Letra S

Suchet, Lluís Gabriel

suchet(Lyon, 1772- Montendon 1826). General francés. Va lluitar en Espanya amb les tropes de Napoleó Bonaparte des de 1808, en la coneguda guerra del francés o de la Independència. Les seues accions per la nostra comarca i en Vinaròs en particular queden manifestades en les seues pròpies memòries i en els diaris oficials de guerra, signats per ell mateix. IMPORTANT ACCIO ENTRE ULLDECONA I VINAROS. 26 de Novembre de 1810. DOCUMENT Nº: Gaceta de Madrid.nº 12. sàbado, 12 de enero de 1811. pp 48-49. (Acció totalment desastrada per a l’exèrcit espanyol, per improvisació, poca preparació i superioritat i professionalitat de l’exèrcit imperial napoleònic). Zaragoza 8 de Diciembre. Cuartel General de Móra a 1º de Diciembre de 1810. Orden del Ejército: «Después de haber buscado el General en Jefe por tres veces aunque inútilmente, al ejército valenciano, para empeñarle al combate, había encargado al General de División Musnier le atrajera a Ulldecona, y maniobrara en aquel paraje.En uno y otro tuvo este General el éxito más feliz. El 26 de Noviembre, una hora antes de amanecer, el General Bassecourt, al frente de 8.000 hombres y 800 caballos, se presentó formado en tres columnas y a favor de las tinieblas de la noche penetró hacia el frente del Segundo Batallón del 114º. Recibiólo el capitán Laloge a boca de jarro, y sólo con una descarga derribó una porción de hombres y caballos e hizo retroceder a la columna, quedando herido y prisionero el Coronel de Dragones de la Reina. Los enemigos atacaron al mismo tiempo la derecha e izquierda y se apoderaron de la Torre de Ulldecona, mas el Coronel Esteve al frente del Batallón del 14º, los desalojó a bayoneta calada y arrojàndolos de toda la altura comenzó a perseguirlos, mandando a sus soldados que dejaran las mochilas; y ayudado de un destacamento del 4º de Húsares mandado por el Subteniente Pilot, alcanzó los fugitivos en la orilla del Rio Cenia, hizo de ellos una carnicería terrible y cogió 300 prisioneros y 11 oficiales del Regimiento de Saboya. En este intermedio el General Montmarié con su brigada y un escuadrón de húsares contenía a la columna que desembocaba por el camino de Alcanar, con la cual procuraban reunirse los que ya habían sido batidos. Aprovéchase el General Musnier de este momento y se dirige a los coraceros, húsares, el regimiento 14 y algunas piezas de artillería al camino de VINAROZ con intención de cortar a aquella columna, que se retiraba poco a poco de delante del General Montmarié, disputando el terreno:y en efecto por este medio se halló cortada y cargada por el frente y por la espalda en VINAROZ y en el camino de Benicarló. La derrota fue entonces completa: el General Boussard, al frente de la caballería, acuchilló o arrojó al mar la mayor parte de los enemigos. Las cargas de infantería sembraron los campos de cadáveres y heridos: más de 2.000 hombres, entre ellos 80 oficiales quedaron prisioneros, los soldados enemigos arrojaron al suelo millares de armas. ESTA ACCION BRILLANTE SE REALIZO SOBRE EL SEPULCRO DE VANDÔME, MUERTO EN EL MISMO VINAROZ HACE UN SIGLO. En el mismo dia se presentaron en la Rápita 27 barcas con tropas de desembarco, amenazando atacar la torre en que estaba nuestra guarnición. El General de División Harispe, destacó desde Amposta al Capitán Sièyes con artillería, con la cual este oficial rechazó el ataque. Muchas granadas y balas de cañón dieron en las barcas, por lo que se vieron estas precisadas a largarse y a tomar el derrotero de Peñíscola. Los ingleses han sido testigos de esta derrota de sus aliados. La guarnición y población de Tortosa, que parece esperaban el éxito de este doble ataque se dejaron ver todo el día, e hicieron un vivísimo fuego de artillería, pero no se atrevieron a salir. Nuestras pérdidas en esta jornada no pasan de 20 muertos y 40 heridos, las tropas se han portado con el denuedo y valor que anima siempre al 3º Cuerpo, y el General en Jefe hace un elogio particular de los Generales Boussard y Montmarié, del Coronel Aigremont, del Jefe del Escuadrón Saint Georges y del Coronel Esteve. El Sr. General Musnier que mandaba la acción ha dirigido con el mayor acierto todos los movimientos y ha tenido la felicidad de hallar ocasión en que probar a S. M. su reconocimiento por los beneficios con que le ha honrado. El General en Jefe tiene una satisfacción especial en recomendar al Emperador los militares que más se han distinguido: y cita al Ejército los nombres del Capitán Laloge