Nano de Santa Ana

(Vinaròs 1705-Valencia 1760). Segons la Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana, amb aquest malnom es coneixia a Domingo Pablo, un personatge popular en València, nascut a Vinarós, de figura grotesca, -baixet i molt gordet- i de mentalitat molt ocurrent. Se l’coneixia per dit malnom per ser l’escolà i recader de les monges del Convent de Santa Ana, de l’esmentada capital. L’any 1746 va ser al.ludit en un dels «Col.loquis» de Carles Ros, fent-li augmentar la seua popularitat; va intervenir notoriament en actuacions teatrals amb motiu del centenari de Sant Vicent Ferrer, quedant memòria de les seues originalitats que van quedar escrites pel cronista de la ciutat i així encara es recordava durant el segle XIX. La seua memòria permaneix encara gràcies al refraner popular de la ciutat de València. De l’antiquíssima i preciosa tradició dels gegants i «nanos» se’n parla a la Història de Vinaròs de J. Manuel Borràs Jarque que diu: «Per la festa del Còrpus d’eixe any (1903) es restaurà l’antiquíssima costum d’eixir els simbòlics gegants i nanos a la provessó; cosa de la que ja no se’n tenia memòria. L’industrial D. Antoni Sendra fon el restaurador, havent fet construir dos gegants i sis nanos que donaren la bella nota típica an eixes provessons.(…)«. A peu de pàgina afegeix : «Se’n parla dels gegants i nanos en les festes del primer centenar de la Parroquia, any 1694″ (Pàg. 480). Aquesta tradició, per tant, «alego” “mos» cumplirà 300 anys. La qual cosa no vol significar que no puga ser anterior. Entre els moltíssims actes que es van fer per a celebrar aquell primer centenar de l’església, destacaren els del dia del Corpus: «ab totes les peañes e imagens que solen exir lo dia del Corpus Christi y donaren la volta per la mar y hagué en la processó JAGANTS, NANOS, DANÇA DE DANÇANTS Y DE VOLTEJADORS, se tiraren molts de tirs de artilleria, y moltes barques dispararen canons, pedres, escopetades y altres tirs, etc.». Paco Argemí, en la seua obra Feixet de Versos, reeditada per «Amics de Vinaròs», diu en la primera de les seues obres, titolada «LOS GEGANTS I LOS NANOS» (Pàg. XXV), que eren particulars de D. Josep Mayó. En maig de 1921 van ser renovats per a la festa del Corpus i en la mateixa revista “San Sebastián”, ara però de maig de 1923, es dóna la notícia, que diu: «El dia 11 del actual se cumplen 20 años de haberse construido los magníficos gigantes que lucen las procesiones del Corpus costeados por D. Antonio Sendra, y los cuatro «nanos», pagados por los mayorales. En la processó del Corpus de 1921, però, s’afirma (Rev. “Patria”), que eixe dia s’havien estrenat sis nous caps de nanos per a la processó i que van ser molt elogiats. ELS ACTUALS GEGANTS I NANOS: Aquests gegants i «nanos» van ser adquirits per l’Ajuntament l’any 1944. Per a comprar-los es van desplaçar a Barcelona, a l’establiment d’objectes de cartró «El Ingenio», del carrer Rouric, els regidors M. García Julbe i Vicent Caballer Tosca. Com que dit establiment havia sofert un incendi i tan sols quedava un únic model, no van poder triar. Representen als Reis Catòlics, Isabel i Ferran, tal com van ser esculpits en un baix-relleu que es conserva a la catedral de Granada de A. de Mena. Era la simbologia, per altra part, d’unitat i d’imperi, molt pròpia de l’època de post-guerra en la que es van construir. Per cert, que amb els mateixos motllos sabem que se’n van fer molts d’iguals. Són similars, per exemple, els de la barriada de Sanç de Barcelona, de l’any 1947. Quasi tots de la mateixa època i amb els mateixos motllos o molt similars als nostres, són els de les poblacions de Balaguer, Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Alguaire, Agramunt i Gòsol, totes de la província de Lleida. L’armadura o bastiment dels nostres es va fer en el taller de Tomàs Miralles, al carrer del Pont (antiga fundició de Sendra). Les xiques del Front de Juventuts, van cosir els vestits baix la direcció de Lolita Polo i per no poder-se acabar per a Corpus, no es van estrenar eixe dia. La pipa del gegant la va fer el regidor García Julbe. Com hem dit, els actuals van desfilar per primera vegada en juny de 1944, des de l’antic Molí Carsi, baixant pel carrer del Pont, a l’ inici de les festes de S. Joan i Sant Pere. Des de llavors ho han fet ininterrompudament en el Corpus, precedint la processó i al començament de les Festes. El seu ball va ser ideat pels funcionaris municipals, Josep Batiste Bel i Ramón Romillo Romillo, els quals van fer assajar uns «passos» acomodats a la música que tocava llavors el juglar, que no és exclussiva de Vinaròs, ja que és similar a la que es toca en algun poble de la comarca i en el ball de Sant Vicent de Càlig, encara que amb una diferència de to musical, la qual cosa ens fa pensar que el juglà d’eixa època, molt probablement seria calijó. ELS «NANOS» MÉS MODERNS: LA FAMILIA ULISES: Les testes dels capgrossos o «nanos» van ser substituïdes per unes altres a finals dels anys sixanta per estar els primitius molt deteriorats. Aquests nous representen als membres de la família «Ulises», personantges del famós i popular còmic «T.B.O.» que formaven una família a la qual els passaven tota mena de peripècies gracioses, destacant les ocurrences de l’àvia o del pare. Eren els seus components el senyor Ulises, Donya «Sinforosa», l’esposa; Filomena, l’àvia; les dos filles, una rossa i l’altra morena, “Lolín” i «Merceditas» i el xiquet al qual li dien «Policarpito». En quant a la indumentària amb la que se’ls acostuma a vestir, es fa equivocadament ja que es confon a la mare amb una de les filles. Tenim, per tant, actualment, dos grups de nanos per haver-se restaurat els anteriors – els de l’any 1944- per a la festa del Corpus de 1990, i es torna a ballar la dansa típica dels «nanos», descuidada bastants anys, i que s’acompanya amb el típic so -xoc, xorroc, xoc, xoc-, d’unes grosses castanyotes. Cal dir que aquesta dansa s’ha recuperat actualment, gràcies sobretot al «Grup de Dimonis», sent Vinaròs dels poquíssims pobles que en tenen.Modernament, els amics dels gegants han establert des de fa un temps unes trobades dels singulars personatges, i aquests solen estar batejats amb el noms del patró de la població a la qual perteneixen. A Vinaròs van acudir, en la primera trobada celebrada en les festes i fira de 1989 gegants de Tortosa, de Sogorb, de Vila-real; d’Ulldecona i de Castelló. La següent es va fer en juny de 1992. Després veiem com cada any va creixent aquesta costum en els pobles i així es bategen nous exemplars de gegants, ja que les seues trobades fan molt de goig i molta festa.

NANOS I GEGANTS

Durant les festes de Sant Joan i Sant Pere de 2019 es va celebrar el 75 anys de la familia Ulises i dels primers gegants.