Letra C

Cervantes

CervantesCervantes i Vinarós. Un fet encara no demostrat amb referència a la nostra ciutat és si Miguel de Cervantes va estar aquí o no, ja que segons Borràs Jarque, qui replega la informació de Ràfels Garcia per a desmentir-la, nega rotundament la seua estada. Així és com ho refereix aquest últim historiador de Vinaròs en els seus «Apuntes Históricos», tal com ens han arribat, publicats en troços en la revista “San Sebastián” dels anys 1909 i 1910: “Entregados los habitantes de Vinaroz a la apacible tranquilidad y reposo, un suceso extraordinario vino a alterar la normalidad de su vida: el siete de Junio de 1571, cuando en claro y sereno dia brillaba esplendoroso el sol, apareció la Armada española mandada por Gil de Andrade, compuesta de once galeras reales, que venia a esta playa para embarcar las tres compañías de los tercios castellanos de Figueroa, con sus capitanes: Diego de Urbina, Rodrigo de Mora, y J. de Urbina. .(…)…Entre las tropas que habían de embarcar aquí en Vinaroz, en la mencionada escuadra, figuraba alistado en la compañía del Capitán Diego de Urbina, Miguel de Cervantes Saavedra, confundido con los otros soldados, y como ellos había llegado cubierto con el polvo del camino á consecuencia de la larga marcha, que tuvieron que hacer desde Villarreal hasta Vinaroz, a pié, con el mosquete al hombro. Vinaroz hónrase haciendo constar en su historia que fue visitado por el Príncipe de los Ingenios, aunque tal honra fue debida a la casualidad.» Aquesta referència a Vila-real, el nostre patrici Rafels Garcia la pren del llibre de Cervantes, «Los Trabajos de Persiles y Segismunda», on en el Capítol XII, del llibre tercer, entre altres coses diu, alabant a València:»La hermosura de sus mujeres y su extremada limpieza, y graciosa lengua, con quien sólo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable», afegint poc desprès: «Y al salir de Villa-Real, hermosa y amenísima villa, de través, de entre una espesura de árboles, les salió al encuentro una zagala…» Aquí comença i acaba la referència que utilitza Cervantes d’aquest poble castellonenc, sense que això signifique que va passar per Vinaròs, com ho interpreta Rafels García, perquè buscant per tot el capítol i següents, no apareix cap vegada la nostra població, i s’afirma que en el viatge de Valencia a Barcelona, a peu, amb el mosquet al muscle, es va sortir de Vila-real, sense donar a entendre res més, referent a les nostres terres, ja que poc després afegeix: «Otras algunas cosas les sucedieron en el camino de Barcelona, no de tanta importancia que merezca escriptura, sino fue el ver desde lejos las santísimas montañas de Monserrate, que adoraron con devoción cristiana..(…).» Una referència veïna la tenim en el llibre «Traiguera», de Joan Ferreres i Daniel Llatje, en el que els autors repleguen una estada de Cervantes en l’ermita de la Font de la Salut, acompanyant al cardenal Acquaviva, en 1568 (Pàgina 58), prenent dita informació de mossèn M. Milián. Altres col.laboradors del nostre «diariet», el nostre setmanari “Vinaroz”, intenten recollir l’estada de Cervantes, però sense aportar ningú d’ells cap document que ho acredite fefaentment. També alguns conferenciants van platicar sobre el mateix assumpte, sense indicar cap font documental que ens permeteixque confirmar rotundament avui día l’estada de Cervantes a Vinaròs. El mateix Cervantes en el seu llibre autobiogràfic «Historia del cautivo» menciona Alacant com a punt de la seua eixida cap a Itàlia.

Comment here

70 + = 80