del 114º Regimiento, del Subteniente de Húsares Pilot y Bonecame, del Capitán Agregado Fouschard, del Edecán del General Boussard, M. Bourdenave, y de los Capitanes Buirette y Saint Hilairies, Edecán del General Musnier, todos los cuales han dado pruebas de su valor y denuedo. Firmado el General en Jefe del Ejército de Aragón. CONDE SUCHET. Es copia, el Ayudante Jefe de Estado Mayor Saint-Cir-Nuges«. L’acció de Suchet apareix molt diferent en la declaració del General Alejandro Bassecourt, feta a València el 8 de desembre de 1810, a la que cal remetre al lector. Aquesta acció que com hem vist es va produir el 26 de novembre de 1810, es discutida en la seua data per diversos historiadors. Perales acerta quan diu que va ser el 27 de novembre. Borràs Jarque, desconeixedor segurament de l’anterior text, sintetitza l’acció amb aquestes frases: «El dia 25 del mateix novembre, Bassecourt tornà a avançar des de Peníscola, passà per Vinaròs, i a l’endemà donà batalla a Suchet en Ulldecona. Casi victoriòs Bassecourt, en lloc de proseguir la lluita fins destrossar l’exércit francés, s’arreplegà a Vinaròs; i, aquí, mentres descansava, aprofitant el descuit, el va sorprendre Suchet com una tromba passant a sang i foc a la Vila, i causant una gran mortaldat a l’exèrcit espanyol que quedà desfet. Els que es pugueren salvar fugiren cap a Peníscola. Bassecourt, desprestigiat com Caro, també fon destituit de la Capitania General de Valencia. Tal fon el segon saqueig que sofrí Vinaròs», acaba dient Borràs.
DE LES MEMÒRIES DE SUCHET. Marechal Suchet.1828. Memoires de Maréchal Suchet sur ses campagnes en Espagne depuis 1808 jusqu’au 1814. Imprimerie de Firmin Didot. II vols. Paris, pp 273-274. Dia 11 d’’abril. «Una columna fue enviada desde Ulldecona , donde teníamos un acantonamiento de la caballería, sobre VINAROZ y Benicarló, para asegurar la ejecución de algunas requisiciones de víveres. Un cuerpo de caballería enemiga, apoyado por la infantería, avanzó por San Mateo y intentó sorprender a un centenar de jinetes que habían quedado de guardia en Ulldecona. El teniente Delmart, a la cabeza de algunos húsares se lanzó rapidamente sobre las vanguardias enemigas, las cargó y derrotó. El jefe de escuadrón Rubichon, con 80 coraceros siguió a los húsares y se encontró delante de 500 jinetes españoles, que se preparaban para atacarles. Este oficial ordenó también a sus tropas cargar sin dudar sobre el enemigo, el choque fue rudo y ràpido, los dragones españoles no aguantaron el embite y fueron hundidos, perdiendo en pocos momentos 50 hombres y dándose a la fuga. Se persiguió durante un tiempo a la infantería enemiga a través de bosques y montañas. El vigor y la resolución de los coraceros del 13º Regimiento no se desmerecía nunca, en esta ocasión dio una nueva prueba que hace honor al comandante Rubichon». ( ). BAIX EL GOVERN DELS FRANCESOS. PAS DE SUCHET SEGONS BORRAS JARQUE. En 14 de setembre ja cauria definitivament Vinaròs baix les ordres del poderòs Suchet, el qual va passar per la nostra Vila al dia següent amb tres columnes, on va manar que des d’aquí s’anés a l’endemà a Benicarló per informar-lo de les nostres disponibilitats, del nombre de veïns, bagatges, carruatges, etc., i aplegant a la nostra població veïna al cap de poques hores, fent-la cap de Partit. / En un ofici del mateix 15 de setembre, Suchet constata que es deixarà garantida la religió, persones i propietats, prohibint que s’abandonen els domicilis en apropar-se les seues tropes, baix pena de ser considerats traidors a la Pàtria. Immediatament, el 17 de setembre, van ser nomenats dos diputats que formarien part de la Junta de Partit; van resultar elegits el reverent Agustí Nicolau i l’advocat Josep Ignasi Garcia. / No es van complir del tot les previsions de Napoleó, qui havia desitjat l’entrada al territori valencià i sobretot a la capital, precisament en aquesta data. En efecte, el 25 d’agost anterior Suchet havia rebut una carta del Major General, dient-li de part de l’emperador: / «Tot indica i ens fa pensar, senyor Mariscal, que València ha de estar aterrida de por, i després que prengueu Morvedre i guanyeu una batalla, no tardarà en obrir-vos les seues portes. Si vos penseu una altra cosa, senyor Mariscal, i que us cal esperar el vostre tren d’artilleria per formalitzar el setge de la plaça, o una estació millor per començar l’operació, jo, tanmateix, dec dir-vos que les ordens terminants de l’Emperador són que el vostre Quarter General ha de trobar-se, cap