en esta villa«. MARÇ de 1811: Tornen a entrar els francesos. Reprenent del tetx de Baltasar Esteller, reproduit per Isidor Oliver, ( ) extraem la situació de la nostra vila, en aquells dies: «En este lastimoso estado quedó nuestra villa al finalizar el 1810: pero la codicia de los franceses no paró aquí. En marzo de 1811 entraron de nuevo en Vinaroz, y permanecieron veinte días, pasados los cuales, en dia de Jueves Santo, exigieron a viva fuerza, en el término de 24 horas, la cantidad de diez mil duros que, a pesar de la ruda resistencia del vecindario, salieron de las exhaustas arcas de los vinarocenses. Otra vez en esta ocasión saciaron su sed de oro con nuevo y sacrílego robo de varias piezas de plata labrada, pertenecientes a la Iglesia Parroquial. Mas tarde, en el mismo año, robaron también los diezmos de la iglesia. Desde entonces, no hubo ya otro saqueo en Vinaroz, pues era casi imposible que pudiese robarse nada, después de los tres anteriores. Hubo, no obstante, varias entradas de las tropas francesas, que fueron más de quince en el transcurso de la guerra, y siguió el Ayuntamineto, o más bien el pueblo, pagando subvenciones al ejército español. Sumadas estas, después de la guerra, a los préstamos forzosos y exacciones de los franceses, ascendieron a la enorme suma de 1.227.612 reales que, como antes hemos visto, fueron satisfechos por quinientos vecinos.»DE LES MEMORIES DE SUCHET: DOCUMENT Nº “Marechal Suchet. 1828. Memoires de Maréchal Suchet sur ses campagnes en Espagne depuis 1808 jusqu’au 1814. Imprimerie de Firmin Didot. II vols. Paris, pp 273-274. Dia 11 d’abril. «Una columna fue enviada desde Ulldecona, donde teníamos un acantonamiento de caballería, sobre VINAROZ y Benicarló, para asegurar la ejecución de algunas requisiciones de víveres. Un cuerpo de caballería enemiga, apoyado por la infantería, avanzó por San Mateo y intentó sorprender a un centenar de jinetes que habían quedado de guardia en Ulldecona.El teniente Delmart, a la cabeza de algunos húsares se lanzó rapidamente sobre las vanguardias enemigas, las cargó y derrotó. El jefe de escuadrón Rubichon, con 80 coraceros siguió a los húsares y se encontró delante de 500 jinetes españoles, que se preparaban para atacarles. Este oficial ordenó también a sus tropas cargar sin dudar sobre el enemigo, el choque fue rudo y ràpido, los dragones españoles no aguantaron el embite y fueron hundidos, perdiendo en pocos momentos 50 hombres y dándose a la fuga. Se persiguió durante un tiempo a la infantería enemiga a través de bosques y montañas. El vigor y la resolución de los coraceros del 13ê Regimiento no se desmerecía nunca, en esta ocasión dio una nueva prueba que hace honor al comandante Rubichon». ( ) ACCIÓ DE GRÀCIES: Segons nota de Rafels G., el 15 d abril de 1811, el Mariscal de Camp, Comte de Romrée, dóna les gràcies a la Villa pel seu patriotisme i fidelitat, justificada en l’heroic comportament de la població envers els militars ferits en l’acció del dia anterior contra les tropes invasores. BAIX EL GOVERN DELS FRANCESOS. PAS DE SUCHET: En 14 de setembre ja quedaria definitivament Vinaròs baix les ordres del poderòs Suchet, el qual va passar per la nostra Vila al dia següent amb tres columnes, on va manar que des d’aquí s’anés a l’endemà a Benicarló per informar-lo de les nostres disponibilitats, del nombre de veïns, bagatges, carruatges, etc., i aplegant a la nostra població veïna al cap de poques hores, fent-la cap de Partit. En un ofici del mateix 15 de setembre, Suchet constata que es deixarà garantida la religió, persones i propietats, prohibint que es deixen abandonats els domicilis en apropar-se les seues tropes, baix pena de ser considerats traidors a la Pàtria. Immediatament, el 17 de setembre, van ser nomenats dos diputats que formarien part de la Junta de Partit; van resultar elegits el reverent Agustí