Letra A

Alcanar, Atac d’

AlcanarAcció de guerra desastrosa per a la població de Vinaròs. En l’acció desgraciada de l’Atac d’Alcanar, un grup de joves vinarossencs van anar a socòrrer els canareus que estaven setiats pels carlins a la seua església i campanar. Ramon Cabrera, qui comanava els carlins, no va desaprofitar l’ocasió i va deixar morts en el camp de batalla seixanta dos o seixanta tres vinarossencs, segons diferents versions. Fou una terrible acció de guerra civil en que van morir en anar a ajudar als canareus que sofrien un atac del general carlí Ramon Cabrera el diumenge 18 d’octubre de 1835. Els canareus es defensaven, tancats a l’església i campanar. La notícia la van fer arribar a Vinaròs i acabada la missa, a la qual assistia el Batalló de la Milícia Nacional, es va donar l’ordre de canviar l’uniforme i preparar-se per a les armes. El Batalló es va situar a la vora del Riu Sénia. El propi Ramón Cabrera ho referix així: «(…) El enemigo se hallaba a tiro de fusil del pueblo formado en masa y con las guerrillas desplegadas, continuando la marcha, arma a discreción y paso de carga, creyendo sin duda aterrarnos con el toque de ataque que se oía de sus cornetas y cajas; Alcanar_2y mandé adelantar las fuerzas al paso redoblado con orden de secundar mis movimientos de carga. Hizo alto la columna y rompió el fuego su guerrilla, y nosotros avanzamos sin contestar hasta que hallándonos a medio tiro de pistola, mandé armar la bayoneta, y a la voz de «Viva el Rey» se dió la carga; me metí en medio de la masa, la dispersé, entró el desorden i siguió la fuga; llegó la reserva, se les persiguió en todas direcciones, y sobre 100 fueron las víctimas que, despreciando la voz de «cuartel», quedaron en el campo de batalla. (…)».

Els noms dels vinarossencs morts van ser escrits en lletres orlades d’or al saló de sessions de l’Ajuntament; al carrer del camí d’Alcanar se’l va denominar des de llavors carrer del «Màrtirs d’Alcanar»; Tots els anys, des de 1839 es celebrava el seu aniversari fins que deixà de fer-se al 1902, però els noms orlats de l’Ajuntament permaneixerien molts més anys. Ràfels Garcia vacomposar el llarg poema titulat «Muerte, Lauros y Gloria» glossant la malaurada gesta en honor dels caiguts en dita acció de guerra. Al menys una làpida amb els noms es deuria manar fer per les autoritats per recordar aquets fet històric.

La llista dels morts era:

Joaquin Ayguals Izco Domingo Roca Mollet
José Mª Julián Borrás Agustín Bonastre Pauner
Juan Ballester Pons Ramón Morezo Frexes
Antonio La Rosa Castellón Juan Bta. Quixal Batiste
Salvador Egea Giménez Vicente Mundo Piñana
Isidro Adán Lafuente Antonio Castell Ximeno
Damián Delmás Gombau Salvador Zaragozá Albella
Vicente Sales Zaragozá Joaquín Tauró Gascó
Manuel Gisbert López Carlos Forner Lacruz
Antonio Balagué Ferrer Bartolomé Mayó Sirés
Francisco Costes González José Portalés Miralles
Juan Bta. Julbe Llopis Juan Bta. Pascual Mateu
Antonio Gombau Bordes Guillermo Doménech Batiste
Pedro Doménech Gascó Agustín Nicolau Gimeno
Federico Cros Mateu Sebastian Ag. Roso Gombau
Agustín Cros Mateu Fco. Anselm Banasco Corrau
Domingo Esparducer Escuder Agustín Juan Piñol
Pedro Borrás Ferrer Cristóbal Ortiz Rabasa
Francisco Martí Juan Vicente Borrás Ferrer
Bautista Juan Gasó Bautista Surió Also
Juan Roig Portals Sebastián Mollons Bordes
Miguel Bayerri Francisco Pallarés Reguart
Vicente Belete Roig Agustín Miralles Chaler
Agustín Comes Giner Wenceslao Ayza Ramos
Juan Bta. Persiva Ferrando Juan Bta. García Lluch
Agustín Subirat Fontanet Francisco Lluch Miravet
Ramon Riera Borrás Francisco Escot Bordes
Agustín Safon Roure Domingo Juan Piñol
Agustín Blanchadell Piñol Agustín Gimeno Corrau
Isidro Ramón Pugal Juan González
Tomás Zaragozá Albella

Comment here

− 1 = 1