Letra A

Austria, Margarita d’

Margarita_d'_Austria_2ARRIBA AL NOSTRE PORT LA PRINCESA MARGARIDA D’AUSTRIA. Un testimoniatge molt alt de la categoria que en temps de Felip II tenia Espanya en el contexte europeu va ser el trionfal viatge de la futura reina Margarida d’Austria, i del que Vinaròs va ser testimoni principal. La princesa tan sols tenia catorze anys quan va vindre al nostre país per a casar-se amb el futur rei Felip III. Ja de viatge, es va enterar a Trento de la mort del Rei, el seu sogre «en quin regne no es ponia mai el sol» i de que ja era per tant la nostra reina. En Venècia, Màntua, els Estats Pontificis li van fer uns grandiosos acolliments, amb obsequis festius de diversos dies de durada. El propi Papa la va casar per poders i li va concedir el guardó preuadíssim de la «Rosa d’or». Tan sols en Milà les festes van durar 65 dies. La Senyoria de Gènova la va rebre amb magnificència incomparable. Al seu pas per aigües de Marsella, el Duc li va enviar les claus de la ciutat ja que la jovincel.la havia declinat la invitació de detindre’s. Com ben bé assenyalava el marquès de Lozoya en la seua Història d’Espanya: «No consigna la Història un homenatge tan unànim a una princesa xiqueta, Margarita_d'_Austria_3sols pel fet de que aquesta era la reina d’Espanya, amb la qual tots desitjaven estar bé». Si totes aquestes mostres d’afecte es produien pels paisos europeus, què no li faria Vinaròs, an quina platja tenia l’ arribada?. Era l’any 1599. El rei Felip III va anar a València a esperar a la futura esposa Margarida, en quin port devia desembarcar. Havia acudit a València el nunci apostòlic, l’arquebisbe de Sevilla i una multitud de bisbes, els quals van acordar que no era decoròs que el rei es casés, ni que la reina permaneixquès junt al futur espòs en la Setmana de la Passió. Consultat el rei, es va acordar que sortiren diverses galeres des de València que havien de buscar l’Armada que conduïa a la reina i li assenyalessen el port de Vinaròs com a punt de desembarc.
Tots els grans preparatius i festes estaven dirigits per l’ex-Virrei de València, Francesc de Sandoval, marquès de Dènia i més conegut per Duc de Lerma, valid del Rei, quina influència dins la Cort seria absoluta durant molt de temps. Ell en persona va vindre a Vinaròs a dirigir la benvinguda a la Reina quatre dies abans. A més a més van acudir a Vinarós les serventes de la Reina, al front de les quals anava la cambrera Gran Duquesa d’Uceda i Gandia; l’arquebisbe de Sevilla, el Comte de Lemos, el d’Alba de Liste i molts altres formant un brillant acompanyament. Quan amaneixia el diumenge dia 28 de març ja es podia vore a l’horitzó de la nostra platja del Fortí (actualment davant del Grup Escolar), l’esquadra de 51 galeres que acompanyaven a la Real, formant un immens abanic en el centre del qual Margarita_d'_Austria_4anava la nau capitana ostentant les banderes espanyola i austríaca. Totes les demés anaven adornades amb banderoles formant un espectacle vistosíssim. Quan des de Vinaròs es va fer una canonada en senyal d’alegria, l’esquadra va respondre amb una descàrrega general de la seua artilleria que de tant de fum quasi va apagar la llum del sol i la mar i la terra es van estremir. La nau capitana per tenir molt de calat va arriar una falúa dorada que amb 20 remers per banda, i dirigida per Joan Andrea Doria va abordar de seguida a un port de fusta que s’ havia aixecat sobre estaques i que estava recobert de rics tapisos. Tan prompte com la reina va xafar el desembarcador, una forta estampida de canons, repic de campanes, vítors del poble i mariners i estrèpit de tambors feien tremolar la terra. La rebuda va ser apoteòsica. El valid Duc de Lerma, autèntic «showman» de la Cort, organitzador de tota la parafernàlia, anava vestit i com ell trenta sis cavallers més, de roig i blanc, els colors de la reina, (i també de la bandera vinarossenca, com diu Borrás Jarque) i entre aquestos el mateix Rei que, d’incògnit, va voler conèixer la seua futura esposa. Al dia següent, dirigint-se cap a Sagunt on la Reina passaria els dies de la Setmana Santa, van aturar-se a l’ermita de la Font de la Salut. El 18 d’abril es casarien a València els Reis. Ell tenia 21 anys i ella tretze i mig. SEGONS EL LLIBRE DE BAPTISMES: Aquesta referència apareix molt senzilla en els nostres Quinque Libri. Exactament en el primer llibre de baptismes, en el lloc corresponent, diu: «A 27 de mars any 1599 dia que arriba en esta Vila la Reyna Doña Margarita filla de Dn Carlos Archiduque de Austria, desposada ab lo Rey Dn. Phelip yo Christofol Domenech preve. Viserector de la Parrochial de la Vila de Traiguera, bategí a ...».
TRÀNSIT DELS REIS: Passats els aconteiximents de la boda, el 13 de maig tornen els reis a Vinaròs on s’embarcarien en direcció cap a Barcelona «y fonch lo dia que lo Rey y la Reyna, nostres Señors, juntament ab lo Archiduch y infanta se embarcaren en la Vila de Vinaròs pera Barcelona, ab coranta y sinch galeres»,com ens diu Pere Combes, presbíter, en el 1er. llibre de batejos de la nostra parroquial.Pels «Apuntamientos» del padre Diago sabem que els Reis ja estaven a Vinaròs com a mínim el dia abans, ja que quan es refereix a l’estirp dels Vilanova, anota: «Al qual va donar el títol de Comte de Sinarcas el Rei D. Felip, estant en Vinaròs el 12 de maig de 1599, i el mateix dia va despatxar el Rei la Gràcia del títol de Comte del Rial a D. Luis de Calatayud.” Vint-i-cinc anys tan sols tenia la malaurada Reina quan va morir de sobrepart el 23 d’octubre de 1611, i del seu matrimoni amb el Rei «devot» havia tingut vuit fills. A Castelló es va considerar molt onerosa la visita o trànsit reial de la Reina Margarida, ja que van haver de treballar durant vuit dies per arreglar el camí, van haver d’enviar a Cabanes, (on es va estar més temps la tropa que acompanyava la jove Reina de 15 anys), confitura, palla, càrregues de pa, moltons, vaques i vedelles, així com enviar per mar a Vinaròs part d’eixos queviures. El trànsit fou a l’abril, però a l’agost encara estaven pagant a Castelló les despeses. (J. Sánchez Adell en “Una onerosa visita real en 1599”. “El Periódico Mediterráneo”. 1-XII-1998). Recentment, en 2003, s’han descobert en arxius de Madrid, els plànols de la passarel.la de fusta que es va construir a la platja de Vinaròs per a facilitar el desembarc dels il.lustres navegants.

Comment here

31 − 30 =