Nicolau i l’advocat Josep Ignasi Garcia. No es van complir del tot les previsions de Napoleó, qui havia desitjat l’entrada al territori valencià i sobretot a la capital, precisament en esta data. En efecte. en 25 d’agost anterior Suchet havia rebut una carta del Major General, dient-li de part de l’emperador: «Tot indica i ens fa pensar, senyor Mariscal, que València ha de estar aterrida de por, i després que prengueu Morvedre i guanyeu una batalla, no tardarà en obrir-vos les seues portes. Si vos penseu una altra cosa, senyor Mariscal, i que us cal esperar el vostre tren d’artilleria per formalitzar el setge de la plaça, o una estació millor per començar l’operació, jo, tanmateix, dec dir-vos que les ordens terminants de l’Emperador són que el vostre Quarter General ha de trobar-se, cap al 15 de setembre en territori de València i el més prop possible de la capital.» ( ) SEGREST DE LA COLLITA DEL VI I DELS BENS DELS ABSENTS: Si en 1808, la Junta Guvernativa de València va prohibir a Vinaròs la venda del vi, ara els «mandamasos» de Suchet manaven el segrest ( incautación) de la seua collita de l’any 1811, segons la seua apreciació «por la culpable conducta de los habitantes de la Villa». Segons dien era per a «beneficio de los pobres». Al mes següent es va subhastar, important les quantitats de 34.910 reals, els 6.982 cànters. Tan dràstica mesura va suposar que els vinarossencs, grans colliters de vi, van haver d’adquirir-lo, costant-los 16.060 reals els 3.212 cànters de les seues pròpies necessitats o consum. Al mateix temps, en 19 de novembre, es manava que siguessen segrestats tots els bens dels vinarossencs absents, ja que molta gent, havia emigrat a les Balears i altres llocs, davant de les terribles imposicions dels àvids francesos i dels forts impostos que per les necessitats de la guerra demanava la Junta de València ( ). Vegem un exemple de document en que es corrobora el tema: DOCUMENT Nº «EL RECAUDADOR DE CONTRIBUCIONES DE LA GOBERNACION DE PEÑISCOLA PIDE AL AYUNTAMIENTO DE VINAROS RELACION DE LOS BIENES, RENTAS Y DERECHOS SEÑORIALES.»: Arxiu Municipal de Vinaròs.Lligall 11-1, s/f.. Original:Francés i castellà. «Armée Imperiale d Aragon. Benicarló, le 24 Septembre 1811. Le Percepteur des Contribusions du Gouvernement de Peñiscola. Conformément aux ordres de S. E. le Marichal Comte de Suchet, Commandant en Chef de l’Armée d’ Aragon. Vous voudrez bien, Messieurs, me donner un aperçu des biens, rentes et depenses ordinaires annuelles de votre Commune, dont vous etes exclusivement chargé, et que vous continuerez d administrer comme par le passé pour le bien de tous. Vous me donnerez aussi un état separé des biens, rentes et droits Seigneuriaux que appartenaient dans votre commune à la Courone, à la Grande Maitrat de l’ordre de Montesa, aux diverses Commanderies, aux maisons d Hijar et Aranda, à l’Evèque de Tortose et aux dignités de ce chapitre.Je compte sur votre exactitude pour me faire ces états sous trois jours. Je vous charge, Messieurs, sur votre responsabilité de percevoir l’EQUIVALENTE ou Contribution ordinaire comme par le passé.De percevoir aussi les dixmes particulièrement celles des dignités du chapitre de tortose; vous tiendrez un compte separé de chaque perception, vous m en rendrez exactement compte et vous rendrez le produit de l’equivalente et des dixmes dans ma caisse. Je vous annonce que Don Joseph Ignacio Garcia reste exclusivement chargé à Vinaros de l’administration et de la perception de ce qui concerne la Grande Maitrise de l’ordre de Montesa. J ai l’honneur de vous saluer. Rieux-Songes”. M. L’Alcalde et Ayuntamiento de Vinaros.» (TRADUCCIO.