al 15 de setembre en territori de València i el més prop possible de la capital.» ( ) / Si en 1808, la Junta Guvernativa de València va prohibir a Vinaròs la venda del vi, ara els «mandamasos» de Suchet manaven el segrest (incautación) de la collita de l’any 1811, segons la seua apreciació «por la culpable conducta de los habitantes e la Villa» i que segons volien fer vore era per a «beneficio de los pobres». DOCUMENT. «EL RECAUDADOR DE CONTRIBUCIONES DE LA GOBERNACION DE PEÑISCOLA PIDE AL AYUNTAMIENTO DE VINAROS RELACION DE LOS BIENES, RENTAS Y DERECHOS SEÑORIALES.» Arxiu Municipal de Vinaròs. Lligall 11-1, s/d. / Original en francés i castellà. / «Armée Imperiale d Aragon. / Benicarló, le 24 Septembre 1811. / Le Percepteur des Contribusions du Gouvernement de Peñiscola. / Conformément aux ordres de S. E. le Marichal Comte de Suchet, Commandant en Chef de l’Armée d Aragon. Vous voudrez bien, Messieurs, me donner un aperçu des biens, rentes et depenses ordinaires annuelles de votre Commune, dont vous êtes exclusivement chargé, et que vous continuerez d administrer comme par le passé pour le bien de tous. Vous me donnerez aussi un état separé des biens, rentes et droits Seigneuriaux que appartenaient dans votre commune à la Courone, à la Grande Maitrat de l’ordre de Montesa, aux diverses Commanderies, aux maisons d’Hijar et Aranda, à l’Evêque de Tortose et aux dignités de ce chapitre. Je compte sur votre exactitude pour me faire ces états sous trois jours. Je vous charge, Messieurs, sur votre responsabilité de percevoir l’EQUIVALENTE ou Contribution ordinaire comme par le passé. De percevoir aussi les dixmes particulièrement celles des dignités du chapitre de tortose;vous tiendrez un compte separé de chaque perception, vous m en rendrez exactement compte et vous rendrez le produit de l’equivalente et des dixmes dans ma caisse. Je vous annonce que Don Joseph Ignacio Garcia reste exclusivement chargé à Vinaros de l’administration et de la perception de ce qui concerne la Grande Maitrise de l’ordre de Montesa. J’ai l’honneur de vous saluer. / Rieux-Songes. / M. L’Alcalde et Ayuntamiento de Vinaros.» / (TRADUCCIO. A la part esquerra del mateix document). / «EN CONFORMIDAD DE LAS órdenes de S. Exª. el Mariscal Conde de Suchet, Comandante en Gefe del Exercito de Aragon. Se serviran Vms. Señores entregarme una nota de los Bienes, rentas y gastos ordinarios anuales de esta villa, de los que quedan Vms. exclusivamente encargados, y continuaran administrandolos como hasta aquí para el bien de todos. / Me daran Vms. assimismo una nota separada de los Bienes, rentas, y derechos Señoriales que en este Pueblo pertenecian a la Corona, al Gran Maestrazgo de la orden de Montesa, a las varias Encomiendas, a las Casas de Híjar y Aranda, al Obispo de Tortosa y a las Dignidades de aquel Cabildo.Cuento con la exactitud de Vms. para que tenga dichas notas dentro de tres días. Encargo a Vms. bajo su responsabilidad de percibir el Equivalente o Contribución ordinaria como hasta aquí, de percibir igualmente los Diezmos particularmente los de las Dignidades del cabildo de Tortosa, llevando de ellos cuenta reparada, dàndome cuenta exactamente, y entregándome el producto del Equivalente y el de los Diezmos./ Prevengo a Vms. que Don Joseph Ignacio García queda exclusivamente encargado en Vinaroz de la Administración y percepción de lo que toca al Gran MAESTRAZGO DE LA ORDEN DE MONTESA». NOMENAMENT DE CROSAT: Amb un gran disgust per part de la Vila, el Doctor Joan Batista Crosat, jurisconsult vinarossenc, es nomenat pel Mariscal Suchet, Governador de Castelló, el 13 de juny de 1812. (Rafels.Efemérides).
RETIRADA DELS FRANCESOS. ESTADA DE L. FERNANDEZ DE MORATIN. Durant la invasió francesa, Peníscola va ser fort baluart on es van refugiar els espanyols. Allí va anar el general Bassecourt després de la derrota ja descrita junt a la nostra població. Suchet es va apoderar abans de València que de Peníscola, la qual es va rendir finalment el 4 de febrer de 1812, pel governador de la plaça, el brigadier Pedro García Navarro, al general de França, Severoli. En la seua retirada, els mateixos francesos es van refugiar també allí durant quasi un any, sofrint un immens bombardeig per part del general espanyol Elio, de més de 60.000 canonades que van deixar les fortes marques en els preciosos murs de pedra que l’envolten. Entre els assetjats que fugien es trobava l’escriptor afrancesat, Leandro Fernández de Moratín. (Vide Moratín)

Comment here

+ 1 = 7