Letra A

Agricultura

AgriculturaEl nostre terme municipal compta amb 9.000 hectàrees de terreny cultivable. Si en algun temps va destacar el cultiu de la vinya, ara ha deixat pas amb les noves tècniques de perforació dels terrenys a l’agricultura de regadiu. Amb aigua abundantíssima en el subsol, es dedica actualment en una proporció destacadíssima al cultiu dels cítrics, taronger i mandarí. D’aquest últim s’ha anat imposant el de la varietat “Clementí de Nules”, per les seues qualitats de tamany, sabor i fàcil consum; la precocitat del fruit també és un altre factor a tenir en compte. (AGRICULTURA PRIMITIVA). D’entre les principals fonts de riquesa del nostre poble, com en tants altres, destaca la agricultura, i va ser Agricultura_2aquesta segurament una de les causes motivadores per les quals els seus fundadors primigenis van escollir aquest lloc o emplaçament en el que es troba. Tots els nostres poblats íbers destacaven per estar pròxims a la important via de comunicació i penetració que era el riu Ebre cap a l’interior de la Península. Dels estudis fets sobre aquests poblats ja es dedueix que tenien una agricultura avençada ,ja que entre les petites cases en que vivien, han aparegut unes edificacions formades per unes quatre o més parets paral.leles que sustentaven una espècie de graner, semblant als «horreos» gallecs, on amagatzemaven els grans, especialment blat, del que s’han trobat moltes restes.

 Les parets referides sustentaven un entarimat de fusta que aillava de l’ humitat els sacs, preferentment, jaque apart de contenir els grans i la farina en aquests, es feia també en àmfores. Les troballesd’utensilis com agulles d’os, punxons de bronze i astes retocades corroboren aquestes teories. APORTACIONS AGRICOLES DELS MUSULMANS: Apart de que els musulmans ens van donar el nom de Vinaròs, segurament procedent de l’àrab Beni-Al-Arús, que vol significar de la família o del lloc de la núvia, res concret podem aportar referent a aquella època relacionat amb el nostre terme, però si sabem moltes generalitats de les millores que els laboriosos musulmans van fer en l’agricultura en particular per totes les terres valencianes, i de les que no seria alié el nostre fèrtil pla, ja que llavors ja estava molt habitat.
Els moros de Peníscola tenien un fort castell i els plans costers amb les alqueries de Benicarló i de Vinaròs, que els pertenyien. L’aigua abundant del nostre subsòl era ja extreta per les sénies i a més van introduir noves tècniques, de les que ells eren hàbils creadors. Van intensificar les séquies, els aljubs i van desecar zones
pantanoses. El sistema de reg que es podia regir en sistemes comunals per séquies a diferents camps, cosa que no era el nostre cas i si ho era en la nostra terra el de propietat quasi exclusiva del propi hort o parcel.la, amb una sénia particular per a cadascún d’ells i es regia pel principi d’inseparabilitat de la terra a la qual servia per regar. En quant a les hortes, van introduir moltíssims conreus desconeguts fins llavors, com els fesols, els pèsols, encisams, melons, síndries o melons d’Alger, que natros coneixem com melons de moro, el panís, l’arròs, els tarongers, el safrà, raïm per a obtenir el vi (prohibit pel Coran però que tant els agradava), garrofers, oliveres, cotó, canyamèl, intensificació de la figuera, la palmera datilera, carbasses de cabell d’àngel, amb la qual ja feien els dolços pastissets, i se’ls atribuiex, en la part culinària, també el tarró. També va tindre molta importància el cultiu de les plantes industrials com el lli, l’espart i la morera per a obtenir després la seda pels cucs, que van perdurar amb els cristians. Recordem el nom de la nostra partida de terme «Ameradors», era el lloc on s’arremullava o amerava el lli.

UN CONTRACTE: Aportem com a cas representatiu del que eren els arrendaments a finals del segle XIX, un contracte fet per un propietari d’una finca i un pagès. La finca no estava en el nostre terme, pero si ho eren el seu propietari i l’arrendatari. No necessita massa aclaracions per a donar a entendre el seu significat: «Dia primero de Noviembre 1863. – Di a Tomás Chillida un pedaso de Algarrovos á medias, en la partida de San Jayme, termino de Ulldecona, que comprende toda la parte escalonada del Sur de la Casa, que para mejor conoserce està deliniada con unas cuantas piedras blanqueadas con cal, se la sedo por seis años que empiesan en primero de Noviembre de 1863 y concluiran en último de Octubre de 1869.- Se la sedo con los pactos y condisiones siguientes: EL TENER QUE LLEVARLA A HUSOS Y COSTUMBRES DE BUEN LABRADOR; Esto es tendrá que darle a todo el pedaso de tierra sedido dos rejas cada año a su tiempo ó sea una en Marzo y otra en Julio y una cabada a los troncos y margenes. Mas tendra que remover y mudar de citio todos los margenes que hayan viejos y regojer y Amargenar todas las piedras sueltas que haya en el ya dho. pedaso de Algarroval; Mas no debera quedarse nengun pedaso de tierra sin arrebasarce, Agavillarce y quemarce, todo esto es de presisa condision que debera aserlo dentro de los dos primeros años, es desir de 1º Noviemb 1863, á ultimo de Octubre de 1865. Mas sera de su cuenta y cargo el cojer y plegar las algarrovas advirtiendo que esta Operacion de cojer y plegar las Algarrovas no podrá verificarla sin avisar tres dias antes, para poder hir yo ó mandar quien me represente, en el acto de cojerlas, plegarlas y partir las Algarrovas; Mas no podra sacar malesa ni leña alguna pues toda la que saliera debera Agavillarla y quemarce en el mismo Algarroferal; Mas por motivo ni pretesto alguno podra cortar ramas de Algarrovo alguno sin my permiso. Es condision en cualquiera de los pactos espresados que faltare dicho mediero Chillida, probado que sea, sesarà en el acto este pacto ó convenio;sin que tenga derecho a reclamacion de mejora alguna, y saldrá de la pension. Yo Tomas Chillida Asepto desde ahora este contrato con todas las condisiones arriba espresadas y me obligo desde haora a llevarlas a su debido cumplimiento, y si hasi no lo hisiere desde haora me comprometo a dejar dicho pedaso de Algarl. sin pedir derecho á mejora alguna; Siendo testigos de este contrato Sebastian Ribera y Ramon Giner. Vinaroz 12 febrero de 1864. A ruego de Tomas Chillida que me dijera no sabia firmar lo hase uno de los testigos que fue Ramon Giner”.

Comment here

12 − = 7