(En la part esquerra del mateix document). «EN CONFORMIDAD DE LAS órdenes de S. Exª. el Mariscal Conde de Suchet, Comandante en Gefe del Exercito de Aragon. Se serviran Vms. Señores entregarme una nota de los Bienes, rentas y gastos ordinarios anuales de esta villa, de los que quedan Vms. exclusivamente encargados, y continuaran administrandolos como hasta aquí para el bien de todos. Me daran Vms. assimismo una nota separada de los Bienes, rentas, y derechos Señoriales que en este Pueblo pertenecian a la Corona, al Gran Maestrazgo de la orden de Montesa, a las varias Encomiendas, a las Casas de Híjar y Aranda, al Obispo de Tortosa y a las Dignidades de aquel Cabildo. Cuento con la exactitud de Vms. para que tenga dichas notas dentro de tres días. Encargo a Vms. bajo su responsabilidad de percibir el Equivalente o Contribución ordinaria como hasta aquí, de percibir igualmente los Diezmos particularmente los de las Dignidades del cabildo de Tortosa, llevando de ellos cuenta reparada, dàndome cuenta exactamente, y entregándome el producto del Equivalente y el de los Diezmos. Prevengo a Vms. que Don Joseph Ignacio García queda exclusivamente encargado en Vinaroz de la Administración y percepción de lo que toca al Gran MAESTRAZGO DE LA ORDEN DE MONTESA.» NOMENAMENT DE CROSAT: Amb un gran disgust per part de la Vila, el Doctor Joan Batista Crosat, jurisconsult vinarossenc, es nomenat pel Mariscal Suchet, Governador de Castelló, en 13 de juny de 1812. (Rafels. Efemérides). AJUNTAMENT NAPOLEONIC: Al següent dia 22 del mateix mes i any, davant del Corregidor i Governador del Partit, Claudio Galvañón, juren el càrrec de fidelitat i obediència a Sa Magestat, Josep Napoleó Bonaparte, rei d’Espanya i de les Indies, i a les seues lleis, així com administrar recta justícia i guardar els secrets necessaris, l’Alcalde Manuel Febrer de Pedro i demés regidors de l’Ajuntament. (Rafels. Efemérides). FESTA DEL CORPUS: Per la festivitat del Corpus Cristi de l’any 1813, dia 1 de juliol, van entrar una altra vegada els francesos a Vinaròs, sent uns 135 infants i 45 cuirassers del exèrcit francés, just al moment de sortir la processó, la qual va tindre que replegar-se cap al temple, ja que els seus components temien els atropellaments de dites tropes (Rafels. Efemérides).

EL FRARE NEBOT: ESTADA DE L. FERNANDEZ DE MORATIN: Durant la invasió, Peníscola va ser fort baluart on es van refugiar els espanyols.Allí va anar el general Bassecourt després de la derrota ja descrita junt a la nostra població. Suchet es va apoderar abans de València que de Peníscola, la qual es van rendir en 4 de febrer de 1812, pel governador de la plaça, el brigadier Pedro García Navarro, al general de França, Severoli. En la seua retirada, els mateixos francesos es van refugiar també allí quasi un any, sofrint un immens bombardeig per part del general espanyol Elio, de més de 60.000 canonades, i entre els sitiats que fugien es trobava l’escriptor afrancesat, Leandre Fernandez de Moratín, qui escapava per temor a les represàlies. Havia abandonat Madrid, traslladant-se a València, i des d’allí va passar a Castelló i després a Vinaròs, segons escrivia en 1814: «…intenté quedarme en Castellón, pero me desengañaron, diciendome que el Fraile (hombre ferocísimo, capitan de unos cuatro mil patriotas, dignos soldados suyos) ocupaba los montes, y a pocas horas de pasar los franceses bajaría a todos aquellos pueblos, y nadie estaba seguro de su brutalidad. Seguí hasta VINAROZ. También hubiera querido quedarme allí; pero me dijeron lo mismo: El fraile era dueño de toda aquella tierra. No quise pasar adelante, porque supe que los que iban en el convoy tendrían este apuro, resolví quedarme en Peñíscola…» (Col.lecció de 297 cartes escrites per Moratín que figuren en els Toms II i III de les seues «Obras Póstumas», impreses a Madrid. (1867-68).CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA. DESAPARICIÓ DE LES JOIES DE L’ARXIPRESTAL. ELS ORFEBRES PIÑOL. Arxiu Municipal de Vinaròs. Lligall 20-20. Seguint a Borràs Jarque, es veu com els vinarossencs, davant del perill dels