Letra G

Gremi dels mariners

gremi_marinersTambé dit Gremi «de Mareantes». Tenien per patró a Sant Telm, amb altar a l’església, segon entrant per l’esquerra en el que encara es pot vore un vaixell al damunt i dos pintats en els motius dels taulells de l’Alcora que el decoren. El seu llibre de la confraria començava en 1592. Tenien també una gran devoció a Sant Sebastià i encara que aquest tenia ja altar en l’ermita demanen l’11 d’ agost de 1711 un nou retaule que perduraria fins la guerra civil de 1936 i en el que es podia llegir: «Devotos los marineros dedican con pio afan este altar a San Sebastián». L’1 de febrer de 1700, el gremi, per mig de Josep Mayó, demana al Clero que fes una festa el segon dia de Pasqua de Pentecostés al seu patró sant Telm. En 1797, actuant com a secretari del gremi Josep Mayó (suposem que un fill de l’anterior), van sol.licitar el trasllat de l’antic retaule del seu altar a l’ermita (altar de l’esquerra de baix del presbiteri) comprometent-se a celebrar festa el tercer dia de Pasqua. Ja extingit el gremi en 1847 per la venda de propis de la Desamortització, en 1872 van demanar als propietaris de la plaça de bous, que els paguessen l’estipulat de cada any, ja que la plaça estava feta en part dins dels terrenys que els corresponien, gremi_mariners_2però l’Ajuntament ho va questionar, afirmant que els terrenys eren de propis, es a dir, sobrants de la via pública, i per tant sols a ell se li havien de satisfer.
Borràs Jarque afirma que la casa gremial la tenien els mariners a la placeta de S. Telm i en converses de l’autor amb el propietari actual arribà a la conclusió de que aquesta era la del gremi ja que contenia el preciós plafó de la imatge superior i a més a més uns sócols de manises menudes com les dels altars de l’ermita que el propietari que era obrer i es va fer ell la casa tota nova, va donar a un antiquari, a canvi de que aquest li pagués l’enderrocament i neteja del solar.

Comment here

15 − = 10