Quasi en el llindar del segle XXI, en el cens de 1992 apareixen encara 1.600 habitants de Vinaròs majors de 16 anys que declaren no saber llegir ni escriure. A nivell provincial, segons estadístiques oficials de l’any 1877, sols un 13 % de la població sabia llegir i escriure, degut principalment a ser una societat eminentment rural en la que tants braços es necessitaven per a portar a terme les dures tasques del camp. Entre els homes hi havia un 80 % i entre les dones un 93%, sent Castelló capital, la més analfabeta d’Espanya, i sent la nostra província la que ocupava el segon lloc en aquesta trista lacra social. Encara en 1910 aplegava a un 56 per cent de la població vinarossenca que no sabien ni llegir ni escriure. Aquest problema, però, va anar millorant-se posteriorment molt paulatinament, al llarg del segle XX. Borràs Jarque menciona en la composició dels diversos ajuntaments que es conformaven a Vinaròs, els regidors que no sabíen de lletra. El 10 de desembre de 1968, quan es van fer els estatuts del pou dels Dos Vilars, déu dels seus socis van fer encara la seua signatura personal amb l’emprempta del dit per no saber de lletra.
Comment here