atacs francesos van amagar les joies de l’Arxiprestal en casa del boticari Miquel Vallés, però el 30 de març de 1811, es va presentar D. Benito Bocanegra, Major d’ordres del General Mariscal de Camp de la Primera Divisió de les tropes nacionals, comte de Romrée, qui llavors es trobava a Benicarló. Portava ordres de endur-se les joies, i com que algú havia denunciat l’amagatall, i es van destapar les parets que les cubrien, i es van col.locar en nou caixons, els quals es van lacrar amb el segell de la Parroquia.Es van enviar primer a Benicarló, i des d allí a València, on van ser dipositades en la casa Fàbrica de la Moneda. El Reverent Esteller, síndic del Clero va ser comissionat per aquest per traslladar-se a Valencia a recuperar les joies, al poc temps, es a dir, en abril del mateix any, tornant tan sols tres dels nou caixons que s’havien enviat. S’havia provist anteriorment del corresponent «esquela» signada pel capità General D. Lluís Alexandre de Basecourt. No es va recuperar més que el més precís per al culte: dos creus processionals, un viril, una custòdia, calzers, Lignum Crucis, sis canelobres, vinagreres, incenser, etc, tot de plata. Al cap de nou anys, havent-se publicat en el Diario de Valencia, en ban, donant a conèixer que les joies es trobaven allí i es donava un termini de quinze dies per a recuperar-les. Les autoritats van demanar una pròrroga de quinze dies més, que es van concedir. Van ser testimonis En Agustí Esteller, ja citat, Antoni Pujalt, prevere, Antoni Piñol, plater; Rafel Piñol, escrivà, i el sagristà de la parròquia, Josep Cavaller. Tots havien presenciat el moment de l’ambalatge, menys el plater Antoni Piñol, el qual va fer unes interessants declaracions (Vide Antoni Piñol). El fill del plater Carles Piñol, l’escrivà de l’ajuntament (secretari), Rafel Piñol, va fer també interessants declaracions. Aquestes, ajuntades a la sol.licitud es van remetre a València, sent passades al Tresorer Principal de Rendes, qui va testimoniar com seguix: «Segun las deposiciones de los testigos de esta Sumaria, en el año 1811 trageron a esta Ciudad nueve caxones con varias alhajas de plata pertenecientes a la Parroquia y hermitas de Vinaroz, resulta que habiendo benido com(isiona)do por el Ayuntamiento de dicha villa Dn. Francisco Esteller recivio en esta Ciudad por disposición del Excmo. Sr. Capitan General tres caxones de los nueve que existian: No es verosímil que dichos seis caxones restantes se abriere alguno para introducir papeles en lugar de la plata. En los que se condugeron desde Vinaroz á esta en el año 1813, solo contenian papeles, y una corta porcion de alajas de plata que una han recogido por disposicion de la Intendencia los dueños respectivos, y otras menudas y de poco peso existen entre las cuales la maior es una lampara de muchomenos peso que las que reclama el Ayuntamiento Constitucional de dicha villa, por lo que entiendo no ser de su pertenencia.Valencia, 28 de Junio de 1820.Firmado: Gómez«. On van anar a parar les joies desaparegudes en Valencia?. La resposta ens la dóna La Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (Paraula:Orfebreria): «La Guerra del Francés y otros sucesos violentos de esta centuria ocasionaron graves pérdidas, por los muchos tesoros que se expoliaron o fundieron para batir moneda». Efectivament, la Junta Suprema del Govern del Regne de València en 12 de Juny de 1809, va acordar la fabricació de moneda obsidional, reobrint la antiga «Ceca» valenciana, que ja no encunyava monedes des de Felip V, en 1720. Es van batre reals de vuit, de quartre i de dos, amb l’efigie de Ferran VII, dels anys 1809, 1810 i 1811. Les primeres portaven en el revers la lligenda: «Renueva Val(encia). su juramento sellado con su sangre». El Mariscal Suchet, al conquistar Valencia en 9 de gener de 1812, va tancar altra vegada la ceca.

Comment here

92 − = 84