Urbanisme

Des de els anys 50 del segle XX, comença una tímida progressió de l’urbanisme de la ciutat, perdent-se en eixe periode gran part de les muralles liberals i els fossats o valls que les envoltaven, venent-se a particulars.

 

ANYS QUARANTA. A finals dels anys 40 es renova el carrer de sant Francesc, fent-se les noves cloaques, llevant-se els jardinets amb palmeres, i renovant-se amb noves voreres, menys amples i donant amplitud a la carretera general que encara passava per dins i centre de la població.

 

 

 

 

ANYS CINQUANTA. S’allarga la il.luminació per un tram de la vorera del passeig de Colon. Baix el manament del següent alcalde s’acaba la punta del moll de llevant o port, es renova el passeig marítim amb enrajolat, desapareixent els vells i bells banquets de manises fines, entre ells al famós banc biblioteca. S’urbanitza el carrer del Barranc (de Sant Pasqual). Es construeixen les cases “barates” del carrer de sant Gregori. En el lloc que ocupava el Teatre a la plaça de L’Amera es construeixen els Jutjats i Correus ocupa el lloc del Centre d’Higiene i Falange Femenina (Casa del Pueblo durant la Guerra Civil). S’obri el carrer de l’Arxiprest Bono, venent-se terrenys de l’hort de Borràs o del camp de futbol que hi havia al centre de la població. Terrenys que pertanyien a l’església i que va utilitzar posteriorment en fer la parròquia de santa Magdalena ja l’any 1961. S’empedra amb material artificial el carrer Major. Es fa el monument del “Monolito” en mig del passeig de Colon. L’aturada d’una comitiva d’un ministre demanant-li el canal del l’Ebre li va costar el lloc d’alcalde a Ramon Adell.

DÉCADA DELS ANYS SEIXANTA DEL SEGLE XX. En temps de l’alcalde Joan Carsi Giner es va fer el “desviament” de la carretera nacional per fora de la població l’any 1961. Per desviar-se un poc del luxós xalet de La Sultana i fer una gran “S”, al seu enginyer també li va costar el lloc. Aquest “desvio”, com popularment se’l coneix, representava una autèntica barrera que ha dificultat durant tot eixe temps com una ratlla o frontera, perillosa i molt difícil de salvar per l’increment continu del trànsit rodat, d’una carretera que des de Càdis va arreplegant tot el conjunt de cotxes i camions que van a la frontera de França cap a la resta d’Europa. Balada havia fracassat amb la fàbrica d’olis, sabons i de mobles als anys 50 i va emigrar a Alemanya com molts altres vinarossencs en la dècada dels 60. En retornar amb els diners guanyats, veent en el turisme el futur del nostre poble, va promocionar-lo en tots els aspectes. Va adquirir terrenys en que va fer un camping-Motel, va enquitranar tots els carrers, però sense cuidar de fer millors clavegueres; va fer el nou escorxador i va obrir nous carrers, denominant-ne només d’una sola tacada quaranta de nova creació en sessió del 26 d’octubre de 1965. Va propiciar i negociar amb tots els veïns afectats la “carretera del Camping” que ara duu el seu nom i que ha convertit tota la costa nord en un paradís cada vegada més explotat, molt buscat per les butxaques dels alemanys de millor poder adquisitiu, i dels vinarossencs pudients, arribant al final del segle amb una saturació. En eixa època Balada aconsegueix assolar el barri dels “forinyos” d e sant Pere i s’aixequen les primeres torres de molts pisos, sent la primera casa més alta el “Mont Joan” i a poca distància en el temps les primeres la de sant Pere (Sebastià Brau “L’Alemán”) i la de sant Sebastià (Construcciones Roca) al passeig, i la torre la Immaculada tocant a L’Amera.S’obrin els carrers de Garcia Morato i es tomba mig edifici de l’antic Palau del carrer del Socors. El constructor Sebastià Brau que havia fet la torre de Sant Pere construeix també al camí del cementeri els carrers coneguts com “carrers de l’Alemán”, o Carrer d’Alonso Vega i IV División de Navarra, llavors encara apartats del casc urbà. La construcció de l’Institut de Batxillerat tant lluny del casc va comportar la perentòria necessitat de fer un pas subterrani per a bicicletes, motos i vianants per a creuar la CN. 340, que es va improvisar a l’encreuament amb el carrer del Pilar, però a totes vistes insuficient.

ANYS SETANTA. Êpoca coincidint quasi amb l’alcalde Lluís Franco. S’obri l’avinguda del País Valencià. Es realitzen els col.legis de l’Assumpció i del Manuel Foguet a l’extrarradi del casc urbà. També es fa l’Institut de F. P. o Formació Professional, més apartat encara que l’Institut de Batxillerat “Leopoldo Querol”. La Diputació sufraga les remodelacions de les places de “l’Amera” i del Santíssim. També es construeix el Pavelló Poliesportiu.

 

 

ANYS VUITANTA. Baix el govern socialista es construeix l’obra més important de la ciutat: l’Hospital Comarcal. Per a tal efecte, s’amplia el camí Mas de Mestres i així s’obri l’avinguda Gil d’Atrocillo. Abans l’Ajuntament va aprovar el tancament forçós de la Fàbrica Foret que impedia el creixement de la ciutat per la part Sud, la qual cosa va motivar que l’alcalde i regidors socialistes hagueren de sortir aquella nit de l’aprovació a altes hores de la nit i escoltats per la Guàrdia Civil. Les televisions nacionals i de Catalunya van estar presents gravant les manifestacions en contra que es van produir. Es va construir el nou col.legi de Sant Sebastià, però que va durar cinc anys perquè mentre es va fer el col.legi del Menor, per a xiquets abandonats de les famílies desestructurades a causa de l’implantament del divorci. Es llancen a la plata del “Fortí” (nom imposat, sense ser històric) milers de tones de sorra per a fer una platja per als turistes i estrangers. La població creix junt al camí del cementeri, amb nous carrers, tots paral.lels als carrers de “l’Alemán” pero als que no se’ls dóna l’amplària deguda i resultarien a totes vistes massa estrets. Es va iniciar el perllongament de l’Avinguda dels Papes, Joan XXIII i Pius XII, fent un pas subterrani per baix de la N. 340, peròque no va tenir la sortida prevista, quedant sense acabar.

ANYS NORANTA. Baix el govern del PP (Partit Popular) es dispara la construcció desprès d’un llarg parèntesi esperant l’aprovació del PGOU. Les grans constructores s’apoderen de les cales de les platges formant nius d’apartaments. Altres constructores locals afins als interessos de l’alcalde fan un avesper en el centre de la ciutat, entre els carrers del Pilar i del Camí Carreró, construint unes 300 vivendes, deixant poc espai a la circulació rodada. Amb l’invent socialista dels PAIS adquireixen les constructores terrenys haven de pagar les despeses els propietaris dels terrenys, cedint a canvi una bona part d’ells. El Govern Popular aconsegueix, pagant-ho quasi tot els vinarossencs, restaurar l’interior de l’ermita de la Misericòrdia que era un desig llargament esperat per la població que tenia en aquest edifici una fita emblemàtica. L’enderrocament de l’exconvent de sant Francesc, l’ocupació de terrenys del “Fondo de Pipante” i de l’avinguda de Febrer de la Torre per una empresa constructora, la divisió interna entre els regidors, etc. entre altres fets, va produir la pèrdua de la majoria absoluta del PP en les eleccions de maig de 2003.